Esteve Grau.
El dofí comú és el prototipus de forma fusiforme i estilitzada, amb un morro punxegut i relativament llarg. És de mida petita i els exemplars adults pesen entre 60 i 80 kg.
Contràriament al que el seu nom vulgar indica, aquest cetaci és més aviat rar a les costes de Catalunya i al N del País Valencià, però és més freqüent cap al S, a partir del cap de Nau. A les illes Balears, passa una cosa semblant, i la majoria de les citacions són d’Eivissa i, sobretot, de Formentera. És probable que aquest augment de densitat a les latituds més baixes sigui causat pels desplaçaments estacionals dels grups procedents de l’estret de Gibraltar i del golf de Cadis, zones on el dofí comú és molt abundant. El dofí comú es troba tant a prop de la costa com en alta mar i acostuma a nedar en grups molt nombrosos d’alguns centenars o milers d’exemplars. Sovint, el trobem constituint grups mixtos amb el dofí llistat, especialment a les zones que delimiten la seva distribució.
Les femelles inicien la reproducció en arribar als 180 cm de talla i, els mascles, als 190 cm. La majoria de naixements esdevenen a l’estiu, després d’uns onze mesos de gestació. La lactància dura un any i mig, tot i que la cria comença a ingerir aliments sòlids uns mesos abans del deslletament.
La natació del dofí comú és molt vistent (desenvolupa velocitats properes als trenta nusos i, sovint, fa salts espectaculars fora de l’aigua). És el dofí que amb més assiduïtat i durant períodes de temps més perllongats se situa sota la proa dels vaixells, on aprofita l’empenta de l’ona que es forma a la roda.