Resultats de la cerca
Es mostren 5468 resultats
mar de Mirto
Mar
Nom donat en l’antiguitat a la part de la mar Egea compresa entre l’Àtica (o la punta meridional de l’illa d’Eubea), la Lacònia i les Cíclades.
El nom deriva de Mírtil, auriga d’Enomau, o potser de la petita illa de Mirto, situada prop de l’extremitat meridional d’Eubea
Simão de Alcaçaba
Història
Navegant i descobridor portuguès, al servei de l’emperador Carles V des del 1522.
Contractat per la corona de Castella, efectuà una expedició a la Patagònia, durant la qual arribà, potser, al riu Chubut Morí en un motí
Miquel Verger
Arquitectura
Arquitecte.
És autor de la portada de la catedral de Mallorca 1592-1601, obra amb columnes i capitells manieristes que palesen potser la influència de Palladio
Louise Victorine Ackermann
Literatura francesa
Poetessa francesa.
De pensament ateu i pessimista, expressat, entre d’altres reculls, a Premières poésies 1845, potser el millor, Poésies philosophiques 1872 i Pensées d’un solitaire 1872
Sant Martí de la Roca (Talteüll)
Art romànic
Aquesta església, esmentada el 1157, era construïda al cim d’un turó esquerp, entre Alentó i Talteüll, on queden rastres d’una fortificació medieval i potser també protohistòrica
Sant Romà de Civís (Anserall)
Art romànic
El lloc de Civici apareix esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, juntament amb l’església, l’any 1084, en la venda d’unes terres “in apendicio de Sancto Romano de Zevic” Possessió dels Caboet en feu de l’església d’Urgell, passà posteriorment als seus hereus, els vescomtes de Castellbò Al Spill … d’aquest vescomtat, del 1519, la vila de Civís era vila closa i era integrada a la batllia i quarter de Ciutat L’església de Sant Romà de Seviç fou visitada l’any 1312 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona El capellà d’aquesta església figura en la relació de la dècima de l’any…
Castell de Radulf (Guissona)
Art romànic
Es tracta d’un dels castells més desconeguts d’aquest sector de la Segarra Es fa molt difícil situar-lo geogràficament Tanmateix, caldria localitzar-lo, potser, a l’enclavament del Mas d’en Porta, o potser més a llevant, ja en terme del municipi de Torrefeta La referència més antiga d’aquesta fortalesa es troba en la venda dels castells de Claret i Valltallada de l’any 1082, on es reconeix que el terme d’aquest últim limitava a llevant amb el castellus Raduffi També s’esmenta el chastel Raduff en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 Segons aquest…
futurisme
Música
Moviment artístic aparegut a Itàlia al principi del segle XX i que s’escampà per altres països europeus.
El futurisme, que es manifestà sobretot en les arts plàstiques i la poesia, representava l’exaltació de la novetat i el dinamisme de les innovacions tecnològiques en contraposició als conceptes artístics i ideològics del passat Potser l’expressió més contundent dels principis d’aquest moviment és la que apareix en el manifest redactat pel poeta FT Marinetti i publicat el 1909, on hi ha la famosa frase "un cotxe a tota velocitat és més bell que la Victòria de Samotràcia" Al seu costat apareixen també idees que deixen veure afinitats amb el feixisme italià, com ara l’afirmació de "…
hurrita
Història
Antic poble de l’Orient Pròxim d’origen ètnic desconegut, l’hàbitat primigeni del qual fou, potser, l’àrea compresa entre els llacs Van i Urmia.
Cap al 2400 aC, es desplaçà al S, on fundà diversos principats 2371-2191 aC en la zona situada entre els rius Tigris i Diyala, i, així mateix, devers el N de Mesopotàmia estat d’Urkiš Aquesta ocupació de l’Alta Mesopotàmia s’accentuà entre el 2113 i el 2006 aC i, sobretot, als voltants del 2000 aC, època en què hi havia alguns principats hurrites a l’àrea Cap al 1800 aC, tingué lloc un segon desplaçament d’hurrites al N de Síria, la qual cosa originà la fundació de ciutats estat a Síria i Palestina en el decurs d’aquest segle i del següent A partir del 1600 aC, aparegué entre els hurrites l’…
Silvestre Esparsa
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor, fill potser del llibreter i impressor aragonès Martín de Esparsa (veí de València des del 1580) i actiu a València almenys del 1628 al 1657.
Imprimí diversos texts oficials universitaris, romanços i un gran nombre de relacions i plecs solts A la seva mort la seva vídua regí la impremta almenys fins el 1663
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina