Resultats de la cerca
Es mostren 441 resultats
mull
Geologia
Tipus d’humus format en condicions d’aerobiosi, caracteritzat per la presència d’un complex argil·lohumífer, per l’absència d’un A0 i per una transformació biològica forta, en gran part produïda per cucs de terra.
El 'mull’ calcari és un mull saturat de calci i de magnesi, amb un A 1 molt gruixut i amb una incorporació molt intensa de matèria orgànica El 'mull’ forestal és morfològicament semblant al mull calcari, però no tan espès i d’un pH àcid és típic dels boscs caducifolis
desmineralització

Diagrama de cadena de desmineralització
© Fototeca.cat
Química
Operació per la qual hom obté, a partir d’aigua crua i mitjançant resines de bescanvi iònic
o electrodiàlisi
, una aigua lliure de sals.
Una cadena completa de desmineralització per bescanvi consta d’un bescanviador catiònic, d’un d’aniònic feble, d’un desgasador i d’un bescanviador aniònic fort si cal, hom fa que acabi amb un regulador de pH Si hom vol obtenir una aigua gairebé químicament pura, hi afegeix un bescanviador mixt catiònic + aniònic
verd de bromocresol
Química
Colorant derivat del trifenilmetà.
És un sòlid cristallí groc, soluble en alcohol i èter i poc soluble en aigua, que es fon a 218°C Té aplicació com a indicador acidobàsic, amb un viratge de groc a blau en l’interval de pH comprès entre 3,8 i-5,4 Sovint és emprat en combinació amb el taronja de metil
Philippe Noiret
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic i teatral francès.
Desenvolupà una brillant carrera teatral durant els anys cinquanta i lentament s’imposà en el cinema, fins a esdevenir un dels actors francesos més preuats Participà en molts films, com Thérèse Desqueyroux 1962, de C Franju La vie de Château 1965, de JP Rappeneau L’une et l’autre 1967, de R Allio La grande bouffe 1973, de M Ferreri Tendre poulet 1973, de Ph de Broca, i, a les ordres de B Tavernier L’horloger de Saint-Paul 1973, Que la fête commence 1975, Le juge et l’assassin 1976, Coup de torchon 1981 i La vie et rien d’autre 1989, pel qual obtingué un César i un David Il…
tetraclorobenzoquinona
Química
Sòlid cristal·lí groc, soluble en èter i benzè i insoluble en aigua, que es fon a 290°C.
Hom l’obté a partir de diversos fenols o de la p -fenilendiamina per tractament amb clorat potàssic i àcid clorhídric És coneguda també com a cloranil i és emprada com a fungicida agrari, intermedi en la indústria de colorants, preparació d’elèctrodes per a la mesura del pH i com a agent vulcanitzant del cautxú
antocianidina
Bioquímica
Denominació genèrica de les sals (en general clorurs) de polihidroxiflavili (polihidroxi-2-fenil-5,6-benzopirili) que constitueixen les aglicones de les antocianina
i que són responsables de llurs coloracions.
Les diferents antocianidines difereixen pel nombre i posició dels substituents hidroxílics Les més importants són els clorurs de pelargonidina amb 4 hidroxils, de cianidina amb 5 hidroxils i de delfinidina amb 6 hidroxils Les coloracions provenen de la distribució de la càrrega positiva del catió orgànic a través del sistema ressonant policíclic i depenen del pH del medi
àcid fitínic
Bioquímica
Èster hexafosfòric de l’inositol.
Ocorre abundantment en els teixits de sosteniment dels vegetals, especialment dels cereals En els intestins, l’àcid fitínic ingerit dóna lloc a la fitina, que és molt insoluble a pH superior a 3, amb la consegüent disminució de l’absorció dels ions Ca + + i Mg + + per la mucosa intestinal Aquest efecte d’anticalcificació és inhibit per la vitamina D
enzim

Possible mecanisme d’acció de la pepsina
©
Bioquímica
Cadascun dels biocatalitzadors de natura proteica que intervenen en el metabolisme dels éssers vius modificant, i sovint accelerant, la velocitat de les reaccions químiques cel·lulars que a les condicions normals de pH i temperatura s’esdevindrien amb molta lentitud.
Des de l’antiguitat són conegudes empíricament les fermentacions del pa i del most i la producció del formatge i del vinagre, de les quals són responsables els enzims de certs microorganismes Des del segle XIII començaren els estudis sobre la fermentació dels sucres, i hom cregué que només les cèllules senceres com les del llevat les podien produir Tanmateix, el 1897 Eduard Buchner demostrà que l’activitat fermentativa estava en alguna substància que podia ésser extreta del llevat A partir del 1926, els estudis sobre la natura química dels enzims tingueren un fort impuls quan JBSummer aïllà…
torba

Torba
© Fototeca.cat
Geologia
Tipus d’humus d’estructura fibrosa, format en un medi anaeròbic i saturat d’aigua, raó per la qual la descomposició i humificació de la matèria orgànica hi són molt lentes.
Hom distingeix una torba oligotròfica , de pH molt àcid, pobra en cendres i en nitrogen, típica de les torberes altes, i una torba mesotròfica , de pH neutre, rica en cendres i en lignina, pròpia de les torberes baixes Des del punt de vista geològic és el primer graó de la cadena de formació del carbó i a les torberes actuals pot ésser estudiat el desenvolupament del procés De color negre o marró i d’aspecte esponjós, la seva estructura vegetal pot ésser observada a ull nu Es forma als aiguamolls anomenats torberes , en els quals es desenvolupen, ordinàriament, una…
azolitmina
Química
Sal potàssica de l’àcid azolítmic, poc soluble en aigua, molt soluble en àlcalis diluïts, hidròxids o carbonats.
Es troba en la tintura de tornassol i n'és un dels colorants principals És emprat com a indicador en substitució del tornassol la seva zona de viratge es troba entre el pH 4,5 vermell i el 8,3 blau És emprat com a indicador per a àcids minerals, orgànics no per a hidroxiàcids i alcaloides, i també per a la preparació de medis bacteriològics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina