Resultats de la cerca

Format a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando, el 1952 es traslladà a París, on formà part del grup COBRA amb Pierre Alechinsky i Christian Dotremont Collaborà amb Pier Paolo Pasolini i treballà també com a escenògraf amb Adolf Marsillach De la seva producció teatral, iniciada amb Es bueno no tener cabeza 1971, cal esmentar  La carroza de plomo candente 1972, El combate de Ópalos y Tasia 1972, El baile de los ardientes 1975,  Delirio del amor hostil 1978, La señora Tártara 1980,  Salvator Rosa 1988, els reculls d’obres curtes  Centón de teatro 1996 i 2002, Viva el estupor  2005 i Teatro…

Ha collaborat com a crític d’art, entre altres publicacions, a Destino , La Vanguardia , Revista  i Cuadernos de Arquitectura Fou director del Gran Larousse Català De les seves monografies cal esmentar els estudis dedicats a Leandre Cristòfol 1967, Emília Xargay 1968, Torres Monsó 1968, Apa 1970, Joan Miró 1972 i 1975, Subirachs 1975, Ponç 1978, Guinovart 1981 o Antoni Tàpies 1992 Dels estudis temàtics hom pot esmentar Ceràmiques de Miró-Artigas 1974, Ceràmica popular catalana 1978, Los carteles de Miró 1981, La joguina a Catalunya 1982, Arquitectura industrial a Catalunya 1984, FAD, dels…

Estudià dret i, després d’exercir l’advocacia alguns anys a València, anà a Madrid a estudiar direcció a l’Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematográficas Fou crític teatral de la revista Triunfo  1955-1972, i fundador i crític de les revistes Primer Acto i Nuestro Cine Escriví diversos guions per al cinema i adaptà al castellà obres de Bertolt Brecht Orientà grups de teatre independent entre els anys seixanta i vuitanta, com ara La Cuadra de Sevilla, Tábano, Los Goliardos, Adrià Gual, Comediants, Els Joglars, Esperpento o el TEI Dirigí alguns muntatges teatrals  La bona persona…

La seva activitat es concentrà preferentment en els llibres per a infants, per als quals també escriví textos Professionalitzada a partir del 1976, els seus dibuixos defugen qualsevol amanerament infantilista Rebé diversos premis, entre els quals l’Apelles Mestres 1981 per Munia y la luna i el Premio Nacional de ilustración infantil y juvenil 1985 per Munia y la señora Piltronera

Fou fundador del front revolucionari Sandino i des del 1948 i fins el 1979 visqué a Mèxic Les seves novelles estan inspirades en la realitat política i social del seus país Hay una selva en mi voz 1950, Arquitectura inútil 1954, Los monos de San Telmo 1963, Premio Casa de las Américas de l'Havana, Trágame tierra 1968 i Trece veces nunca 1977

Secretària del Centre d’Estudis Algueresos 1960 i presidenta 1974, fou guanyadora de nombrosos premis de poesia algueresa als jocs florals de l’Alguer del 1961 i del 1962, als jocs florals de París del 1965, i del Premio Ozieri dels anys 1962, 1963, 1967 i 1969 El 1969 organitzà el Cor del Centre d’Estudis Algueresos Collaborà en diverses publicacions locals, com ara Nuova Vetrina

Cursà la carrera de medicina S'uní a la revolució del 1910 i sofrí dos anys d’exili als EUA Escriví crítica literària i peces dramàtiques, però fou conegut per les seves novelles, d’entre les quals destaquen María Luisa 1907, Los de abajo 1916 —Premio Nacional de literatura—, en la qual, amb tècnica concisa, dóna la seva visió de la revolució mexicana, i La luciérnaga 1930

A l’edat de divuit anys abandonà el seminari de Vic i cursà filologia catalana a la Universitat de Barcelona Exercí la docència durant quinze anys a Manresa Posteriorment desenvolupà l’activitat laboral al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya com a tècnic de justícia juvenil Especialista en literatura infantil i juvenil, fou assessor editorial de La Galera des del 1993 i, des del 2012, escriví el blog sobre literatura infantil i juvenil  Mascaró de proa , pel qual obtingué el premi Aurora Díaz-Plaja de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana 2014 Formà part del jurat…

Obtingué la titulació el 1963 per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Madrid i establí el seu propi estudi el 1967 a la Corunya La seva producció representa la recreació dels principis de l’obra d’Alejandro de la Sota, a l’estudi del qual treballà del 1963 al 1966 Treballà com a arquitecte per al Ministeri d’Habitatge del 1966 al 1986 i l’any següent s’incorporà a la Universitat de la Corunya, de la qual des del 2002 es catedràtic del Departament de Projectes Arquitectònics i Urbanisme L’atenció a les particularitats del lloc i la utilització d’elements de tecnologia diversa…

Germà dels també escriptors Juan i José Agustín Goytisolo , interrompé els estudis de dret per a dedicar-se a la literatura En 1956-59 s’adherí al PSUC i el 1960 fou detingut i empresonat per activitats subversives La seva primera obra, el conjunt de relats Las afueras 1959 reflectia la societat de preguerra Després publicà Las mismas palabras 1962, amb una estructura més novellesca els llibres de faules  Ojos, círculos, búhos 1970 i Devoraciones 1976, ambdós illustrats per Joan Ponç la novella Estela del fuego que se aleja 1984 i el llibre de texts diversos Investigaciones y conjeturas de…