Resultats de la cerca
Es mostren 222 resultats
el Llobregós

Vall del Llobregós (Segarra)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Depressió Central Catalana, afluent per l’esquerra del Segre, que travessa el sector N de la Segarra i el S del Solsonès.
Neix als relleus de la Molsosa i Boixadors Anoia, que culminen entre 800 i 900 m alt, i pren la direcció SE-NW El seu curs, estructural, s’enfonsa en un gran anticlinal de nucli guixenc que l’acompanya fins a Ponts, on tributa al Segre La seva vall és sempre ampla i de fons pla, i hi alternen turons de guix i bones terres de conreu, d’origen alluvial, que beneficien els termes de Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Torà Solsonès, Biosca Solosonès i Sanaüja Els únics afluents d’alguna consideració són les rieres de Llanera i de Sanaüja, procedents del Solsonès El cabal del…
monogenis
Zoologia
Ordre de platihelmints de la classe dels trematodes que atenyen de 6 a 30 mm de longitud, la majoria dels quals són paràsits d’un sol hoste i amb un cicle biològic simple, sense alternança de generacions.
Presenten òrgans de fixació en els extrems anteriors i posteriors els anteriors són formats per elements glandulars que secreten unes substàncies mucoses, i en els posteriors hi ha ventoses i ganxos Parasiten peixos marins, d’aigua dolça o amfibis, fixant-se sobre la superfície del cos o a les brànquies També es troben sobre cefalòpodes i crustacis, i n'hi ha que són endoparàsits de la cloaca dels peixos, de la bufeta urinària de les granotes i de la cavitat bucal de les tortugues Es nodreixen de sang i de cèllules epitelials, i sovint són la causa de la mort dels individus joves…
fasianiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells d’aspecte robust, mida mitjana o gran i potes fortes adaptades a córrer i a esgarrapar el sòl i amb tres dits endavant i un endarrere, el polze, alçat sobre el nivell dels altres dits; tenen les ales arrodonides i el bec curt, amb la branca superior encorbada i més llarga que la inferior.
Nien al sòl o en els arbres, i les cries són nidífugues Es nodreixen sobretot de gra, llavors, arrels i brots tendres Inclou unes 240 espècies, integrades en vuit famílies, entre les quals es destaquen les dels fasiànids , els tetraònids , els numídids , els meleagrídids , els cràcids i els megapòdids Famílies i representants més importants de l'ordre dels fasianiformes Família dels cràcids Crax globicera Oreophasis derbianus Ortalis vetula Família dels fasiànids Alectoris rufa perdiu , perdiu roja Coturnix coturnix guatlla Gallus sp gall Pavo cristatus paó Phaisianus colchius faisà…
cigala

Cigala (Lyristes plebejus = Tibicen plebejus, del gènere Cicada)
iNaturalist (CC BY-NC 4.0)
Entomologia
Nom donat a diversos insectes de la família dels cicàcids.
Tenen el cos robust, amb el cap ample i les antenes molt curtes El tòrax és breu, i l’abdomen, cònic a la base, els mascles tenen unes membranes apergaminades esteses en un marc quitinós, a manera de timbal Les contraccions ràpides d’un petit múscul provoquen unes vibracions en aquestes membranes i fan un so estrident característic Les ales són grans, brillants i pràcticament transparents, amb nervadures molt marcades Les femelles ponen els ous en la tija d’algunes plantes, que perforen mitjançant l’oviscapte En sortir les larves, cauen i s’endinsen a terra es nodreixen de la…
folidots
Mastologia
Ordre de mamífers de la subclasse dels placentaris caracteritzats pel fet de tenir tot el cos, excepte la regió ventral i la cara interna de les potes, recobert de grosses escates còrnies, epidèrmiques i imbricades.
El cap és petit i cònic i sense orelles les potes, pentadàctiles i adaptades a una marxa plantígrada, van proveïdes d’ungles molt fortes i aptes per a poder excavar, i els pèls recobreixen les poques parts del cos on no hi ha escata En cas de perill, l’animal pot cargolar-se, amb la cua envoltant el cos L’aparell digestiu és mancat de dents i va proveït d’una llengua llarga i filiforme, viscosa i molt protràctil les glàndules salivals són molt ben desenvolupades De costums nocturns, arborícoles o terrestres, habiten a les zones boscoses o a les sabanes, i es nodreixen de…
dípters

Mosca verda, un exemple de dípter
Levilo (CC BY-NC 2.0)
Entomologia
Ordre d’insectes caracteritzat perquè tenen només un parell d’ales funcionals, que correspon a les de davant, mentre que les de darrere són representades solament pels balancins.
L’aparell bucal, xuclador o picador, forma una mena de trompa que pot variar molt segons el règim alimentari Són insectes de metamorfosi completa, amb larves àpodes i nimfes que poden ésser mòbils o immòbils És un grup molt important, de més de 60000 espècies, que han assolit un grau elevat d’especialització i una distribució cosmopolita Bé que hi ha moltes espècies que es nodreixen de nèctar, no són rares les hematòfagues unes altres vegades, dins la mateixa espècie, la mena d’alimentació varia d’acord amb el sexe, com és el cas del mosquit comú Algunes espècies són hostes…
Gyula Illyés
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Teatre
Poeta, dramaturg, novel·lista, assagista i traductor hongarès.
Els primers anys trenta fou un dels iniciadors del moviment dels escriptors populistes S'inscriu en aquesta tendència la seva prosa sociogràfica Puszták népe ‘La gent de les granges’, 1936 i la seva poesia primerenca, centrada en la terra natal i la gent que hi viu El 1936 publicà Petofi , monografia, de bellesa lírica, sobre S Petofi Les seves primeres novelles es nodreixen dels records de la jovenesa Koratavasz , ‘Inicis de primavera’, 1941, i Hunok Párizsban , ‘Huns a París’, 1946 Escriví drames inspirats en els tombants decisius de la història nacional, dels quals cal…
cèl·lules de Sertoli
Biologia
Cèl·lules allargades, disposades en forma de columnes, que sostenen i nodreixen les cèl·lules germinatives dels tubs seminífers.
espinós
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels gasterosteïformes, de la família dels gasterostèids.
D’uns 7 cm de longitud, cos fusiforme, peduncle caudal curt, aleta dorsal precedida de 3 espines dures, altes i distanciades entre elles, i costats del cos recoberts per una armadura formada per plaques allargades transversalment Habiten a la part dels rius contigua a la mar, on de vegades penetren Es nodreixen de partícules orgàniques, ous i larves i petits crustacis De vegades s’ajunten en bancs integrats per un gran nombre d’individus El mascle, que adquireix una vistosa lliurea nupcial a l’època de zel, fabrica el niu amb algues i una substància aglutinant A causa de llur…
esfinx
Entomologia
Nom de diversos lepidòpters de la família dels esfíngids, de cos fusiforme i ales llargues i estretes.
Són de vida crepuscular i llur vol és acompanyat d’un soroll sord degut al ràpid aleteig El nom d’esfinx és degut al fet que les larves, tant en estat defensiu com en estat de repòs, redrecen el cap, el tòrax i una part de l’abdomen de forma que prenen el suposat aspecte dels esfinxs egipcis De cos fusiforme, poden assolir velocitats de més de 55 km per hora Es nodreixen del nèctar de les flors Molts són perjudicials per als conreus pel fet que llurs larves són fitòfagues Entre els més importants es destaquen l’esfinx de la troana Sphinx ligustri , l’esfinx de les corretjoles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina