Resultats de la cerca

Veu de tenor robusta, de timbre brillant i de resistència poc habitual, particularment adequada per als papers heroics wagnerians Fou una manifestació extrema de la nova veu de tenor dramàtic que aparegué en la grand opéra francesa a mitjan segle XIX, en òperes com Robert le Diable , de G Meyerbeer, i Benvenuto Cellini , d’H Berlioz, tot i que aquest tipus de tenor robust ja començà a ser requerit des del final del segle XVIII en òperes com Fidelio , de Beethoven Lauritz Melchior , el heldentenor més important del segle XX, Wolfgang Windgassen, Jon Vickers i Peter Hofmann han…

Aquest concepte fou desenvolupat per Victor Turner el 1960 per a explicar els trets fonamentals dels ritus de pas de les societats En aquests ritus es produeix una fase de liminaritat en la qual un o diversos individus transformen la seva identitat dins del grup En aquest moment els papers socials s’inverteixen, es neguen les normes i les jerarquies socials i s’emfatitzen els llaços de comunitat que fan possible la societat En les cerimònies d’iniciació, un tipus específic de ritu de pas, els individus deixen inicialment el seu grup i en aquesta reclusió o fase liminar prenen…

Estudià música a Würzburg i el 1925 debutà al Festival de Bayreuth com a Loge L’or del Rin Hi actuà en edicions successives durant més de quinze anys, amb diversos papers Compaginà el repertori wagnerià i el d’altres compositors alemanys, que cantà en diversos teatres germànics També cantà al Covent Garden de Londres, on entre el 1929 i el 1938 interpretà papers d’òperes de R Wagner i R Strauss Esporàdicament, actuà a París, Praga i Cleveland, ciutat aquesta darrera on durant la temporada 1934-35 fou el Walther d' Els mestres cantaires de Nuremberg Destacà…

Estudià música i cant a Hagen, Düsseldorf i Munic i el 1919 debutà a Coburg Membre de l’Òpera de Stuttgart en 1919-24, hi interpretà una quarantena de papers, entre secundaris i principals El 1925 tornà a Munic, on fou contractat a l’òpera de la ciutat i romangué fins el 1943 Destacà en diversos papers d’òperes de WA Mozart Papageno, Don Giovanni, G Verdi Macbeth, Rigoletto o R Wagner Amfortas, Telramund, sota la direcció de mestres com R Strauss i W Furt wängler, entre d’altres Parallelament, interpretà personatges operístics d’autors contemporanis com Pfitzner, de…

Estudià cant a Barcelona amb el mestre Blanch i posteriorment viatjà a Itàlia, on actuà ben aviat Especialitzat en un primer moment en papers còmics, poc després interpretà personatges dramàtics com el de Hunding La valquíria , que representà a Nàpols el 1926 Entre el 1930 i el 1932 actuà a la Scala de Milà i al principi dels anys trenta també freqüentà els teatres americans, especialment el Teatro Colón de Buenos Aires Amic de J Palet i d’A Pertile, sovint cantà al seu costat Durant el seu declivi actuà amb èxit en papers secundaris al Gran Teatre del Liceu, i el…

Després d’estudiar enginyeria a la Universitat de Manchester, el 1967 ingressà al Royal Manchester College of Music, on es formà amb O Kraus Debutà al Festival de Glyndebourne, i tot seguit fou contractat per l’English National Opera 1974-81, companyia amb la qual ha interpretat els principals papers del repertori El 1976 debutà al Covent Garden, i a partir d’aleshores inicià una carrera internacional que l’ha dut als principals teatres i festivals del món, com ara els d’Ais de Provença o Salzburg Ha estat membre de la Deutsche Oper 1987-88, i des del 1988 canta regularment a…

Estudià cant al Conservatori de València amb MC Martínez Lluna i acabà la carrera el 1981 amb les màximes qualificacions Posteriorment es traslladà a Milà, on perfeccionà la seva tècnica al costat de G Simionato El 1983 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas de Barcelona Especialitzada en els papers de soprano de coloratura , interpretà amb èxit papers com els de Carolina Il matrimonio segreto , el titular de Lucia di Lammermoor , Olímpia -de Les contes d’Hoffmann , que interpretà al Gran Teatre del Liceu el 1986 al costat d’A Kraus…

Estudià cant a Milà, ciutat on debutà el 1939, com a Liù Turandot , al Teatre Puccini Durant la Segona Guerra Mundial cantà en diversos teatres de província italians i el 1947 actuà per primera vegada al Teatro alla Scala de Milà amb Tabarro , escenari on es presentà successivament al llarg de vint anys, amb els principals papers de repertori, a més d’estrenes d’autors del segle XX com GC Menotti D’aquest autor, el 1951 estrenà a Itàlia The Consul Interpretà amb èxit papers d’òperes de F Cilea, I Montemezzi, C Monteverdi, R Rossellini i G Pannain, posant un…

Des d’infant interpretà sèries i telefilms i més tard protagonitzà comèdies de temàtica adolescent Tanner Hall, 2009,  de Francesca Gregorini i Tatiana von Fürstenberg  Interpretà el seus primers papers pròpiament dramàtics com a jove seductora d’homes madurs en  Greenberg 2010, de Noah Baumbach, i The Trouble with Bliss 2011, de Michael Knowles Posteriorment ha protagonitzat o ha tingut papers rellevants, entre d’altres, a Short Term 12 2013, de Destin Daniel Cretton  The Gambler 2014, de Rupert Wyatt  Digging for Fire 2015, de Joe Swanberg  Trainwreck 2015, de…

Llicenciat 1930 i doctorat 1934 a la Universitat de Pennsilvània, en fou catedràtic de lingüística des del 1947 S'especialitzà primerament en lingüística semítica A Grammar of the Phoenician Language , 1936 Development of the Canaaite Dialects , 1939, i després en lingüística estructural Vers el 1953 introduí en la teoria lingüística el concepte de “transformació”, la qual segons ell, consisteix enuna relació sistemàtica entre oracions de significat semblant però estructura sintàctica distinta Tanmateix, no s’alià amb la gramàtica transformacional-generativa Les seves obres principals són…