Resultats de la cerca
Es mostren 4751 resultats
Candidatura d’Unitat Popular

Assemblea Nacional de la CUP a Vilanova i la Geltrú (gener del 2011)
© Candidatura d’Unitat Popular
Política
Organització política dels Països Catalans.
S’autodefineix com a organització política assembleària d’abast nacional, que s’estén arreu dels Països Catalans i que treballa per un país independent, socialista, ecològicament sostenible, territorialment equilibrat i deslligat de les formes de dominació patriarcals Agrupa sectors procedents de l’esquerra independentista dels anys setanta i vuitanta, com ara el PSAN , el Moviment de Defensa de la Terra i d’altres, que després d’un període d’eclipsi s’uniren durant els anys noranta en les llistes municipals agrupades en l’Assemblea Municipal de l’Esquerra Independentista AMEI, embrió de les…
El comportament de l'electorat català
Abstenció i participació Una aproximació metodològica Abstencionisme llibertari La força social cenetista en la història de Catalunya ha permès atribuir a les seves consignes una influència decisiva en el resultat dels escrutinis, encara que sense identificar mai els que es van abstenir Els estudis realitzats per localitzar les persones que es van abstenir o van participar han demostrat que la majoria no va seguir les consignes llibertàries Els cenetistes de vegades van votar i d’altres no, i, per això mateix, la seva manera de participar fou semblant a la del conjunt de la població L’…
arxius municipals
Historiografia catalana
Centres documentals creats paral·lelament a la constitució dels consells municipals que mostren l’acció de govern i són un instrument juridicoadministratiu justificatiu dels drets i propietats dels naixents municipis.
Tot i que en alguns casos aquest procés arrencà al s XI, en realitat no fou fins ben avançat el s XIII que adquirí una certa concreció jurídica La creació d’un espai físic dedicat a arxiu fou un procés lent, ja que inicialment se seguí la pràctica d’aplegar els documents més essencials en còdexs o cartularis La proliferació de llibres copiadors data ja del s XIII, alguns dels quals eren veritables còdexs que reunien els privilegis, com és el cas de Puigcerdà, Solsona, Girona, Barcelona, Cervera, Tàrrega o Manresa Sembla que els documents més rellevants es guardaven a les arques de privilegis…
tossal Gros
Massís muntanyós (332 m) de la Marina Alta, que forma la paret oriental del coll de Gata, al curs del barranc de Teulada, i domina la confluència d’aquest amb el riu de Gorgos.
És termenal dels municipis de Dénia, Xàbia i Teulada
el Turbó

Vessant sud del Turbó
© Carolina Latorre Canet
Massís
Massís muntanyós que forma part de les Serralades Interiors dels Prepirineus, al límit entre l’Alta i la Baixa Ribagorça i amb la zona actualment aragonesa de la vall de l’Éssera.
Culmina a 2556 m, al pic del Turbó , termenal dels municipis de la Vall de Lierp Baixa Ribagorça i la Vall de Bardaixí Aragó els municipis de Bissaürri i de les Paüls Alta Ribagorça, el de Beranui i el de Torlarribera Baixa Ribagorça inclouen també part del massís Vers el N davallen ràpidament les valls del Rialbo Vall de Bardaixí i de Gavàs vall de Sant Feliu de la Múria vers el S, les valls dels torrents d’Espluga vall de Lierp i de Vilacarle vall de l’Isàvena S'alça destacat de les serralades veïnes, a les quals s’uneix, vers el N muntanyeta de Gavàs, 1674 m alt, pel port de…
canal de la dreta del Llobregat

Vista del Canal de la Dreta del Llobregat (per oposició al canal de la Infanta, que transcorre per l’esquerra)
© Fototeca.cat
Canal del Baix Llobregat, que té la presa passat l’aiguabarreig amb la riera de Torrelles, en el terme de Sant Vicenç dels Horts.
Travessa, parallel al Llobregat, els municipis de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi i el Prat, i mor a llevant de l’estany de la Ricarda, on primerament abocava les aigües d’escolament Inaugurat el 1855, no fou acabat fins el 1885, amb un cabal real d’1,3 m 3 /s, que permetia el regatge de 1 200 ha quan el consum del canal de la Infanta, amb la presa, situada aigua amunt, ho permetia L’acabament del pantà de Sant Ponç, al Cardener i el complement, després del 1890, de l’aigua artesiana del delta han permès l’aprofitament regular de 3,75 m 3 /s que ja era el cabal teòric del…
el Montcau
Serra
Petita plataforma tabular i acinglerada que forma part de la Serralada Transversal Catalana (1.153 m), al S dels cingles d’Aiats, dels quals és separat pel coll de Comajoan.
És termenal dels municipis de Pruit i de l’Esquirol Osona
pic Gallinero

Vista del pic Gallinero
© Jaume Ferrández
Cim
Cim (2.728 m) de la serralada que separa la vall de Benasc de la vall de les Paüls (la Ribagorça), a la capçalera de l’Isàvena, entre la collada de la Corba, al S, que el separa de la tuca d’Urmella, i el coll de l’Empriu, al N, que el separa del pic de Cerler.
És termenal dels municipis de Benasc i de Castilló de Sos
puig Estela
Cim
Cim (2.013 m) del sector de la serra Cavallera, comprès entre la portella d’Ogassa, a l’oest (que el separa del massís de Taga), i el coll de Pal, a l’est, del puig de les Pasteres.
Aquest puig és termenal dels municipis de Pardines i d’Ogassa Ripollès
Càrrecs pel sistema de cooptació triennal
Alguns municipis del Principat proveeixen els seus càrrecs pel sistema de cooptació triennal
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina