Resultats de la cerca

La forma d anhidra es fon a 274-275°C amb descomposició i s’hidrata progressivament fins arribar a ésser pentahidratada Farmacològicament actua ocupant els receptors de l’acetilcolina a nivell de la placa motriu, i impedint-li l’acció despolaritzant En medicina són emprats la forma d i l’èster dimetílic com a relaxants musculars també és reconegut l’ús de la forma d en la diagnosi de la miastènia gravis

Deixeble de Duverney, s’establí a París, on esdevingué professor d’anatomia i escriví Exposition anatomique de la structure du corps humain 1732, traduïda i consultada durant molts anys Winslow estudià amb detall les fibres musculars de la vàlvula ileocecal, l’anomenat procés uncinat del pàncrees o pàncreas menor , o de Winslow , i els ganglis toràcics i abdominals, a més del hiat que avui porta el seu nom

El diafragma és un múscul en forma de làmina que separa la cavitat toràcica de l’abdominal Té forma de volta, amb la convexitat adreçada cap al tòrax Les seves fibres musculars s’insereixen a la cara anterior de la columna lumbar, als arcs inferiors de les últimes costelles i a l’extrem de l’estern El diafragma és dividit en dues meitats, a cadascuna de les quals es distingeixen quatre parts la part vertebral, que s’origina a la cara anterior de la columna vertebral lumbar, mitjançant unes estructures tendinoses denominades pilars interns del dia fragma la part lumbar, que es…

De forma còncava en el sentit transversal i en l’anteroposterior, és constituït per una part òssia —integrada per la unió de les cares inferiors de les apòfisis palatines dels maxillars superiors i la cara inferior de la porció horitzontal d’ambdós ossos palatins— i per una part tova, formada pels plans musculars, fibrosos i mucosos del vel, que representa una vàlvula destinada a interceptar la comunicació entre la faringe i la fossa nasal posterior

Pel fet que la seva molècula conté un grup hem porfirínic, actua en l’organisme com a substància emmagatzemadora d’oxigen, alhora que en facilita la difusió Presenta fortes semblances estructurals i funcionals amb l’hemoglobina Els treballs cristallogràfics mitjançant raigs X duts a terme per JCKendrew i els seus collaboradors han contribuït a determinar l’estructura tridimensional de la mioglobina del catxalot La mioglobina es troba en les fibres musculars de força vertebrats

S’inicià en les competicions escolars atlètiques de l’ONCE, on destacà en salt de llargada i en velocitat Especialista en salt de llargada, el seu palmarès inclou una medalla de bronze en el Campionat d’Europa 1993, una de plata 1994 i una d’or 1995 en els Campionats del Món, i una medalla d’argent en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 Es retirà l’any 2000 a causa de continuades lesions musculars

Una de les síndromes és la cutània, configurada per una erupció aguda eritematosa i edematosa i per una erupció crònica constituïda per telengiectàsies que formen una xarxa Una altra és la síndrome muscular, caracteritzada per cansament i dolors musculars I la tercera és la síndrome general amb febre i astènia En el 10% dels malalts es tracta d’una síndrome paraneoplàsica, per això és obligat un estudi complet de tots els individus afectats El seu tractament es basa en la corticoteràpia

Són força grossos, i tenen tres capes musculars i una boca anterior al cervell i que s’obre a la cavitat de la trompa Comprèn dos ordres els haplonemertins, de coloració viva, que inclouen formes pelàgiques que neden o suren a mar oberta, formes d’aigua dolça, terrestres tropicals i subtropicals i formes marines litorals, i els bdellonemertins, amb probòscide no armada però derivada de l’armada, espècies comensals en les cavitats de cargols d’aigua dolça o de cloïsses marines

Professor de les universitats de Kiel, Breslau i Leipzig, fou el segon cap —després de Virchow— de l’escola d’anatomia patològica alemanya del s XIX Fou autor de treballs bàsics en el seu temps, que encara tenen actualitat, sobre tècniques histològiques, l’estructura de les fibres musculars estriades, els fenòmens inflamatoris, i explicà la diapedesi leucocitària 1867, l’origen dels tumors com a conseqüència de malformacions embrionàries i l’establiment de la circulació collateral en les embòlies de les artèries terminals