Resultats de la cerca
Es mostren 1757 resultats
La Veu de Catalunya
Portada del primer número de La Veu de Catalunya
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari en català que sortí a Barcelona des de l’1 de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937.
La Veu , nom amb el qual era conegut popularment, nasqué, però, com a setmanari literari i polític l’11 de gener de 1891, fundat per Narcís Verdaguer i Callís , Joaquim Cabot i Rovira i Jaume Collell i Bancells El 1899 es convertí en diari, eminentment polític, defensor del programa de la Lliga Regionalista, i n'assumí la direcció Enric Prat de la Riba i Sarrà A causa d’un article editorial, signat pel director, el diari fou suspès maig del 1900 — març del 1901 Sortí, però, sota els títols de La Creu de Catalunya i Diari de Catalunya Pel març del 1902, a causa d’un article, reproduït a L’…
Despertador de Catalunya
Portada de la primera edició del Despertador de Catalunya
© Fototeca.cat
Política
Opuscle polític, basat en motivacions jurídiques i religioses, escrit per justificar els drets a la corona de Carles d’Àustria (jurat com a rei, amb el nom de Carles III, per les corts catalanes) enfront de Felip de Borbó.
Fou editat a Barcelona el 1713, i reeditat per Víctor Balaguer el 1863 i per “La Veu de Catalunya” el 1897
Coŀlecció Popular Barcino
Portada d’un llibre de la Coŀlecció Popular Barcino
© Fototeca.cat
Sèrie de llibres iniciada per Editorial Barcino (1925), amb uns dos-cents cinquanta títols publicats.
Comprèn un gran camp de matèries llengua, literatura, història, ciència, geografia, dret, etc Són llibres breus, en forma de resum o d’introducció, dirigits a un públic molt ampli Impulsada per Pompeu Fabra, que hi publicà diversos llibres, la coŀlecció s’ha dedicat especialment a promoure l’estudi de la llengua catalana
Un Tros de Paper
Portada del primer número d' Un Tros de Paper
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Publicació literariohumorística en català publicada a Barcelona del 16 d’abril de 1865 al 16 de setembre de 1866, a partir d’una idea d’Albert Llanas.
Editada per Innocenci López i Bernagosi i illustrada per Tomàs Padró, en foren redactors, entre d’altres, el mateix Llanas que usà el pseudònim Robert Sanall , Conrad Roure Pau Bunyegas , que hi féu la crítica teatral, Robert Robert X , que hi publicà tota la seva producció catalana, JFeliu i Codina Josep Serra , Frederic Soler Serafí Pitarra i EVidal i Valenciano Blay Màrfegas Esporàdicament, també hi collaboraren JAClavé, MLasarte, etc Aconseguí ràpidament un gran èxit popular i, d’aparició quinzenal, passà aviat a desenal i finalment a setmanal Divergències entre Llanas i Padró…
Tres-cents Noranta-u
Portada d’un número de Tres-cents Noranta-u
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista fundada a Barcelona per Francis Picabia, que en fou el director.
El primer número aparegué el 25 de gener de 1917 i s’imprimí als tallers d’Oliva de Vilanova La redacció i l’administració eren a les Galeries Dalmau Des del 5 de juny de 1917 passà a publicar-se a Nova York números 5-7 i després a Zuric número 8 i París números 9-19 el darrer número aparegué el novembre del 1924 Amb Dada , de Tzara, constitueix la principal publicació periòdica del dadaisme Hi collaboraren, entre d’altres, Apollinaire, Marie Laurencin, Max Goth, Otho Lloyd, Olga Sacharoff, Max Jacob, G Ribemont-Dessaignes —aquests ja a l’etapa barcelonina—, L Aragon, H Arp, A…
TBO
Portada d’un número extra de TBO en català
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista infantil il·lustrada, publicada en castellà a Barcelona del 1917 al 1983.
Entre els dibuixants de la primera època, que s’estén fins a la guerra civil, sobresurten Ricard Opisso, Serra i Massana, Manuel Urda, LFortón, Antoni Utrillo, OSoglow, Marí Benejam, Artur Moreno i Tínez A la segona època, iniciada el 1941, hi continuaren molts dels mateixos dibuixants A més de la sèrie Los grandes inventos del TBO , procedent de l’etapa anterior, destacà la de La familia Ulises , prototips de la família petitburgesa catalana de postguerra creada pel director de la revista Carles Bech i el dibuixant Marí Benejam Nous dibuixants destacats foren Joaquim Muntañola, Josep Coll,…
Anales de Cataluña
Portada del llibre primer dels Anales de Cataluña (Barcelona 1709)
Obra de Narcís Feliu de la Penya.
El títol complet és Anales de Cataluña y epílogo breve de los progresos, y famosos hechos de la nación catalana, de sus santos, reliquias, conventos y singulares grandezas y de los más señalados y eminentes varones, que en santidad, armas y letras han florecido desde la primera población de España año del mundo 1788, antes del nacimiento de Cristo 2174, y del Diluvio 143 hasta el presente de 1709 Barcelona 1709 L’obra és dividida en tres volums volum I fins el 1163, volum II fins el 1458, volum III fins el 1709 L’autor, amb un concepte pragmàtic de la història, escriví per contribuir a…
Amadís de Gaula
Amadís de Gaula Portada d'una edició Sevillana del 1526
Llibre de cavalleries castellà, l’existència del qual consta documentalment des del s XIV, si bé ha pervingut en una refosa, publicada a Saragossa el 1508, feta per Garci Ordóñez de Montalvo.
La labor d’aquest consistí, sembla, a reduir a tres llibres un text perdut, potser el mateix del qual han romàs alguns fragments del primer quart del segle XV a afegir-hi un quart llibre després de canviar el desenllaç heretat a modernitzar la llengua, que, en la refosa, esdevé una clara superposició d’estrats diversos d’evolució, i a introduir en l’obra elements fantàstics, motius literaris i històrics, així com reflexions morals, insòlites en el gènere El resultat de totes aquestes manipulacions fou un dels millors llibres de cavalleries escrits a la península Ibèrica Amb prosa elegant i…
Costums de Tortosa
Portada de la recopilació dels Costums de Tortosa (1539)
© Fototeca.cat
Dret català
Recopilació del dret tortosí duta a terme l’any 1272 i promulguda el 1279.
Té l’origen en les cartes de poblament donades a la ciutat per Ramon Berenguer IV el 1148 i el 1149, que establiren un estatut primari basat en el dret aleshores vigent a Catalunya i en les pràctiques curials del comtat de Barcelona Llur aplicació topà amb la disconformitat de la senyoria de la casa de Montcada i, des del 1181, de la de l’orde del Temple les discòrdies, sotmeses a l’arbitratge del bisbe de Lleida, que el 1241 pronuncià l’anomenada sentència de Flix , que declarava com a vigents els Usatges de Barcelona i com a supletoris els costums de la ciutat, perduraren fins el 1272, que…
tabernacle
Cristianisme
Baiard en què és portada la imatge d’un sant en una processó.