Resultats de la cerca

La primera notícia referent a l’església de Sant Cebrià i Sant Just de Fogars apareix en la butlla atorgada per Benet VI a favor de l’abat Hildesind de Sant Pere de Rodes, el 974 Trobarem més dades en el precepte del rei Lotari, del 977, a favor també de Sant Pere de Rodes, i el 1185 en la butlla de Luci III, confirmant les possessions de Breda A partir del segle XIII quedà emmarcada dins la batllia de n’Orri, del vescomtat de Cabrera L’“ Ecclesia parrochialis Sancti Cipriani de Falgariis ” apareix també en els nomenclàtors del bisbat de Girona, del segle XIV

Les primeres notícies d’aquesta església, situada a la capçalera de la riera de Ramió, daten de l’any 1185, en la butlla del Papa Luci III a favor del monestir de Sant Salvador de Breda També consta en la butlla del 1246 atorgada pel Innocenci IV a favor del mateix monestir, i en el Llibre verd del capítol de Girona, el 1362 Formà part dels dominis del castell de Montsoriu i fou integrada, a partir del segle XIII, a la batllia de n’Orri del vescomtat de Cabrera En els nomenclàtors del bisbat de Girona, del segle XIV, apareix com a “ Ecclesia parrochialis Sancti Andree de…

El poble de Grions formava part del terme jurisdiccional del castell de Montsoriu, i des del segle XIII passà a formar part de la batllia de n’Orri, dins el vescomtat i els dominis que tenia la família dels Cabrera El monestir de Sant Salvador de Breda tenia possessions l’any 1185 dins la demarcació del terme de Grions, que l’any 1246 serien confirmades pel papa Innocenci IV, com també ho féu respecte als privilegis del monestir L’església parroquial del terme de Grions es troba sota l’advocació de sant Gabriel, i és una de les comptades i potser l’única església medieval…

Situació Aspecte que ofereixen avui els vestigis encara notables d’aquesta església ECSA - J Gary Les ruïnes d’aquesta església es troben vers l’extrem meridional del terme de Sureda, a l’esquerra del còrrec de la Tanyareda i enlairades damunt la fonda vall de la ribera de la Font de l’Orri Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 8,4” N - Long 2° 58’ 19,8” E El millor accés, actualment, és des de la carretera N-9, agafant el camí que per Sant Martí d’Albera puja vers el coll de l’Ullat Des d’aquest coll cal continuar i agafar, a l’esquerra, el camí de terra que va a Sureda Un cop…

L’explotació del bosc i la ramaderia són les principals activitats econòmiques l’agricultura es limita a prats regats i a petits horts a la vora de la Tet i del riu de Balaguer i a una zona de secà localitzada principalment en un antic nivell d’erosió de la vall Els dos rius esmentats alimenten la central elèctrica de Fontpedrosa , a la dreta de la Tet, davant mateix del poble, amb un salt de 182 m d’altitud i una potència installada de 6 000 kW i una producció mitjana anual de 23 milions de kWh Té funció turística i residencial A la part de muntanya hi ha diversos refugis per a…

L’actual port de Barcelona s’estén al llarg de la ciutat vella, de Montjuïc i de la Zona Franca, i és unit per línies regulars amb els principals ports del món i és origen de molts creuers turístics per la Mediterrània Història del port de Barcelona Anteriorment a la colonització romana degué existir un port natural a ponent de Montjuïc els romans hi construïren muralles i torres, i durant l’edat mitjana hi subsistí un castell sota la jurisdicció dels vescomtes de Barcelona amb el nom de castell de Port, nom conservat en una església Santa Maria de Port Tanmateix, aquest port fou…

El terme, molt accidentat, és boscat en el seu sector meridional, al vessant dels puigs de les Tres Estelles 2099 m alt i de la Segalissa 1808 m Prop del coll de la Llosa i prop del poble d’Aituà, hi ha un important grup de mines de ferro —un dels principals de la zona del Canigó— que han estat explotades fins el 1963, amb especial intensitat els darrers anys També hi ha mines de fluorita, localitzades al NE d’Escaró i que hom explota des del 1958 un transportador aeri porta el mineral fins a la fàbrica, situada a la Bastida d’Oleta L’activitat agrícola és minsa unes 30 ha de superfície…

A la conca alta de la Noguera Pallaresa hom pot observar algunes de les grans unitats que constitueixen la zona axial dels Pirineus Al N el dom de la Noguera Pallaresa, que ocupa una gran part de l’àrea, i al S el dom de l’Orri, ambdós formats per materials sedimentaris del Cambroordovicià Entre aquests dos doms es troba el sinclinal de Llavorsí, on afloren terrenys devonians i carbonífers En canvi, en el sinclinal de Tor, a la part més oriental del dom de la Noguera Pallaresa, només hi ha materials devonians Aquests també es troben a la unitat encavalcant del Moredo, que limita…

Situat dins els Pirineus axials, participa d’unitats fisiogràfiques distintes un sector de la capçalera de l’Arieja, amb el torrent d’Engràcies que hi aflueix per la dreta la carena divisòria entre les aigües atlàntiques de l’Arieja i les mediterrànies cap al Segre representada pel coll i massís de Pimorent 1 031 m, la serra Rossa 2 619 m, la portella i el pic de la coma d’Or 2 826 m un fragment de la solana, a la capçalera del riu d’Aravó riu de Fontviva, que davalla de l’estany de Lanós, al SW del massís del Carlit La vegetació es distribueix entre prats alpins i pinedes de pi negre sota…

Situació Aquesta petita capella es troba adossada al mas que li ha donat nom Tot just a l’entrada del terme de Pardines, enfront del mas Vinyes, surt una pista, a mà dreta, la qual, en poc més d’1 km porta al veïnat de l’Orri, del qual forma part el mas Perpinyà Mapa 256M781 Situació 31TDG343846 APF-JAA Història La capella de Sant Martí, de la qual no hi ha notícies concretes, és situada al costat del mas Perpinyà La seva història deu estar totalment lligada a la d’aquest mas i de la família, o famílies, que l’han habitat Devia ésser una capella de vila o mas important, sense cap…