Resultats de la cerca

Orígenes declarà repetidament voler ésser un fill fidel i incondicional de l’Església, però el seu pensament, creador i personalíssim, així com tingué grans admiradors i imitadors Atanasi, Dídim, els tres Capadocis, Evagri, Hilari, Ambròs, etc, fou pretext per a vives i complicades polèmiques així Metodi d’Olimp, Pere d’Alexandria, Epifani de Salamina, Jeroni, Teòfil d’Alexandria i altres mogueren una polèmica contra Orígenes, basada, la major part de les vegades, en falses interpretacions o en frases preses isoladament o enunciades només hipotèticament per ell preexistència de l’ànima,…

Senyor de Santa Maria de Barberà i castlà d’Arraona Fill i hereu de Francesc Galceran de Pinós-Santcliment i de Corbera De jove participà en la batalla de Montjuïc 1641 Els abusos de les autoritats franceses el dugueren a exiliar-se a Gènova 1643 Consentí a tornar 1646, però mantingué una actitud crítica i, quan el 1650 anà d’ambaixador de la generalitat a París, hi denuncià les irregularitats administratives franceses al Principat Més tard fou ambaixador a Portugal, on intentà d’obtenir ajut del rei Joan IV per trencar el setge de Barcelona Tornà a la ciutat assetjada i organitzà sortides…

El 1940 ingressà en l’exèrcit holandès de les Índies Orientals, però durant la guerra del Pacífic es passà 1943 a les forces japoneses Acabada la guerra, participà en la lluita contra el domini holandès 1945-49 General de brigada 1962, el 1965 dominà un intent revolucionari comunista i tot seguit, després de perpetrar una massacre de centenars de milers d’assassinats entre militants d’esquerra assumí el poder efectiu Cap d’estat major i ministre de defensa, el 1967 féu dimitir el president Ahmet Sukarno , el qual substituí 1968 Des d’aleshores encapçalà un règim autoritari i dominat pel…

Filla de l’infant Pere , comte de Prades i de Ribagorça, i de Joana de Foix El 1353 es casà amb Pere de Lusignan, comte de Trípoli, després 1360 rei de Xipre Pere I Dona de caràcter violent i apassionat, durant una de les absències del marit 1368 perseguí cruelment dues preteses amigues d’aquest, crueltat que encara és recordada avui en la poesia popular de Xipre La tornada del rei fou seguida de noves violències empresonaments, morts, deshonres contra els qui acusaven la reina d’adulteri, violències que acabaren amb la mort del rei per part dels barons 1369 Les discòrdies no…

Procedent d’una família ucraïnesa jueva emigrada a l’Argentina el 1928, el 1948 abandonà els estudis de química per dedicar-se a la literatura i la política Alineat amb grups comunistes inspirats per la Revolució Cubana, formà part del grup poètic El pan duro 1955-63, que defensava un art compromès amb la revolució El 1963 fou empresonat Des del 1966 exercí de periodista i ocupà càrrecs de direcció en diverses publicacions L’any següent s’uní a les Fuerzas Armadas Revolucionarias, fusionades als Montoneros i altres grups partidaris de la lluita armada, amb els quals dissentí progressivament…

Primer vescomte de Rueda, senyor de Millars, castellà de Talteüll i Salses 1348 Fet majordom i conseller reial, anà a Sardenya, on prengué part amb Cabrera a la batalla de Quartu, tractà la pau amb Marià IV d’Arborea i fou procurador per a fer concòrdia amb Mateu Dòria 1354-55 Enviat a Sicília, al papa i a Joan II de França, negocià el matrimoni de Lluís d’Anjou amb la infanta Joana, filla de Pere III de Catalunya-Aragó Com a almirall del rei de França, al cap de nou galeres de francesos armades a Barcelona, féu una expedició a Anglaterra en passar per Cadis, atacà dues naus genoveses i…

Es formà en acadèmies militars franceses El 1979 retornà al seu país i s’integrà a l’exèrcit com a oficial Aliat de Hissène Habré , quan aquest aconseguí la presidència el 1982 el nomenà cap de les forces armades, i des d’aquest càrrec dirigí les campanyes militars contra les incursions líbies el 1984 i el 1987 Dos anys després, la creixent confrontació amb Habré comportà el seu exili a Líbia i posteriorment al Sudan, on formà el Moviment de Salvació Patriòtica que hostilitzà el règim de Habré fins el 1990, que l’enderrocà Convertit en l’home fort del nou govern, el 1991 s’autoproclamà…

Fins a la fi del segle XIV hi ha casos freqüents de conversions de jueus aïllades La majoria d’aquests conversos es distingiren en el zel per la nova religió i en l’agressivitat contra llurs antics correligionaris L’any 1391 esclatà a tota la península Ibèrica, a partir d’Andalusia, la intolerància creixent de la societat cristiana envers els jueus gairebé tots els calls dels Països Catalans foren assaltats i els jueus foren posats davant el dilema del baptisme o la mort Hom estima el nombre de conversos forçats en uns dotze mil Una petita part pogué emigrar al nord d’Àfrica Els altres,…

Això la diferencia de la bruixeria Cal distingir la màgia blanca , anomenada també illusionisme, que té com a finalitat de fer fugir els mals esperits o de guarir les persones que n'han estat víctimes, i la màgia negra , que pretén de sotmetre els mals esperits i les forces sobrenaturals malèfiques per tal de fer-ne els instruments d’empreses homicides Al món antic hom considera que Pèrsia era el centre principal de les pràctiques de màgia L’Església considerà la màgia un producte del dimoni i prohibí als cristians que la practiquessin alguns però, ho continuaren fent A la Itàlia…

Fill del marquès d’Espanha, Henri d’Espagnac Comte d’Espanya i capità general de Catalunya 1827-32 Cabaler d’una família de la petita noblesa, arran de la Revolució Francesa passà amb els seus pares a Anglaterra i, més tard, a Mallorca 1792, on el 1801 es casà amb Dionísia Rossinyol de Defla i Comelles Lluità al servei dels Borbó d’Espanya a la guerra Gran i a la del Francès Unit a la reacció absolutista de Ferran VII, fou governador de Tarragona el 1815, es castellanitzà el nom el 1817 Carlos de España i el 1819 fou creat comte d’Espanya S'exilià durant el Trienni Liberal i fou…