Resultats de la cerca
Es mostren 1278 resultats
Rudolph Fittig
Química
Químic alemany, deixeble de Wöhler i de Limpricht a Göttingen.
Treballà com a professor a Tübingen, i el 1876 succeí Baeyer a la Universitat d’Estrasburg És conegut per les investigacions en el camp de la química orgànica descobrí la reacció del pinacol i de la pinacolona, estudià els àcids no saturats sintetitzant les lactones i el toluè, introduí la síntesi dels hidrocarburs reacció de Wurtz-Fittig i establí l’estructura de la piperina i la del naftalè Escriví una obra sobre química inorgànica i publicà diferents edicions de la química orgànica de Wöhler
Pedro Carrera y Lanchares
Música
Organista, teòric i compositor espanyol.
Fou deixeble del compositor i organista José Lidón Ingressà a l’orde dels carmelitans calçats i exercí d’organista al convent de l’orde a Madrid S’encarregà de l’edició d’un Ritual carmelitano en dos volums Madrid, 1788-89, on tractà sobre el cant pla de tradició hispànica i sobre la intervenció de l’orgue en l’acompanyament de la litúrgia A més d’altres publicacions de teoria musical o dedicades al cant litúrgic, creà algunes obres per a orgue, especialment els versets recollits a Salmodia orgánica Madrid, 1792 i Adiciones a la salmodia orgánica Madrid, 1814
anàlisi
Electrònica i informàtica
Estudi d’un problema des del punt de vista de la informació, descomponent-lo en unitats més petites, esbrinant-ne l’estructura, aïllant els tractaments bàsics de la informació i dissenyant els algorismes que els realitzin.
Se sol dividir en dues fases consecutives, funcional i orgànica generalment encomanades a persones diferents l’anomenat analista funcional i l’orgànic La fase de l' anàlisi funcional és aquella en què hom estudia l’estructura lògica de les informacions i dels processos sense atendre la manera de resoldre el problema amb un sistema informàtic concret La fase de l' anàlisi orgànica és aquella posterior a la funcional, consistent en el disseny de l’estructura de dades en les diferents memòries d’un ordinador i també dels algorismes generals de tractament, especialment…
Vladimir Prelog
Química
Químic bosnià, naturalitzat suís.
Doctorat a Praga 1929, fou professor a la Universitat de Zagreb fins el 1942, que anà a Suïssa, on dugué a terme, amb LRužička , recerques en estereoquímica a l’Institut Tecnològic Federal de Zuric, el departament de química orgànica del qual dirigí en 1957-65 Les seves investigacions sobre l’estructura química i la funció orgànica d’alguns esteroides i antibiòtics tingueren una gran importància en l’elaboració de diversos medicaments antimicrobians El 1975 compartí el premi Nobel de química amb JWCornforth Fou membre de l’Acadèmia de Ciències dels EUA 1961 i de la…
Bruno Benedetto Zevi
Arquitectura
Crític i historiador de l’art italià.
Pertanyent a una família jueva, emigrà als Estats Units, on es graduà a la School of Design de Harvard el 1941 Exercí la docència a la facultat d’història i arquitectura de Roma i a l’Institut Universitari d’Arquitectura de Venècia, entre d’altres La reivindicació d’una expressió moderna i orgànica per a l’arquitectura és antagonista de diversos corrents de caràcter formalista apareguts al s XX, com l’estil internacional, el postmodernisme, el neoacademicisme o el neoeclecticisme Les seves obres principals són Verso un'architettura organica 1941, Saper vedere l’architettura 1948…
Aprovada una nova llei d’educació espanyola
Per 177 vots a favor, 148 en contra i 17 abstencions el Congrés dels Diputats aprova la nova Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica Educativa LOMLOE que substitueix la LOMCE Aprovada pel PSOE, Podemos, ERC, el PNB, Más País i Compromís i rebutjada per PP, Vox i Ciutadans Entre els punts que provoquen més oposició per part d’aquests partits és la desaparició del castellà com a llengua vehicular obligatòria i l’obligació de no separar alumnes per sexe a les classes La “llei Celáa”, com també se l’anomena, és la vuitena llei d’educació espanyola des de l’…
Francisco Correa de Arauxo
Música
Organista, compositor i teòric espanyol, probablement d’origen portuguès.
Vida Format a Sevilla amb Francisco de Peraza, l’1 de setembre de 1599 fou nomenat organista de l’església de San Salvador d’aquesta ciutat andalusa, i assolí una excellent reputació com a intèrpret d’aquest instrument El 1636 abandonà Sevilla per a ocupar la plaça d’organista de la catedral de Jaén, càrrec que renuncià el 1640 en acceptar el nomenament per al lloc d’organista de la catedral de Segòvia, tasca que exercí fins a la seva mort El 1626, publicà a Alcalá el Libro de tientos y discursos de música práctica, y theorica de órgano, intitulado ’Facultad Orgánica' , conegut habitualment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina