Resultats de la cerca
Es mostren 894 resultats
Infra-Red Space Observatory
Astronomia
Satèl·lit de l’ESA, successor de l’IRAS.
Fou llançat el 1995 per un Ariane-4 Desconnectat el 1998, les seves observacions permeteren realitzar importants estudis sobre el medi interestellar i les estrelles més fredes de la galàxia i constatar, a més, l’abundant presència d’aigua a l’univers
Manusmṛiti
Llibre de lleis bramànic.
Atribuït tradicionalment a Manu, conté un recull d’observacions sobre les cerimònies domèstiques, els ritus fúnebres, els sacrificis i la puresa cerimonial Inclou, a més, una narració de la creació, la teologia sobre Brahma i reflexions sobre la transmigració de l’ànima
pirheliòmetre
Meteorologia
Instrument destinat a la mesura de la radiació solar directa, l’element fotosensible del qual és situat en el fons d’un tub ennegrit o bé és envoltat per una sèrie de diafragmes, de tal manera que només pugui rebre radiació solar directa.
Les observacions són efectuades quan el cel és completament esboirat, per tal d’assegurar-se que la radiació difusa sigui mínima Antigament, aquest tipus d’instrument era anomenat actinòmetre , però avui dia hom empra aquest terme per a designar els pirheliòmetres de poca precisió
John Wesley Powell
Etnografia
Etnògraf nord-americà.
Amb motiu de les seves exploracions pels estats de l’oest americà, realitjà estudis sobre les races autòctones, que completà amb observacions geogràfiques i geològiques de considerable vàlua científica El 1881 féu la primera classificació científica de les llengües indígenes de l’Amèrica del Sud
Joan Bals i Cardona
Apotecari de l’hospital reial de Menorca (1811).
Ingressà a l’Acadèmia de Medicina i Cirugia de Barcelona el 1831 És autor de treballs molt diversos, com un recull d’observacions meteorològiques de Menorca 1792-99, obres de botàniques, taules cronològiques i una tipografia estadística dels EUA Inventà un sistema de senyals òptics
Paràsit cuaample
Distribució dels paràsits cuaample Stercorarius pomarinus i cuapunxegut Stercorarius parasiticus a la Catalunya peninsular i presència ratllat i abundància nombre d’individus, en negre de gavines de mida mitjana o petita i de xatracs, ocells marins que són atacats amb més freqüència pels paràsits Noteu que als sectors dels deltes del Llobregat i de l’Ebre hi ha els valors més alts de gavines i també d’observacions de paràsits números en blau l’absència de número indica una sola observació El cas de la badia de Roses es pot explicar pel fet que la majoria de les seves gavines…
Territ gros
Als Països Catalans és un migrador regular, però molt poc nombrós, a les costes continentals, i més rar a les Balears Accidental a l’hivern La migració primaveral és molt concentrada durant el maig, i escassegen les observacions al final d’abril i al juny El pas de tardor és molt més estès en el temps, però afecta molts menys ocells comença el mes d’agost i es manté fins a l’octubre, quan hi ha la màxima de dades els territs grossos són ja molt rars el novembre Fora dels períodes migratoris, les observacions són molt escasses s’ha enregistrat una vegada el març 3…
ombra d’una taca solar
Astronomia
Nucli central fosc d’una taca solar, el qual pot ésser envoltat per una penombra si la taca és prou gran.
La seva visió directa emprant un filtre solar quan hi ha poca turbulència atmosfèrica permet distingir diferències de lluïssor al seu interior, mentre que les observacions amb grans telescopis en mostren fins i tot l’existència de taques d’uns 500 quilòmetres, quasi tan brillants com la fotosfera
Palenque

Temple de les Inscripcions i Piràmide, a Palenque
© Corel - Claire Rydell
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Important ciutat maia, del període clàssic (600 a 900 dC), situada a la vall del riu Usumacinta, a l’estat mexicà de Chiapas.
Es compon de nombrosos temples-piràmide del Sol, de la Creu, de la Creu Foliada, de les Inscripcions, un gran palau, amb una torre per a observacions astronòmiques, un joc de pilota, un aqüeducte, etc Tots els edificis estan coberts dels més perfectes relleus sobre estuc fets pels maies
Hiparc de Nicea
Astronomia
Astrònom grec.
Féu a Rodes, del 161 al 127 aC, la majoria de les seves observacions científiques, entre les quals cal destacar el càlcul de l’any solar en 365 dies i 6 hores i la redacció del primer catàleg d’estels Hom li atribueix la invenció de l’astrolabi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina