Resultats de la cerca
Es mostren 759 resultats
Vilamontà
Capella
Antiga masia i capella rural (Sant Jaume de Vilamontà) situades a l’extrem septentrional del terme de Manlleu (Osona), prop del límit amb Torelló.
El mas i la capella existien el 1247 la capella, arruïnada al s XVIII, fou reedificada per un vot en la pesta del còlera del 1854 dalt d’un pujol 1857 És un santuari, amb casa d’ermitans, molt popular Romanen restes de l’antiga capella romànica
Jan Žižka

Bust escultòric de Jan Zizka, obra de Wendel Roskopf (1514-1516), conservat al Museu Nacional de Praga
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític txec.
Al servei de Polònia, lluità contra els cavallers teutònics Guanyat a les idees de Jan Hus, organitzà a Tabor les tropes hussites 1419, dirigí la lluita per les llibertats txeques i, malgrat haver quedat cec, aconseguí sorolloses victòries contra les tropes imperials Morí víctima de la pesta
Criseida
Mitologia
Filla de Crises, sacerdot d’Apol·lo a Crisa, raptada pels grecs durant el setge de Troia, els quals la lliuraren a Agamèmnon.
La negativa d’aquest a tornar-la al seu pare provocà la còlera d’Apollo, que envià la pesta a l’exèrcit grec, fet amb el qual comença La Ilíada Criseida tingué dos fills d’Agamèmnon, un dels quals, Crises, succeí el seu avi com a sacerdot d’Apollo
Manuel Camps i Clemente
Medicina
Metge i historiador.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona el 1946, fou metge d’Alcarràs del 1951 fins a la jubilació Compaginà l’exercici de la medicina amb l’interès per la història d’aquesta ciència, que cresqué amb la participació als Congressos d’Història de la Medicina Catalana Sovint en collaboració amb el seu fill Manuel Camps i Surroca la Portella, Segrià, 1948, feu recerques sobre aspectes mèdics diversos medicina científica, pràctiques curatives populars, epidèmies, higiene pública, estudis forenses des de l’edat mitjana fins al segle XVIII, centrant-se sobretot al Segrià Entre les seves obres cal…
Elionor de Portugal
Història
Reina de Catalunya-Aragó, filla d’Alfons IV de Portugal i de Beatriu de Castella i segona muller (1347) de Pere III el Cerimoniós.
S'ocupà de l’administració de les viles que el rei li havia assignat per cambra, i intervingué en el nomenament d’alguns oficials El 1348, en plena revolta unionista, acompanyà el rei a València, on sofrí algunes humiliacions en ésser assaltat el palau reial Morí víctima de la pesta negra
Shibasaburo Kitasato
Biologia
Bacteriòleg japonès.
Format a l’escola alemanya de Koch i collaborador de Behring, intervingué en l’obtenció dels primers sèrums antitetànic i antidiftèric Descobrí, al mateix temps que Yersin, el bacil de la pesta Al Japó fou creat, en honor seu, l’institut Kitasato, dedicat a l’estudi de les malalties infeccioses
Mare de Déu del Boscal (Cava)
Art romànic
L’única notícia que ara per ara es coneix d’aquesta església, actualment santuari, data del 1348, en què rebé diverses deixes, segons es desprèn dels estudis realitzats dels nombrosos testaments redactats aquest any a conseqüència de l’epidèmia de pesta que es declarà en aquest territori als mesos de juny i agost
Constança de Sicília
Història
Filla de Pere II de Sicília, exercí una gran influència sobre el seu germà Lluís I, rei de Sicília, del qual fou regent del 1352 al 1354.
Propugnà una política d’acostament a la corona catalanoaragonesa a través de la seva germana Elionor, muller de Pere III de Catalunya-Aragó, i sufocà la revolta dels barons sicilians del partit llatí Fou abadessa del convent de clarisses de Messina i morí pocs dies després del seu germà Lluís, durant la pesta negra
Pere Fiol
Literatura catalana
Poeta.
Ingressà a la Companyia de Jesús 1582 i, ordenat de sacerdot, residí al collegi de València 1591, cursà teologia a Barcelona i fou catedràtic de retòrica a Saragossa Compongué un volum de poesia en català, que ha restat inèdit, i publicà un sonet laudatori a l’obra del doctor Francesc Terrades, Compendi de la pesta Palma 1590
Alexandre Yersin

Alexandre Yersin
© Fototeca.cat
Biologia
Bacteriòleg suís.
Després d’estudiar medicina a Lausana, ingressà a l’Institut Pasteur de París i collaborà amb Roux descobriment de la toxina diftèrica, 1890 El 1894 descobrí a Hong Kong el bacil de la pesta Yersinia pestis L’any 1902 fou nomenat director de l’escola de medicina de Hanoi, i residí a Indoxina fins a la mort
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina