Resultats de la cerca
Es mostren 770 resultats
Giovanni Schiaparelli
Astronomia
Astrònom italià.
Fou director de l’observatori de Brera, a Milà Estudià les variacions de l’aspecte i de la lluminositat del cap del cometa Pons-Brooks 1833 i demostrà que l’òrbita dels meteorits de l’eixam dels Perseids coincidia amb l’òrbita del cometa observat el 1862, la qual cosa confirmà la hipòtesi de DKirkwood És conegut molt especialment per les seves observacions del planeta Mart, i sobretot per la publicitat que féu a partir del 1877 de l’existència dels canals , que ja havien estat descoberts per ASecchi
dualitat ona-corpuscle
Física
Concepte que denomina el fet que totes les formes de matèria i d’energia es poden representar bé com a formades per partícules, bé com a ones, essent les dues representacions igualment vàlides.
La tria entre una d’aquestes formes per a l’estudi d’un determinat problema és una qüestió de conveniència, ja que usualment el tractament de certs fenòmens és més simple en l’una que en l’altra Aquest concepte es basa en els treballs d’Albert Einstein que identificà les partícules amb què es poden representar les ones electromagnètiques els fotons i de Lde Broglie que associà una longitud d’ona amb les partícules materials, com ara els àtoms Fins avui s’ha observat comportament ondulatori d’electrons, àtoms i àdhuc molècules constituïdes per desenes d’àtoms
mànega
Meteorologia
Remolí de vent amb un diàmetre màxim generalment d’uns centenars de metres, un gran descens de la pressió atmosfèrica a l’interior, un intens corrent vertical de succió, una velocitat tangencial màxima de 500 km/h i una velocitat de translació normalment inferior a 50 km/h, que penja d’un núvol cumuliforme, sovint un cumulonimbus, i està en contacte amb la superfície terrestre o aquàtica, el qual és visible generalment pel núvol en forma de con que genera o la pols, els objectes o l’aigua que aixeca al seu pas.
Les parets de la mànega són formades per petites gotes d’aigua És un fenomen observat principalment a les mars tropicals, i hom suposa que s’origina en passar una massa d’aire molt inestable per damunt de regions marines càlides Les mànegues es classifiquen, seguint l’escala de Fujita millorada, en sis categories, segons els danys que provoquen en les construccions i en la vegetació Si el fenomen té lloc sobre la superfície terrestre s’anomena tornado , mentre que si és sobre el mar, que és la situació més habitual a la zona mediterrània, s’anomena mànega marina
horitzó artificial
Transports
Superfície plana horitzontal i reflectora, emprada per a observar altures d’astres amb un sextant (o un altre instrument de reflexió) quan hom no pot veure l’horitzó de la mar.
Hi ha dues classes d’horitzons artificials els de fluid , constituïts per la superfície lliure d’un líquid en repòs que reflecteix bé els objectes, com l’argent viu o l’oli, posat en un receptacle, i els de cristall , que consisteixen en un mirallet circular que hom posa horitzontal servint-se d’un nivell d’aire L’angle que hom mesura amb el sextant fent servir un horitzó artificial és el que forma l’astre observat amb la seva imatge reflectida en el dit horitzó artificial, o sigui el doble de l’altura de l’astre sobre l’horitzó de la mar
poder separador
Física
Característica d’un sistema òptic que determina la distància mínima que hi ha d’haver entre dos punts perquè, en observar-los a través del sistema, hom els pugui veure separats.
El poder separador d’un sistema òptic és directament proporcional a la longitud d’ona de la radiació que illumina l’objecte observat, i hom el mesura en unitats angulars El poder separador de l’ull humà rep el nom d' agudesa visual , i hom la considera normal, per a llum blanca, quan l'angle visual de dos punts que arriben a veure's separats és d’1 minut de grau =2,910 - 4 radiants, bé que les característiques físiques de l’ull, segons el criteri de Rayleigh, pot ésser de 0,45 minuts =1,310 - 4 radiants
Temis
Astronomia
Suposat satèl·lit de Saturn, descobert per W.Pickering l’any 1900.
Les observacions realitzades durant els anys posteriors al descobriment permeteren de determinar que el seu període de revolució era de 20 dies i 20 h i que girava a una distància d’1 462 000 km del centre de Saturn Ara bé, des de l’any 1905 Temis no ha pogut ésser observat per ningú, malgrat els esforços realitzats Una explicació d’aquesta desaparició és que Temis fou allunyat de Saturn per pertorbacions gravitatòries Una segona explicació —que és la més versemblant— suposa que Temis era un asteroide que l’efecte de perspectiva situà durant uns quants anys a les proximitats de…
tremolor senil
Patologia humana
Tremolor observat en els vells, localitzat principalment en el cap i que s’atenua amb el repòs.
Possibilitats terapèutiques per a deixar de fumar
D’ençà que es coneix que el tabac és nociu han estat proposats nombrosos mètodes d’ajut per a abandonar l’hàbit de fumar Sobre alguns d’aquests mètodes s’han efectuat estudis contrastats per tal d’avaluar-ne l’eficàcia, però molts d’altres es continuen aplicant sense que es pugui afirmar sobre una base científica quins són llurs resultats Pels estudis que s’han efectuat, no sembla que siguin molt eficaços els mètodes orientats a controlar només un dels aspectes de la dependència del fumador respecte al tabac, tant si és la física com la psíquica S’ha observat que només d’un 15 a…
radiació de Čerenkov
Física
Llum irradiada per una partícula carregada en passar a través d’un medi no conductor a una velocitat més gran que la de la llum en aquest medi.
Aquest fenomen pot ésser enunciat, més exactament, de la manera següent quan una partícula carregada travessa amb velocitat v un medi no conductor d’índex de refracció n ν, emet radiació electromagnètica en totes les freqüències ν per a les quals la velocitat de fase c/n ν és menor que v Aquest efecte, observat per Čerenkov el 1934, fou completament interpretat per Tamm i Frank el 1937 La radiació de Čerenkov és especialment visible en les piscines d’aigua d’alguns reactors nuclears, on pren una coloració blanc-blavosa La principal aplicació de l’efecte Čerenkov és la detecció…
efecte Doppler gravitacional
Astronomia
Donada una ona electromagnètica, diferència entre la longitud dOona emesa i la longitud d’ona observada, deguda a la diferent intensitat del camp gravitatori en els punts d’emissió i d’observació.
És una conseqüència directa de la teoria de la relativitat formulada per Albert Einstein Com que el temps transcorre més lentament com més intens és el camp gravitatori en què ens trobem, la freqüència i per tant la longitud d’ona de l’ona electromagnètica es veu modificada en variar el camp gravitatori En cas que la font d’emissió es trobi en un camp gravitatori més intens que l’observador, aquest mesurarà una longitud d’ona desplaçada cap al vermell en cas contrari, el desplaçament observat serà cap el blau L’efecte Doppler ha estat verificat tant en experiments de laboratori…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina