Resultats de la cerca

Deixeble de Nolasc Valls i de l’Escola de Belles Arts D’un purisme a l’estil d’Ingres, després de passar per un expressionisme exaltat evolucionà vers un constructivisme que derivà cap a l’abstracció, sempre, però, dins una organització d’intuïció matemàtica Pintà frescs a l’església de Betlem de Barcelona, a Santa Maria de Cubelles, a Sant Jaume de Tortosa, a l’Assumpció de Vinaròs, a Sant Josep Obrer de Castelló de la Plana, a Sant Domènec de Puigcerdà, a la facultat de Belles Arts de Barcelona, etc, i feu també vitralls En el camp de la ceràmica, dugué a terme diverses obres, com les dels…

Foli 1v, en el qual apareix una caplletra “S” que conserva els motius tradicionals de l’ scriptorium de Vic, bé que aquí els colors han experimentat un canvi G Llop El Museu Episcopal de Vic conserva un segon exemplar de l’obra De Summo Bono de sant Isidor, que té el núm 202 del catàleg de Gudiol * i que no prové de l’antic fons de l’Arxiu Capitular, sinó d’una posterior adquisició del Museu De fet, a la coberta del llibre hi ha una llegenda que diu Sum monasterii Bte Mariae de Stagno , força indicativa És un manuscrit en pergamí de 134 folis de 21,3 x 18 cm escrits en lletra carolina negra i…

Els dofins comuns Delphinus delphis no realitzen migracions estacionals, però poden desplaçar-se centenars de quilòmetres per tal de buscar aliment Durant el dia depreden bancs de sardines, sorells, verats o d’altres espècies de peixos gregaris de superfície, però és durant la nit quan es mostren més actius i realitzen les immersions més llargues per tal d’atrapar els peixos i els cefalòpodes d’aigües profundes que ascendeixen en les hores de foscor Tot i que són nocturnes, les seves immersions no acostumen a sobrepassar els 50 m de profunditat Esteve Grau El dofí comú és el prototipus de…

Els acabaments són, d’una manera general, tractaments individuals ben definits entre ells, que utilitzen agents físics com són la calor, la humitat, la pressió, la percussió o el fregadís per a millorar l’aspecte i altres característiques dels tèxtils El tipus, el nombre i l’ordre d’aplicació dels acabaments sobre un producte tèxtil varien segons la natura d’aquest, les operacions prèvies a què ha estat sotmès, les operacions a què hom preveu de sotmetre'l i les característiques finals que hom en desitja obtenir Els acabaments dels teixits, on es dóna la màxima complexitat pel que fa a nombre…

Les heppiàcies reuneixen moltes espècies principalment  terrícoles, de llocs àrids, però poc freqüents al nostre país La de la fotografia correspon a Epiphloea terrena , que incrusta els sòls silicis prims, en llocs oberts i baixos Hom n’ha mullat els tallus esquamulosos abans de fer-la per tal de fer més visibles els apotecis vermellosos En temps sec, aquest petit liquen passa fàcilment desapercebut Jordi Vidal El gènere Heppia , el més important d’aquesta família, viu especialment a les zones àrida i subàrida de les regions mediterrània, macaronèsica i saharo-aràbica, on colonitza els sòls…

Planta jove d’angiosperma monocotiledònia A i seccions esquemàtiques longitudinals de la gemma apical A’ i transversal de la tija A’’, que mostra una estructura primària 1 Con vegetatiu, 2 primordis foliars, 3 primordis de les gemmes axillars, 4 feixos conductors, 5 epidermis, 6 còrtex primari, 7 medulla, 8 floema, 9 xilema Mercè Cartañá, a partir de fonts diverses En contraposició a la rel, la tija és un òrgan habitualment aeri que creix cap a la llum S’encarrega de suportar les fulles i les flors que poden distribuir-se, d’aquesta manera, en l’espai i esdevé el veritable eix del corm, a…

Mapa de distribució dels jaciments de cormòfits als Països Catalans Distrimapas, original de l’autor Els jaciments paleozoics més importants, i pràcticament els únics, es troben a la petita conca carbonífera de Sant Joan de les Abadesses Ripollès, uns 10 km al NE de la ciutat de Ripoll La petita conca té a penes uns 15 km de llarg per uns 2 km d’ample, aproximadament uns 30 km 2 s’estén pel flanc S de la serra Cavallera des d’Ogassa i Surroca fins a Sant Joan de les Abadesses En aquests estrats carbonífers apareixen jaciments d’hulla que foren explotats durant el segle passat i l’actual, i…

L’espècie més important és Ecrassipes , de flors violades