Resultats de la cerca

Fill de comerciants jueus assimilats a la minoria alemanya, estudià dret a la universitat alemanya de Praga i treballà en companyies asseguradores Les relacions amb Felice Bauer, la seva promesa, Milena Jesenská, traductora al txec d’una part de la seva obra, i Dora Dymant, la seva darrera companya, marcaren fites en la seva vida i la seva obra Allunyat aviat de la religió, el 1910 tingué un acostament, més solidari que religiós, al sionisme a través de la seva relació amb la companyia Löwy, de teatre ídix Se sentí especialment atret pels corrents anarquistes Morí tuberculós En vida publicà…

Escriví novelles i narracions de tema rural, sovint autobiogràfiques De vulgaire geschiedenis van Charelke Dop ‘La història vulgar de Charelke Dop’, 1924, Clementine 1940, Jeugd ‘Joventut’, 1942

D’entre aquestes adaptacions cal distingir Guerin Meschino 1473, Storie Narbonesi 1864, Aspramonte 1951 i, sobretot, I Reali di Francia 1941, recull de narracions en prosa del cicle carolingi

Escriví poesies, narracions i drames que revelen la influència exclusiva dels escriptors romàntics Traduí el Gaül del fals Ossian, i la seva obra més destacada és la novella Celeste 1874

És autor de narracions breus Traits and Stories of the Irish Peasantry , ‘Trests i relats de la pagesia irlandesa’, 1830 i de diverses novelles Fardorougha the Miser , ‘Fardorougha l’avar’, 1839

Amiga fidel de FRKreutzwald, és símbol del ressorgiment nacional del seu país Autora de nombroses poesies, narracions i obres dramàtiques, on destaca sempre la nota patriòtica, excellí també com a traductora

Residí uns quants anys a Amèrica Publicà els volums de narracions Raïmet de pastor 1949 i Els pells roges 1954 i el drama en quatre quadres I sant Francesc digué 1962

La seva obra principal és el Novellino 1476, recull de cinquanta narracions, imitació del Decameró i basat també en temes populars, esdeveniments contemporanis i obres humanístiques, d’un to satíric i polèmic

Autor de novelles i narracions Les seves obres — Homes nostàlgics 1934, Música de cambra, Platja de Cassandra 1967— es distingeixen pel rigor de l’anàlisi psicològica i pel lirisme d’algunes descripcions

Desenvolupament enciclopèdic L’obra ha tingut cinc edicions amb variants que han modificat les narracions o bé n’han augmentat el nombre Així, els vint-i-set contes de la primera edició foren ampliats amb quatre de nous a la segona 1950 En la tercera 1975, hi inclogué una narració que funciona a mode de proemi “L’home jove i el vell”, on l’autor dramatitza la història textual del llibre i la seva evolució com a escriptor El recull, tal com el presenta revisat després de les successives edicions, no és exactament el mateix que el del 1935, ja que Espriu no es limità a polir-lo…