Resultats de la cerca
Es mostren 628 resultats
serra de Bellmunt

Vista aèria de la serra de Bellmunt
© Fototeca.cat
Serra
Serra situada al nord de la plana de Vic, al límit entre Osona i el Ripollès, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica del Subpirineu.
És un gran plec anticlinal de direcció est-oest, format a l’oligocè i constituït per capes paralleles alternants de materials sedimentaris conglomerats, gresos i margues que han facilitat l’acció erosiva dels rius Constitueix la partió d’aigües entre les conques del Fluvià i del Ter i és travessada pel Ges, que forma una petita vall subsegüent Les precipitacions són abundants i de règim regular uns 1 000 mm de mitjana anual Els alzinars fins a 800-900 m i les rouredes seques cobreixen els solells, i les rouredes humides fins a 700-800 m i les fagedes, les obagues L’explotació forestal,…
Ceará
Divisió administrativa
Estat del Brasil, entre l’oceà Atlàntic i la serra Ibiapaba i la Chapada do Araripe.
La capital és Fortaleza Forma part de la regió semiàrida del nord-est Bé que les precipitacions de l’estació plujosa hi són al voltant dels 500-1 000 mm, a causa de la natura del sòl aprofiten molt poc a l’agricultura El riu més important és el Jaguaribe, que drena la regió meridional Els conreus principals són el cotó, el blat de moro, la canya de sucre, la banana, l’arròs, la mandioca i les batates La ramaderia és practicada d’una manera extensiva a l’interior Hom produeix cera de carnauba i explota la mineria magnesita, guix, asbest Ceará fou colonitzat pels portuguesos al…
Santa Catarina
Divisió administrativa
Estat de la regió meridional del Brasil.
La capital és Florianópolis Limita al N amb l’estat de Paranà, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb l’estat de Rio Grande do Sul i a l’W amb l’Argentina La regió marítima és una plana baixa, inundable, amb algunes llacunes La Serra do Mar forma la divisòria entre aquesta regió marítima i la de l’interior Aquesta última forma part de l’escut paleozoic brasiler, és lleugerament inclinada cap a l’W i pel seu extrem corre el riu Uruguai, del qual són tributaris tots els rius d’aquesta regió, mentre que els rius de la regió marítima desemboquen a l’Atlàntic El clima és tropical a la regió marítima…
el Caro

Repetidors de comunicacions a Caro, cim culminant dels ports de Beseit
© Fototeca.cat
Cim
Cim culminant (1 442 m) dels ports de Beseit, a l’extrem S del massís, dins el terme de Roquetes (Baix Ebre).
A llevant té per límit, bruscament, el bloc esfondrat de la vall de l’Ebre Per aquest aspre vessant s’enlaira la pista del Caragol, vorejant-lo fins a abastar, a ponent, entre el cim i la mola de Catí, la vall Figuera, antic plec anticlinal esventrat per l’erosió, que continua per la conca de la vall de Cervera fins a la plana, delimitant el massís al nord i fent de pas natural entre el Baix Ebre i el Matarranya Pel sud, la vall de la Galera i la serra de Serrissoles 1 330 m tanquen la carena Al relleu estructural se superposa un carst ben desenvolupat Les precipitacions hi són…
península de Malaca
Península
Península del SE d’Àsia, banyada a l’E per la mar de la Xina Meridional i, a l’W, per l’estret de Malaca; al S l’estret de Johore la separa de Singapur.
És travessada de NW a SE per una serralada d’altitud mitjana 2190 m al Gunong Tahan, formada per muntanyes granítiques que deixen als costats extenses planes alluvials travessades per rius curts i torrencials Pahang, Kelantan, etc Les costes, baixes, manquen de ports naturals i són sovint pantanoses Clima equatorial, amb precipitacions abundants a Kuala Trengganu, 2826 mm anuals, i 2207 a Malaca temperatures altes i constants Kuala Trengganu i Malaca, per exemple, tenen 25°C i 27,2°C al gener i 27° i 26,4° al juliol, respectivament El bosc, equatorial humit al S i caducifoli monsònic al N,…
clima continental

Paisatge clima continental
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
Geografia
Clima dels sectors interiors de les masses de terra degut al predomini de la continentalitat
.
Es caracteritza per les oscillacions tèrmiques pronunciades diàries i anuals i la breu durada de les estacions equinoccials primavera i tardor Les precipitacions hi són escasses i tenen lloc principalment a l’estiu, en forma de xàfecs la sequedat de l’atmosfera sol ésser molt elevada, perquè les masses d’aire marí han anat perdent la humitat a mesura que s’han allunyat dels oceans Sovint sobre l’interior dels continents es formen anticiclons tèrmics, que poden tenir una gran estabilitat i durada per exemple, l’anticicló que es forma a l’hivern sobre la Sibèria Aquest clima és…
dendroecologia
Ecologia
Branca de la dendrocronologia que se serveix de les anelles de creixement dels arbres per a estudiar problemes ecològics i mediambientals.
A les anelles dels arbres queda enregistrat, com a alteracions en la seva taxa de creixement o com a cicatrius, tot allò que afecta el seu creixement la temperatura, les precipitacions, les gelades i la sequera, les característiques físiques i químiques del sòl, les característiques del bosc del seu voltant, els efectes dels animals, les tales, els incendis, etc La dendroecologia té aplicació en l’estudi de la resposta dels arbres a les condicions climàtiques i en els estudis de la dinàmica dels boscs i la reconstrucció de la seva història, i és un bon ajut per a establir el…
microfísica de núvols
Meteorologia
Estudi dels processos que originen les partícules d’ aigua o gel que formen els núvols i les partícules de les precipitacions.
La formació de les diminutes gotes d’aigua o dels cristalls de gel que formen els núvols comença la nucleació, és a dir, la generació de gotes per difusió del vapor d’aigua sobre unes partícules en suspensió a l’atmosfera anomenades nuclis de condensació els cristalls es formen per difusió del vapor sobre els nuclis de gel Les petites dimensions d’aquests nuclis típicament de dècimes de micròmetre i les de les gotetes o els cristalls de gel que formen el núvol generalment d’alguns micròmetres de radi determinen el nom de microfísica que es dona a l’estudi dels processos de formació i…
Meteorologia i climatologia 2010
Meteorologia
El fenomen de La Niña L’anomalia climàtica d’El Niño, que va tenir lloc durant l’any 2009 i el començament del 2010, va anar seguida per l’anomalia climàtica contrària, anomenada La Niña, iniciada al mes d’abril El Niño es va caracteritzar per un increment de la temperatura a les aigües del Pacífic oriental, a causa, fonamentalment, del debilitament dels vents alisis en aquesta zona, i va provocar un augment notable de les precipitacions en les regions semidesèrtiques del Perú, mentre que en extenses àrees d’Indonèsia i Austràlia les precipitacions van disminuir…
Cap amunt, devers els pols
El poder de l’altitud Les àrees d’alta muntanya i els grans altiplans representen una mica més d’un terç de la superfície de les terres emergides Tot i que acullen només una petita porció de la població mundial, el percentatge d’humans que depèn, d’una manera o d’una altra, dels recursos d’aquestes zones és molt superior Aquestes xifres refermen la gran importància de les regions de muntanya, però queden curtes si es valoren altres aspectes Així, a molts països, especialment entre els més desenvolupats, els refugis faunístics i florístics, els parcs nacionals i nombroses reserves de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina