Resultats de la cerca
Es mostren 227 resultats
Colette Herzog
Música
Soprano francesa.
Cursà estudis literaris abans de centrar-se en el cant al Conservatori de Nancy Entre el 1945 i el 1955 fou professora al Conservatori de Besançon Actuà amb èxit a l’Òpera de París, i s’especialitzà en el repertori del segle XVIII, especialment WA Mozart i ChW Gluck, i en música francesa del segle XX Estrenà obres d’A Schönberg i P Boulez, i I Malec li dedicà la Cantata pour elle , que estrenà el 1971 El 1981 A Clostre, per encàrrec de Radio France, li escriví El Tigre de oro , amb text de JL Borges Cantà arreu d’Europa el repertori francès del segle XX, des de C Debussy fins a I Malec,…
Charles-Louis Hanon
Música
Pedagog i pianista francès.
De formació musical eclesiàstica, a vint-i-set anys era director de cor i organista de l’església de Sant Josep, a Boulogne, càrrec que abandonà set anys més tard per dedicar-se a la docència del piano i el cant La projecció internacional li arribà amb la publicació del Système nouveau pratique et populaire pour aprendre à accompagner tout plaint-chant à première vue au moyen d’un clavier transpositeur, sans savoir la musique et sans qu’il soit nécessaire de recourrir à aucun maître 1860 Amb Le pianiste virtuose 1873, se situà en el corrent de l’època que, amb un esperit…
Dionís Renart i Garcia
Astronomia
Escultura
Escultor i astrònom.
Fill del daurador i pintor Dionís Renart i Bosch Tarragona 1852 — Barcelona 1922 Format amb el seu pare i a Llotja, treballà al taller de Josep Llimona Concorregué a les exposicions de Belles Arts de Barcelona 1911 amb Eva , 1918 amb La Raça i de Madrid 1912 amb Allegoria i Retrats Sobresortí en obres d’art aplicat fent els models de bibelots de ceràmica, gerros, medalles, i voris per a joies —per a la casa Masriera—, utensilis diversos, etc els millors són els que segueixen les formes de l' Art Nouveau Fou escultor anàtomic de la Facultat de Medicina de Barcelona És…
Victor Horta
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador belga.
Estudià a Gant i a Brusselles Residí a París 1878-80 Les seves Cases Geenens de Gant 1885 eren una adaptació amb maó vist de l’esquema de la façana del palau florentí, i l’edicle Lambeaux de Brusselles 1889 participa encara del neoclassicisme Amb els hôtels Tassel 1893 i Solvay de Brusselles 1894 restà definit el seu estil Art Nouveau amb elements estructurals metàllics vists, vitralls, façanes que trencaven la superfície plana, etc La seva obra màxima, la Casa del Poble de Brusselles 1895, encàrrec del Parti Ouvrier, fou enderrocada el 1965, i els magatzems L’Innovation de…
Jérôme-Joseph de Momigny
Música
Teòric i compositor belga.
Inicià la seva activitat com a organista quan només tenia dotze anys El 1774 era organista a Saint-Omer, prop de Calais Prengué part en la revolta de Lió 1793 a favor del rei, raó per la qual hagué de fugir de França i es refugià a Suïssa El 1800 hi tornà, i fundà a París una casa editorial que acabà venent el 1818 obligat per les pèrdues econòmiques La seva pèssima situació financera fou en part solucionada per una pensió anual de 400 francs que aconseguí gràcies a la intervenció de persones influents, entre elles L Cherubini Home de ment torturada, morí en un asil, on fou internat per…
Raymond Hains
Art
Artista francès.
Inicià el seu treball l’any 1947 amb uns experiments fotogràfics que anomenà ‘hipnagògics’ i que produeixen imatges fragmentades La seva obra participa dels moments clau de l’art francès, com el Nouveau Réalisme i el Lettrisme , i es caracteritza per un fort interès pel deliri i el llenguatge Considera que el seu taller és el carrer, com mostren els seus affiches dechirées —un treball realitzat des del 1949 amb Jacques Villeglé—, fragments de cartells vells i estripats, que converteix en grans obres abstractes A partir del 1959 inicià les palissades , que sorgeixen dels anteriors…
Glossarium mediae latinitatis Cataloniae
Diccionari que recull tots els mots llatins i romànics documentats en fonts arxivístiques i lletràries catalanes de l’any 800 al 1100.
Començat per un equip de filòlegs llatinistes sota la direcció de Marià Bassols i de Climent, n’aparegué el primer fascicle el 1960 En fou el primer cap de redacció, des d’aquest any fins el 1985, i principal impulsor Joan Bastardas i Parera Els articles del diccionari consten de mot base amb les formes en què apareix, el derivat català actual si existeix, l’etimologia, el significat, els testimonis documentals per ordre cronològic, i, si cal, un comentari adient La gran riquesa documental d’aquest recull el fa d’un gran interès no tan sols per a lingüistes, sinó també per a historiadors,…
Alain Corneau
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
Estudià música i posteriorment cinema a l’IDHEC Institut des Hautes Études Cinématographiques Després del curt Le jazz est-il dans Harlem 1969, el 1974 debutà amb una sàtira política France société anonyme , influïda per Jean-Luc Godard Els seus films següents s’emmarquen en el gènere negre Police Python 357 , 1976 La menace , 1977 Série noire , 1979 Le choix des armes , 1981 Fort Saganne , 1984 Le môme , 1986 A partir de Nocturne Indien 1989, drama basat en una novella d’ Antonio Tabucchi , diversificà la seva obra i amb la biografia del músic barroc Marin Marais , Tous les matins du…
François-Auguste Gevaert
Música
Musicòleg, professor i compositor belga.
A l’edat de tretze anys entrà al Conservatori de Gant per estudiar piano amb De Somere i harmonia amb Mengal, i quan en tenia quinze es convertí en professor de piano El 1847 guanyà el primer premi de la Societat de les Belles Arts de Gant i el Premi de Roma de Composició belga Del 1849 al 1852 viatjà per França, Espanya, Itàlia i Alemanya A Madrid compongué la Fantasía sobre motivos españoles per a orquestra, dedicada a la reina Isabel II, i escriví el seu estudi Rapport sur l’état de la musique en Espagne Com a compositor aconseguí alguns èxits amb el conreu del gènere de l' opéra-comique…
franc
Economia
Antiga unitat monetària principal de França, establerta formalment per la Convenció Nacional (1795) amb una equivalència de 5 g d’argent.
L’any 1803 fou fixada una doble relació d’equivalència per a l’or i l’argent, fins a l’abandó definitiu del bimetallisme l’any 1877, que hom lligà el franc exclusivament a l’or En el decurs del s XIX el sistema monetari francès fou adoptat per la majoria d’estats europeus, i el franc fou emprat com a mitjà de pagament dels intercanvis exteriors dels membres de la Unió Monetària Llatina 1865 La Primera Guerra Mundial suposà la pèrdua del predomini del franc a Europa, i l’abandó del patró or el situà en un període de fortes fluctuacions Des del 1928, any de la reforma monetària de Poincaré,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina