Resultats de la cerca
Es mostren 8542 resultats
neopúnic | neopúnica
Història
Lingüística i sociolingüística
Dit del període corresponent a la darrera època de la civilització púnica o cartaginesa a la Mediterrània occidental.
Aquest terme és emprat també per a designar l’alfabet púnic utilitzat durant aquest període, que presenta diferències paleogràfiques respecte a l’alfabet púnic anterior, del període clàssic Cronològicament correspon als s II-I aC Alguns autors prenen com a inici de l’època neopúnica l’arrasament de Cartago, a la fi de la tercera guerra púnica, el 146 aC
flamíger
La catedral de Milà, d’estil gòtic flamíger, començada el segle XIV i finalitzada l’any 1813
© B. Llebaria
Art
Dit del tercer període de l’art gòtic, que hom situa al segle XV.
No aporta cap renovació estructural, sinó que és purament decoratiu El nom de flamíger traducció del francès flamboyant fou donat a aquest període per l’arqueòleg Auguste Le Prévost vers el 1830, a causa de la semblança de les seves línies decoratives ondulades amb les llengües de foc
fracció periòdica
Matemàtiques
Fracció l’expressió decimal de la qual conté una xifra o grup de xifres (anomenades període) que es repeteixen indefinidament.
P ex, el període d’1/3 = 0,333 és 3, el d’1/6 = 0,1666 és 6 Quan el període comença a les dècimes, la fracció és anomenada periòdica pura en la resta de casos és anomenada periòdica mixta
Saros
Astronomia
Període de temps després del qual la successió d’eclipsis de Sol i de Lluna es repeteix novament.
Segons la tradició, aquest cicle ja fou conegut pels primitius astrònoms de Mesopotàmia, els quals observaren que si hom considerava un període de temps de 223 llunacions, la sèrie d’eclipsis d’aquest període es repetia gairebé amb les mateixes característiques al llarg de les 223 llunacions següents eclipsi Així, el coneixement de tots els eclipsis d’un període de Saros permeté als antics astrònoms la predicció, amb bastant d’exactitud, de nous eclipsis abans que tinguessin lloc La duració d’un Saros equival a 18 anys, 11 dies i 8 hores, és a dir, 6…
grecisme
Lingüística i sociolingüística
Hel·lenisme del període bizantí o modern incorporat en una altra llengua.
En el cas de la llengua catalana, hom pot parlar d’una particular presència de grecismes, determinada per motius d’ordre historicopolític l’expedició dels catalans a l’Orient i les relacions comercials amb la Mediterrània oriental sostingudes durant tota l’edat mitjana Bé que alguns d’aquests mots fan sospitar, pels senyals presents en llur fonètica, que procedeixen indirectament del grec —amb l’italià com a intermediari escar i gúa —, uns altres manifesten una clara i directa ascendència hellènica i una evolució independent arjau, proís, puja, xarxa, ormejar, noli, codonyat A més dels…
literatura egípcia
Literatura
Literatura de l’Egipte faraònic i del període grecoromà conservada en escriptura jeroglífica, hieràtica i demòtica.
Els seus límits cronològics van, doncs, del tercer millenni aC al segle IV dC Pel que fa als temàtics, hi ha un corpus de documents estrictament literaris Queden, doncs, fora una sèrie de fonts escrites religioses, jurídiques, científiques, etc utilitzades de vegades en el seu estudi Entre els problemes que planteja, els més complexos són escassetat dels materials, mala conservació de bastants texts, transmissió defectuosa de determinades peces i, a l’últim, dificultat extrema d’alguns dels escrits Malgrat això, el judici global sobre la literatura egípcia ha d’ésser positiu Té…
amplitud
Meteorologia
Diferència entre els valors extrems d’un element del clima durant un període de temps determinat.
Segons l’element a què hom fa referència, l’ amplitud serà tèrmica , de la pressió , etc Segons el període de temps que serveix per a determinar-la, serà diürna , anual , etc
baby-bust
Sociologia
Període de sobtada disminució en el nombre de naixements ocorregut als països desenvolupats a partir dels anys setanta.
Aquest fenomen es produeix després del període d’alta fecunditat conegut per baby-boom
ars antiqua
Música
Primer període de l’escola polifònica occidental mesurada (s XII i XIII).
Els “antics” usaven ja una notació mesurada, formada gairebé exclusivament per fórmules ternàries Aquesta notació tradicional, en neumes, no comportava cap designació de valor rítmic, i calgué utilitzar uns modes basats en la mètrica grega Segons el mode prescrit, la melodia es desenvolupa en un ritme constant de troqueus, iambes, dàctils o anapests La necessitat d’atribuir a cada nota un valor definit fou l’origen de la música mesurada, pas decisiu vers la notació moderna El conjunt de melodies conservades actualment amb el nom de cant gregorià o cant pla fou homòfon fins a la fi del s IX o…
Gran Depressió

Gent a les portes d'una oficina de Nova Yoirk del American Union Bank
© The University of North Carolina at Chapel Hill
Economia
Nom amb què es coneix el període de recessió més controvertit de l’economia mundial contemporània.
Iniciada el Dijous Negre, el 24 d’octubre de 1929, la Gran Depressió esclatà a causa del collapse de les cotitzacions de la borsa de Nova York Les conseqüències del crac foren, en un període de quatre anys, la reducció de la producció fins a la meitat i la multiplicació per vuit de la xifra de l’atur El 1933, el president FDRoosevelt creà el New Deal, amb l’objectiu de lluitar contra la Gran Depressió, la qual no cedí fins al començament de la Segona Guerra Mundial
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina