Resultats de la cerca

La capital és Whitehorse 22 907 h 1991 Situat entre Alaska W, el Territori del Nord-oest E, la Colúmbia Britànica S i la mar de Beaufort N, és format per relleus tabulars dominats a l’E pels monts Mackenzie i al SW pels monts Saint Elias, on el cim Logan ateny l’altitud màxima del Canadà 6 050 m Els rius que el drenen són el Yukon i els seus afluents superiors El clima és extremament fred a Whitehorse, la temperatura mitjana de gener és de -19ºC i la de juliol de 14ºC La precipitació és moderada 260 mm La vegetació és de taigà i tundra a la meitat N Hi ha una considerable riquesa…

És una àrea de pluges escasses, però torrencials, de pobra vegetació de matolls farigola, romaní, savines i mancada d’arbres només resta bosc residual de pins Las Bardenas són terres de pastures d’hivern, a les quals tenen dret 20 pobles de la ribera de Navarra i les valls pirinenques d’Erronkari Roncal i Saraitzu Salazar L’aprofitament agrícola té com a base els cereals i l’horta a la ribera dels rius Per al regatge són utilitzades les aigües del canal de Tauste i les del canal de Las Bardenas

És situat en una regió que comprèn paisatges naturals d’una gran bellesa i espectacularitat muntanyes elevades, cañones profunds, magnífiques cascades, llacs i arbres gegantins Sequoia gigantea Entre les muntanyes de la perifèria destaca el mont Dana 3981 m Té una extensió de 2914 km 2

La geografia Format per un desert pedregós amb només una escassa vegetació de matolls xeròfils i pocs oasis, és una de les zones més àrides de l’Orient Mitjà La manca d’aigua obliga a destillar la de la mar per a l’abastament Els recursos tradicionals eren la pesca, les perles i el pasturatge nòmada fins el 1939, que hom trobà petroli a Duḫān, a la costa occidental, i en començà l’explotació el 1949 Gràcies a les abundants reserves de petroli i, posteriorment de gas natural, Qatar ha esdevingut un dels estats del món amb una renda per habitant més alta El sector primari ocupava el 1988 el 3,1…

La geografia El territori és compost pel grup septentrional de l’arxipèlag de les Grenadines i per l’illa de Saint Vincent 366 km 2 , que acull el 93% de la població de l’estat D’origen volcànic, Saint Vincent és molt muntanyosa el volcà La Soufrière, de 1234 m d’altitud, és el cim més elevat del país El clima és tropical marítim, amb una oscillació tèrmica mitjana entre 18°C i 32°C i unes precipitacions entre 1500 mm i 3750 mm anuals L’agricultura aportava el 9,2% del PIB el 1998 i donava feina a prop del 20% de la població activa Els conreus ocupen al voltant del 30% del territori, amb les…

Té 1 569 ha, i les seves distàncies màximes són 5 km d’E a W i 7 km d’E-NE a W-SW La costa té 34 km de longitud, i l’altitud màxima na Picamosques és de 172 m Forma part del municipi de Palma L’illa emergí per primera vegada entre l’Aptià i el Turonià A l’Eocè, la transgressió del Lutecià cobrí les terres emergides a baix a la mar nummulítica fins al Vindobonià, que es produí una emersió parcial Constitueix una prolongació de les serres de Llevant de Mallorca El conjunt presenta nombroses ruptures, falles i enfonsaments recents El relleu es disposa en tres alineacions, orientades de NW a SE,…

La capital és Visby És un altiplà de menys de 100 m d’alçada Les costes són retallades i formen penya-segats de 20 a 30 m La població, escassa, es dedica principalment a l’explotació forestal i a la pesca té ramaderia ovina i bovina

La capital és Arrecife Separada de l’illa de Fuerteventura per l’estret de La Bocayna, és la més septentrional i oriental de l’arxipèlag Al nord hi ha l’arxipèlag Chinijo, l’illa més gran del qual, La Graciosa , depengué administrativament de Lanzarote fins el 2018 D’origen volcànic, Lanzarote és formada de materials basàltics, laves i cendres i té una forma allargada És constituïda per dos massissos, al N i al S amb la màxima altitud al N Peña de Chache, 671 m El clima és molt àrid A banda de la capital, altres poblacions importants són Teguise capital fins el 1847, Yaiza i Tías on pertanyen…

Començà a la seva vila natal —adscrit a l’avantguarda surrealista amb el grup que editava la revista Hèlix —, on efectuà la seva primera exposició el 1929 La influència de Joaquim Mir, de qui fou deixeble, el convertí en paisatgista, de primer dins una tendència puntillista que evolucionà cap a una tipificació corotiana a base de celatges i grisos Feu decoracions murals de tipus religiós, com els frescs de la parròquia de Ribes de Freser 1958-61 o els tremps de Santa Maria del Mar de Salou 1955-71 Director de l’Escola Massana 1956-1976, hi creà les seccions de disseny d’estampats, joieria,…