Resultats de la cerca

Era, durant l’edat mitjana, una de les peces de vestir més freqüents entre els moriscs del País Valencià i de Tortosa

Els vestits que la gent porta mereixen ser observats, comparats i estudiats en la mateixa mesura que els monuments històrics, els mobles i els fets culturals, afirma Jean Cuisenier en el catàleg Costume coutume del Musée des Arts et Traditions Populaires de Paris el 1987 Com a objectes culturals, les teles i els vestits transmeten missatges, diferències i pertinences, són elements bàsics a totes les cultures, com a signes d’identitat i de diferenciació respecte a altres grups, com la llengua o l’alimentació Des del final del segle XIX, el tema del vestit regional –com a gran instrument de…

En l’antiguitat els bastiments ja duien imatges, que permetien de reconèixer llur país d’origen és el cas de la flor de lotus blanc de la popa de les naus egípcies, del cap de cavall vermell de la proa de les fenícies o del coll de cigne de la popa de les romanes Els vaixells atenesos portaven la figura d’Atena, i els de Cartago, la d’Ammon i, malgrat que la divinitat era la mateixa per a totes les naus d’un mateix port, l’efígie que exhibia cada bastiment solia ésser concebuda d’una manera diferent, per tal que permetés de distingir els uns dels altres Al s XVIII, en fer-se les…

Als segles XVI, XVII i XVIII va tenir lloc l’expansió de la moda cortesana i, amb la consolidació de les monarquies absolutes, la difusió arreu d’Europa de les modes de les corts amb més poder polític en cada moment Al segle XVI va començar la moda renaixentista, difosa per les corts dels petits estats italians, que reflectia l’esperit humanista i la importància donada al cos humà per l’art del Renaixement, ja que posava de manifest tant la forma del cos masculí com la del femení A la segona meitat del segle va començar la Contrareforma la monarquia que en fou defensora, que aleshores era la…

A la corona catalanoaragonesa, els almogàvers es mantenien allunyats dels recintes urbans És probable que procedissin de la serra de Conca Lluitaven en cossos d’infanteria, sota el comandament dels adalils i almugatens ells mateixos es proveïen d’aliment i d’armes en un sarró portaven el pa per a una o dues jornades Anaven armats amb coltell, llança i dards vestien una gonella o camisa molt curta, polaines i avarques de cuir Pere II de Catalunya emprà els almogàvers en les seves empreses militars en reclutà de la frontera de València i de Múrcia en emprendre la conquesta de…