Resultats de la cerca
Es mostren 247 resultats
religions tibetanes
Religió
Religions implantades al Tibet.
La religió prebudista, denominada gTsug o gTsug-lag , de natura màgica amb alguns elements xamanistes, posseïa creences cosmogòniques i animistes i practicava el sacrifici d’animals i un conjunt de rituals de tipus funerari, endevinatori i oracular Molt poc coneguda per manca de fonts originals de l’època, ha estat preservada parcialment per l’escola bon nom d’un dels rituals del gTsug-lag , constituïda com a tal al segle XI, la qual pretén d’ésser la continuadora de l’espiritualitat prebudista i fa remuntar el seu origen al mític gShen-rab-mi-bo De fet, es tracta d’una amalgama…
Joaquim Vancells i Vieta
Garbes amb la ciutat al fons (1920), oli sobre tela de Joaquim Vancells i Vieta
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Traslladat aviat amb la seva família a Terrassa, estudià dibuix i pintura 1882-83 al Cercle Artístic terrassenc amb el marinista Sivilla i el pintor de gènere Martínez Altés, que practicava un art molt fidel al subfortunyisme en voga, i del qual ell aprengué el virtuosisme pintoresquista dels seus primers dibuixos Tanmateix, la influència més forta que rebé fou del paisatgisme de Joaquim Vayreda, amb la seva harmonia de colors i el seu lirisme Anà després a Llotja, on no congenià amb Antoni Caba, i deixà l’ensenyament acadèmic per la pintura a l’aire lliure Es perfeccionà sol,…
apatxe
Sociologia
Individu dels baixos fons de París i d’altres poblacions franceses, aparegut al final del s XIX, que practicava el robatori, l’assalt nocturn i sovint el proxenetisme.
Es tatuaven com els indis apatxes de les novelles d’aventures de l’època, d’on prové llur nom Com a tipus característic, l’apatxe s’incorporà a l’art, principalment al ballet , al music-hall i al cinema, tot conservant la indumentària, molt estilitzada, de l’època
Club Egara
Hoquei sobre herba
Club d’hoquei sobre herba de Terrassa.
Fundat el 1935 amb el nom de Club Deportiu Armonia Egara, s’integrà com a secció del club Armonia Futbol Club Tenia per objectiu impulsar l’hoquei sobre herba, esport que ja es practicava en aquella època a Terrassa El 1961 es traslladà a les installacions del Pla del Bon Aire, moment en el qual s’expandí creant altres seccions Durant els anys seixanta imposà la seva superioritat al Campionat de Catalunya, fet que el consolidà com un dels millors clubs del moment, i guanyà dues Copes d’Europa consecutives 1969, 1970 Posteriorment aconseguí dos subcampionats d’Europa 1993, 1999 i…
Club Handbol Granollers

Partit de la Copa Asobal entre el Club Balonmano Granollers i el FC Barcelona
© CLUB BALONMANO GRANOLLERS / XAVI SOLANAS
Handbol
Club d’handbol fundat a Granollers el 1944.
Granollers fou la primera ciutat catalana i de l’Estat espanyol en què es jugà a aquest esport Conegut com a BM Granollers, començà jugant en la pràctica esportiva que es practicava a l’època, l’handbol d’onze, però fou un dels principals impulsors de la introducció de l’especialitat actual de set jugadors Destacà en el Campionat de Catalunya de final dels anys cinquanta i principi dels seixanta Guanyà dos Campionats d’Espanya d’onze 1956, 1959, i fou el primer equip de l’Estat que participà en una competició europea, l’any 1959 No participà en la primera Copa d’Europa que s’…
,
Diccionari per a ociosos
Literatura catalana
Llibre d’assaig de Joan Fuster, publicat el 1964.
Desenvolupament enciclopèdic Conjunt de seixanta-una proses d’extensió molt desigual que entren dins del gènere assagístic que practicava Fuster A través de la fórmula del diccionari, l’escriptor ofereix un ventall molt vast de reflexions i aforismes, amb el seu estil característic ple d’escepticisme Aquest diccionari, igual com passa amb una part important de la seva obra, és una espècie de memoràndum intellectual de l’escriptor Suggereix punts de vista sobre qualsevol fet quotidià, objecte o persona, sempre des d’un horitzó cultural molt divers i original Així mateix, es pot…
tennis de platja

El tennis de platja comparteix moltes normes amb el tennis i algunes amb el voleibol
FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS
Tennis
Esport de raqueta practicat a la sorra conegut també com beach tennis.
Se sol practicar a la platja, tot i que també n’existeixen pistes fora Les dimensions de la pista són de 16 m × 8 m dos quadres de 8 m × 8 m i la xarxa es troba a una alçada d’1,70 m S’utilitza una pilota similar a la del tennis amb poca pressió i una raqueta específica, similar a la de pàdel Comparteix moltes normes amb el tennis també algunes característiques amb el voleibol, tot i que presenta algunes variacions, com ara que el servei és lliure o la pilota no pot tocar el terra El sistema de puntuació és igual que el de tennis amb l’excepció que amb el 40-40 es disputa un únic…
Muro de Mallorca
Muro de Mallorca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, situat a la costa, a la badia d’Alcúdia ( platja de Muro
).
La meitat meridional del terme, on hi ha situada la vila, és formada per molasses vindobonianes, on hom explota pedreres de marès al N hi ha l’albufera d'Alcúdia a la qual aporten aigua el torrent de Muro S i el de Sant Miquel N El 1871 s’acabaren les obres de dessecació de l’albufera realitzades per la New Majorca Land Company, consistent en la canalització dels dos torrents que conflueixen al Canal Gran que desemboca a la badia d’Alcúdia per s’Oberta, i en la construcció de dos canals de drenatge parallels al Canal Gran canal de Siurana L’obra fracassà en els seus objectius de dessecar l’…
Mare de Déu de l’Obac (Viacamp)
Art romànic
Situació Església situada al peu del castell de Viacamp, a l’extrem de ponent de la població, que manté una bona part de les estructures romàniques del segle XII ECSA - JA Adell L’església de la Mare de Déu de l’Obac és situada al peu del castell de Viacamp, a l’extrem de ponent del poble semiabandonat de Viacamp Mapa 32-12 289 Situació 31TCG027670 Hi mena un camí que s’agafa al cap de la vila de Viacamp, a l’esquerra JAA-JBP Història D’acord amb diversos indicis, podem pensar que a redós d’aquesta església hi hagué un antic nucli de població anomenat l’Obac No trobem altre possible topònim…
ari | ària
Història
Individu d’un antic poble de llengua indoeuropea que probablement habitava les estepes de l’Àsia central i de la Rússia meridional, on practicava la ramaderia i també l’agricultura i la caça.
Vers el 2 000 aC emigrà cap al sud i es dividí en dues branques, que s’installaren, respectivament, a l’Iran, a mitjan segon millenni, i a l’Índia septentrional, aproximadament al s XII aC El poble de la branca irànica documentat des de la data més reculada són els mitannis, que crearen el regne homònim Mitanni La denominació d' ari correspon, per tant, a la branca indoirànica dels pobles de llengua indoeuropea El mot ārya , que significa noble, ha estat aplicat tradicionalment pels pobles indis i irànics al tronc comú de llurs avantpassats A part aquest fet, la similitud de les respectives…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina