Resultats de la cerca
Es mostren 1171 resultats
salients
Herpetologia
Superordre d’amfibis de la subclasse dels apsidospòndils, caracteritzats pel fet que els seus representants són de cos curt, coll pràcticament inexistent, sense cua i amb quatre potes, les dues posteriors molt més desenvolupades que les anteriors, com a adaptació al salt.
La característica més important de llur morfologia interna és la reducció del nombre de vèrtebres Són ovípars, amb fecundació externa, i tot el procés reproductiu té lloc a l’aigua, on les larves cap-grossos es transformen en adults Els salients, propis del Carbonífer, no podien saltar i tenien cua, a diferència dels actuals, apareguts a l’era secundària Inclou dos ordres, els anurs i els proanurs , aquest últim només amb representants fòssils del Triàsic
araucà
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada per unes 250.000 persones a Xile pels volts de Valdivia i Concepción i per unes 10.000 persones a l’Argentina, sobretot a la regió de Neuquén.
Aquesta llengua rep sovint el nom de maputxe, i és coneguda també sota diverses denominacions tribals o dialectals pehuentxe, pueltxe, molutxe, talutxe Les característiques lingüístiques principals són, quant al vocabulari, la forta influència del quítxua, que es feu sentir a partir de la implantació de l’imperi inca quant a la morfologia, l’existència del dual sintàcticament, la posició del subjecte al final de frase i la posposició de l’adjectiu al nom
Armen Leonovič Takhtadjan
Botànica
Botànic armeni.
Es destacà especialment amb els estudis sobre la morfologia i la filogènia de les plantes superiors, que foren determinants per a la creació d’una escola important de botànica sistemàtica a l’antiga URSS L’any 1942 donà a conèixer la seva primera versió de la classificació de les angiospermes, que, a partir de la segona edició en rus, fou traduïda a l’anglès amb el títol de Flowering Plants Origin and Dispersal 1969
cabrella

Cabrella
Daderot (CC0 1.0)
Carcinologia
Crustaci decàpode marí, de la secció dels braquiürs, el cefalotòrax del qual fa de 5 a 6 cm de longitud.
La morfologia recorda la de la cabra, i el cos és bru, recobert de cerres ganxudes, a les quals el mateix animal enganxa algues, hidraris, sorra, per tal de dissimular-se i confondre's amb el medi ambient Habita, solitària, excepte a l’època de reproducció, a la zona costanera entre 1 i 40 m de profunditat És estesa per l’Atlàntic, des de la mar del Nord fins al golf de Guinea, i per la Mediterrània
Les portulacàcies
Les portulacàcies constitueixen una família distribuïda gairebé per tot el món, bé que la majoria de les seves 500 espècies són pròpies de la franja occidental d’Amèrica i del S d’Àfrica al nostre país, n’hi viuen només dues Comprenen sobretot herbes, anuals o vivaces, i també alguns arbusts, i habitualment es tracta de plantes crasses, ben adaptades als hàbitats eixuts i calents que habiten Fan flors més aviat petites i no gaire vistents, amb dos sèpals, generalment cinc pètals acolorits, el mateix nombre d’estams i un gineceu tricarpellar L’ovari és súper tret del gènere Portulaca , que el…
samoà
Lingüística i sociolingüística
Llengua del subgrup polinesi, pertanyent al grup oriental o oceànic de la família austronèsica, parlada per unes 130.000 persones a les illes Samoa.
És llengua oficial a la Samoa Occidental independent El seu sistema fonètic és extremament simple ignora els nexes consonàntics, només admet sons vocàlics al final de paraula La morfologia nominal és caracteritzada per tres nombres singular, plural i dual, i en els pronoms per una forma exclusiva i una altra d’inclusiva El pronom personal té dual i plural de primera persona El sistema verbal és també extremament simple Ha manllevat, des del segle XIII, nombroses paraules de l’àrab
mirmecofàgids
Mastologia
Família de mamífers edentats del subordre dels xenartres, de cos robust i allargat, que atenyen una longitud total d’1,20 m.
No tenen dents i el musell presenta una forma tubular la boca, petita i estreta, conté una llengua vermiforme, que a l’espècie més grossa pot arribar a tenir 1 m de llargària La morfologia bucal va lligada amb el tipus d’alimentació són insectívors i es nodreixen introduint llur llengua viscosa dins els formiguers i termiters La família comprèn tres gèneres Myrmecophaga os formiguer, Tamandua i Cyclopes Habiten a Amèrica, des del centre del continent fins a l’Argentina
el Montsent

El Montsent
Jordi Roy Gabarra (CC BY-NC 2.0)
Pic (2.883 m) del Pirineu axial, al SSE dels Encantats.
Enllaça aquest massís lacustre amb la carena N-S de la serra d’Altars, de la qual hom puja al Montsent pel coll del Triador Aquesta carena, de morfologia glacial quaternària, però sense els estanys de les carenes més septentrionals, separa les valls del Flamisell vall Fosca, Pallars Jussà i del riu de Sant Antoni vall d’Àssua, Pallars Sobirà, format pels rius de Caregue i de Berasti, o Rialbo, tots els quals s’alimenten de la dispersió d’aigües del Montsent Pastures d’estiu
filogènia
Biologia
Branca de la biologia que estudia el procés de la filogènesi.
L’estudi de la filogènesi dels organismes ha fet canviar l’enfocament de la sistemàtica, que ja no es basa solament en la morfologia concepte estàtic , sinó també en l’evolució concepte dinàmic Per aquest motiu, la zoologia, la botànica i la microbiologia, vistes des de la filogènia poden ésser definides com l’estudi comparatiu de la diversitat d’animals, de plantes i de microbis, respectivament L’estudi filogenètic és indispensable per a conèixer el grau de parentiu entre els diversos grups d’ordres, de famílies, etc
Meike Köhler López
Paleontologia
Paleontòloga alemanya.
Llicenciada en ciències geològiques per la Universitat d’Hamburg el 1980, es doctorà el 1988 amb el seu treball sobre les faunes de bòvids del Miocè de Turquia Collaboradora científica a la Universitat d’Hamburg del 1980 al 1984, i des del 1985 a l’Institut Paleontològic MCrusafont de Sabadell, d’ençà del 1999 és membre de l’equip científic d’aquest institut Els seus estudis se centren en les aplicacions de la morfologia funcional i les lleis de la biomecànica en artiodàctils i primats miocènics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina