Resultats de la cerca

Les finals de la primera edició se celebraren el 19 de desembre de 1959 al Price de Barcelona Hi participaren púgils com Pablo, Bravo, Carbajo, Robledo, Biescas, García, Góngora, Solano, Serrano, Caballero, Navarro Moreno, Torres, Cullell, Soriano, Nogués, Navarreta, De la Osa i Carrilero Les eliminatòries es feren en diverses localitats catalanes, com Canet de Mar i Mataró, i en diversos locals barcelonins El 1960 resultaren guanyadors de la segona edició del torneig, en les seves diverses categories, els púgils Romero, De Pablo, Nevado, Muñoz Felguera, Torres Bernadas, Romero i Martínez…

El seu nebot, Santiago Segura, li donà un nou tomb assessorat per Miquel Utrillo, Xavier Nogués i Xènius , una de les botigues barcelonines esdevingué la sala d’exposicions de la plana major del Noucentisme Hi nasqueren Les Arts i els Artistes 1910, hi foren promogudes revistes com “Picarol” 1912, “Revista Nova” 1914 i 1916 i “Vell i Nou” 1915-19 i hi fou protegida la primera època de “Papitu” 1908-11 En ésser fundada la seva filial, Galeries Laietanes , prosseguí només com a botiga d’objectes d’art

Si bé el nucli principal el constituïen alumnes de l’acadèmia de Pere Borrell —Marià Pidelaserra, Ramon i Juli Borrell, Emili Fontbona, Gaietà Cornet, Pere Ysern, Ramon Riera, Xavier Nogués, Josep Víctor Solà, etc—, també s’hi afegiren Sebastià Junyent, Miquel i Llucià Oslé i escriptors com Josep Lleonart o Cristòfor de Domènech El grup representà, enfront del simbolisme imperant en l’època, un realisme que si bé té les seves fonts en el realisme vuitcentista del vell Borrell, es posà al dia passant a ésser el germen de la línia realista del Noucentisme

Passà pels tallers de Xavier Nogués i Francesc Labarta Exposà en collectives des del 1929 i es presentà individualment el 1936 Syra Exposà després a París i a Londres i, a la postguerra, de nou a Barcelona sales Caralt, Vinçon, La Pinacoteca, etc Participà en el segon Salón de los Once, de Madrid 1943 Lligat a Sitges, conreà la decoració, la illustració Un día del emperador Tiberio en Capri de González-Ruano, 1945 i el quadre de cavallet, molt especialment en el tema de les flors, que interpreta amb pinzellada centrífuga, hàbil i colorista

S'installà a París 1905, on hagué de comercialitzar el seu art Exposà a la Société Nationale des Beaux Arts 1917 i al Salon d’Automne, entitats de les quals esdevindria sociétaire Retornà el 1927 a Barcelona, on l’Exposició Internacional del 1929 li oferí interessants encàrrecs monumentals Reeixí en les figures petites i esdevingué un excellent retratista Josep Ynglada, Josep Pla, Joan Estelrich, Pompeu Fabra, Xavier Nogués, Ricard Canals, Alexandre Plana Formà part de l’associació Les Arts i els Artistes El seu art classicista amb tocs realistes l’inclou de ple en l’etapa tardana de la…

Aplegà un nombre variat d’artistes, entre els quals cal destacar Ricard Canals, Josep Aragay, Domènec Carles, Enric Casanovas, Joan Colom, Feliu Elias, Manuel Humbert, Xavier Nogués, Iu Pasqual i Joaquim Sunyer Isidre Nonell només hi participà en la primera exposició 1910 En fou animador, com a secretari, Francesc Pujols Organitzà exposicions collectives i conferències i publicà una collecció de monografies titulada també “Les arts i els artistes” El seu ideari, oposat a la imprecisió i al simbolisme modernista, era essencialment noucentista exaltació de l’esperit mediterrani i valoració de…

El seu fill homònim, que el succeí vers el 1896, n'abandonà la direcció el 1914 Entre els deixebles que hi assistiren hi ha Gauguin, Maurice Prendergast, Carl Milles, Paula Modersohn-Becker, Lyonel Feininger, George Grosz, Roger Wild, Modigliani i els catalans Isidre Nonell —que, tanmateix, en resultà decebut—, Pidelaserra, Pere Ysern i Xavier Nogués Anglada i Camarasa i Claudi Castelucho en foren professors, i aquest darrer, el 1904, hi fundà al costat de l' Académie de la Grande Chaumière Fou un dels principals centres de formació de l’art contemporani Subsisteix encara amb el nom d'…

Decebut de la formació rebuda a Llotja, s’inspirà directament en la natura, actitud que inculcà després als seus deixebles Retratista i autor d’escenes religioses, on encara sobreviu l’esperit dels natzarens, rebutjà dues vegades una càtedra a Llotja i preferí de crear, el 1868, una acadèmia particular enfrontada amb l’art oficial més en l’actitud que no pas en l’estètica Del seu mestratge, que omplí més de trenta anys de la vida artística del país, se’n beneficiaren Romà Ribera, Ricard Canals, Josep M Sert, Adrià Gual, Marià Pidelaserra, Xavier Nogués, etc

La repressió afectà especialment l’obrerisme anarquista català, i foren detingudes unes quatre-centes persones, entre les quals els mestres José López Montenegro i Joan Montseny, els propagandistes Anselmo Lorenzo, Tarrida del Mármol, Sebastià Sunyé, Joan Baptista Esteve i Teresa Claramunt, així com l’intellectual Pere Coromines Posteriorment, reclosos al castell de Montjuïc, foren inclosos en el procediment militar 87 encartats Les diligències foren dutes a terme sense garanties jurídiques, i les proves es basaren en les declaracions dels principals implicats, en especial Tomàs…

Fundada el 1964, fou impulsada per diverses personalitats de la societat barcelonina, entre les quals hi havia Joan Antoni Samaranch El primer president fou Josep Garriga-Nogués Nasqué com a delegació a Barcelona del Panathlon Club Internacional, organització amb nombroses delegacions arreu del món i fundada a Venècia l’any 1951 amb l’objectiu de difondre l’esperit olímpic Té com a fita la defensa de totes les disciplines esportives, el suport de les joves promeses i el reconeixement públic dels esportistes destacats, que posen l’accent en la formació i la convivència entre els pobles Des del…