Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
fisiologia vegetal
Biologia
Fisiologia aplicada als vegetals.
Estudia el funcionament de les plantes considerant principalment els fenòmens de creixement, el metabolisme i les interaccions amb el medi i els altres organismes pot abraçar també aspectes especials, comparats o patològics No té un límit establert amb la bioquímica i es relaciona íntimament amb les ciències morfològiques anatomia, citologia pels lligams existents entre forma i funció Es constituí com a ciència al s XVIII, amb Vegetable Staticks 1727, obra de S Hales, on examina el creixement de les plantes, la pèrdua d’aigua per evaporació i altres fenòmens A la darreria del s…
dietoteràpia
Tractament dietètic emprat com a mètode preventiu o bé com a part del procediment terapèutic de diversos processos patològics.
Es basa en les modificacions alimentàries, atenent a les necessitats de l’individu quan la patologia que pateix requereix canvis en els paràmetres nutricionals, tant qualitatius com quantitatius
hematina
Bioquímica
Es presenta en el cos humà en casos patològics, com en l’emmetzinament per fosgen en l’anèmia perniciosa.
Cristalls molt solubles en hidròxids i àlcalis diluïts
determinisme
Filosofia
Doctrina i sistema filosòfics segons els quals qualsevol fet fenomènic és resultat necessari d’un conjunt de determinacions que poden ésser expressades i sintetitzades en una sèrie de lleis universals.
El determinisme pot ésser establert en relació amb l’ordre de la natura o de la conducta humana en ambdues dimensions apareix lligat al concepte de necessitat, en contraposició al de llibertat La negació de la llibertat que comporta tot determinisme pot ésser absoluta determinisme pròpiament dit o bé atenuada probabilisme En relació amb el determinisme hom troba també el problema de la previsibilitat, en el sentit que, en ésser acceptada l’existència d’una llei determinant, hom ha d’acceptar igualment la possibilitat de predicció de fenòmens futurs L’extracció de lleis universals, pròpia del…
El que cal saber de l’ansietat
Patologia humana
És anomenat ansietat un estat d’alerta patològic, bé perquè es presenta en absència de situacions que objectivament comporten perill físic o amenaça de la integritat psíquica, o perquè la intensitat o la durada que presenten és superior al que es considera normal, i que s’experimenta com a desassossec, sensació penosa d’espera i inseguretat Sovint, aquests estats patològics d’alerta repercuteixen en una disminució del rendiment i en una inestabilitat en les relacions afectives i socials Una de les formes clíniques que pot adoptar l’ansietat són les crisis d’angoixa o atacs de pànic, en què en…
raça humana
Antropologia física
Cadascuna de les combinacions de caràcters físics, fisiològics i patològics d’origen hereditari que solen aparèixer juntes en diverses poblacions de l’espècie humana.
Atesa la gran capacitat d’aquesta per a produir una descendència viable a partir de l’encreuament d’individus de gran dissemblança genètica, el concepte de races humanes només es justifica per l’existència de poblacions amb un grau elevat d’aïllament i, per tant, d’endogàmia Per aquest motiu, les grans possibilitats de contactes entre grups humans diversos que comporta la interdependència del món actual contribueix a esborrar com més va més les fronteres entre les races Un cop superat l’isolament geogràfic de les poblacions, la resistència a la hibridació només és possible per motius…
senilitat
Patologia humana
Estat de debilitament fisiològic i, sobretot, mental que excedeix considerablement el grau d’involució normal propi de l’envelliment i que depèn de factors patològics.
Preparada sovint per la presenilitat, pot també presentar-se de sobte i en qualsevol cas és determinada per afeccions anteriors traumatismes físics o emocionals, infeccions generals o focals diverses, intoxicacions —com és ara per l’alcohol o el tabac—, etc o àdhuc per factors hereditaris Caracteritzada per una disminució de funcions primàries desgana, insomni i de forces i resistència, per una torpor de moviments, pel tremolor, pel desordre dels òrgans sensorials, etc, la senilitat es manifesta psíquicament en estats depressius amb afebliment intellectual, fatigabilitat i trastorns de l’…
so
Física
Sensació que perceben els òrgans auditius dels animals, deguda al moviment pertorbador de la pressió i la densitat del medi material que els envolta, provocat per una vibració que es propaga en forma d’ona sonora.
La part de la física que estudia el so com a agent propagador d’energia és l’ acústica La velocitat del so és v = B el mòdul d’elasticitat si el medi és un sòlid que varia en funció de la forma, el de compressibilitat si és un líquid, i igual a γ p si és un gas p essent la pressió i γ la relació entre la calor específica a pressió constant i la calor específica a volum constant La velocitat de propagació del so depèn del medi en què es propaga en aire a 0°C és de 331 m/s, en aigua a 8°C és de 1435 m/s, i en acer és de 5 km/s Bé que el marge de freqüències que poden tenir les ones sonores,…
memòria
Filosofia
Psicologia
Facultat de recordar.
Hom sol distingir la memòria —com a capacitat, disposició o funció— del record, acte o procés de recordar Bé que aquesta distinció arrela en la filosofia grega i la seva diferenciació entre mnéme i anamnesi , aquests termes tenien un significat peculiar el primer es referia a la facultat de recordar les dades sensibles i a la retenció de les impressions i les percepcions, mentre que el segon alludia a l’acte espiritual mitjançant el qual l’ànima veu en el sensible l’intelligible, en virtut de força dels arquetips o idees que ha contemplat abans de la seva existència en el cos Si el sentit…
Necròpoli de Santa Maria de Viladordis (Manresa)
Art romànic
Situació Aquesta necròpoli es troba davant mateix de la porta d’accés a l’interior de l’església de Santa Maria de Viladordis Long 1°51’48” - Lat 41°43’15” Per arribar a aquest lloc, doncs, cal agafar el mateix camí, ja descrit, del santuari Necròpoli Pla de les excavacions realitzades l’any 1975 per un grup dirigit per M Cura M Cura Fruit de les excavacions portades a terme els anys 1975 i 1976, dirigides per Miquel Cura i amb l’ajut d’un bon grapat d’afeccionats de la mateixa parròquia i de fora, fou l’exhumació d’una important necròpoli, així com d’unes minses restes que fan intuir la…