Resultats de la cerca
Es mostren 3143 resultats
camp semàntic
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de mots, en general no emparentats etimològicament, que recobreix de manera exacta un domini ben delimitat de significacions, constituït, sigui tradicionalment sigui científicament, per l’experiència humana.
Així, hom parla del camp semàntic constituït pels mots que designen el color, les relacions de parentiu, els cereals, etc Concepte creat per Jost Trier 1931, prové de la idea de Wilhem von Humboldt quan diu que la parla en realitat no és composta per la unió de mots preexistents, sinó que, al contrari, els mots resulten de la totalitat de la parla, i de la de Ferdinand de Saussure, més explícita, que diu que la part conceptual del valor d’un terme és constituïda únicament per les relacions i les diferències amb els altres termes de la llengua
instrucció de brancament
Electrònica i informàtica
Instrucció que especifica quina és la pròxima seqüència d’instruccions que cal executar si es compleixen certes condicions especificades en la instrucció (normalment el resultat d’una operació aritmètica o lògica o l’estat d’algun indicador).
En aquest cas hom parla de brancament condicional Si el pas a la seqüència especificada es fa sempre que es troba la instrucció hom parla de brancament incondicional
con

con
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Cos limitat per un pla que conté una corba tancada (base del con) i pel conjunt de semirectes que, partint d’un punt fix (vèrtex del con) exterior al pla de la base, recolzen sobre la corba.
Es parla de con circula r si la base és una circumferència En un con circular, si la projecció del vèrtex sobre el pla de la base coincideix amb el centre, es parla de con recte , en cas contrari es parla de con oblic Els segments que tenen per extrems el vèrtex i un punt qualsevol de la base s’anomenen generatrius l’altura d’un con és la distància del vèrtex al pla de la base El volum d’un con és un terç de l’àrea de la base per l’altura L’àrea lateral d’un con circular recte és π rg , essent r el radi de la base i g la longitud de la generatriu
corrent
Física
En física de partícules, moviment o evolució d’una càrrega (en el sentit general) en una interacció.
Per exemple, si aquesta és la càrrega elèctrica i no hi ha bescanvi de càrrega entre les partícules interaccionants, hom parla de corrent neutre , i, si n'hi ha, hom parla de corrent carregat
Onkelos
Judaisme
Suposat convers al judaisme, del qual el Talmud conserva una multitud de llegendes.
Segurament és una deformació aramea del nom Àquila , ja que la versió aramea del Pentateuc, dita d’Onkelos targum , exercia entre els jueus de parla aramea la mateixa funció que la d’Àquila entre els de parla grega
tall
Oficis manuals
Vora tallant de la fulla d’una eina.
Si és fi o llis hom parla de tall dolç , i si té regruixos i interrupcions, de tall aspre o agre quan és poc prim i forma angle amb la línia de la fulla hom parla de tall amorrat
contrapunt invertible
Música
Contrapunt compost per diferents trams melòdics que poden intercanviar la seva posició (veu superior/veu inferior, veu inferior/veu superior) i alhora combinar-se satisfactòriament (ex.1).
Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises En general no es parla de contrapunt invertible quan aquest intercanvi de posicions no afecta la veu del baix Si la inversió té lloc desplaçant una 8a un dels trams, aleshores es parla de contrapunt invertible a l’8a ex 1 si es produeix per desplaçament d’una 15a, es parla de contrapunt invertible a la 15a La inversió a l’8a o a la 15a suposa la inversió dels intervals per exemple, en el cas del contrapunt a l’8a, l’8a passa a ser un uníson, la 7a una 2a, etc La 5a és l’únic interval consonant que pot esdevenir dissonant en transformar-se en una 4a Altres…
mussol
Dit de la persona molt ensopida, poc animada, que a penes parla, etc.
enclavament lingüístic
Lingüística i sociolingüística
Dret administratiu
Àrea on hom parla una llengua distinta de la de la zona circumdant.
Així, l’alguerès és un enclavament català dins el sard, i els parlars de Casp i Monfort Vall de Novelda, un enclavament castellà dins el català meridional
emfatitzar
Fer que el to amb què hom parla, l’accionat, etc, tinguin èmfasi.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina