Resultats de la cerca

Germà de Dionís Renart i Garcia, amb qui collaborà sovint Format a Llotja, fou deixeble de Martí i Alsina, Torrescassana i Soler i Rovirosa Ingressà al Cercle Artístic de Sant Lluc el 1894 Fou un dels fundadors del FAD 1903 Un dels principals exlibristes del seu temps, dibuixà una cinquantena llarga de marques entre el 1904 i el 1907, que publicà en el volum Ex-libris Renart s’inscriví primer en un neogoticisme que donà pas aviat a una decidida adscripció a l' Art Nouveau Representant la firma familiar Renart i Cia, realitzà retaules decoratius, plafons i mobles, que foren premiats a les…

El 1949 es graduà a Princeton i el 1951 obtingué un màster en economia política per Harvard Al final de la dècada de 1940 i principi de la de 1950 treballà al departament de recerca de la Reserva Federal de Nova York El 1957 entrà al Chase Manhattan Bank per a treballar d’economista El 1962 s’incorporà al tresor dels EUA com a responsable de l’oficina d’anàlisi financera Després d’altres càrrecs, tornà al Chase Manhattan el 1965 Del 1969 al 1974, fou subsecretari del tresor per a afers monetaris El curs 1974-75 exercí de professor a Princeton fins a ésser designat president de la Reserva…

L’Estatut del 1979 no estableix de manera expressa la figura del conseller o consellera primer del govern dins el sistema institucional de la Generalitat, però permet de crear-la Aquesta figura es troba regulada a la Llei del Parlament de Catalunya 1/2005, del conseller o consellera primer del govern de la Generalitat en la qual es parteix del caràcter potestatiu del nomenament i la separació pel president de la Generalitat, i es determinen els elements bàsics de l’àmbit institucional i del règim jurídic d’aquesta figura per al supòsit que qui presideix la Generalitat decideixi incloure-la en…

Hi participaren Alternativa Verda , Els Verds , Els Verds-Unió Verda Alternativa Ecologista de Catalunya , que després de les eleccions generals de 1993 es donà de baixa, el Moviment d’Esquerra Nacionalista , i diversos collectius ecologistes de base i persones a títol individual Concorregué a les eleccions legislatives de 1993 36683 vots, el seu millor resultat i a les europees de 1994 25420 vots En les municipals de 1995 formà la coalició Iniciativa per Catalunya-Els Verds amb Iniciativa per Catalunya, el Partit dels Comunistes de Catalunya, Candidatures d’Unitat Popular i Candidatures del…

Jove republicà federal, fundà i dirigí el 1874 El Federal Sabadellés Després, advocat 1877, anà a París, on actuà de secretari de Salmerón i es féu molt amic de Benoît Malon A Barcelona, es relacionà successivament amb el republicanisme progressista i amb el centralista de Salmerón Fundà, amb Odón de Buen, El Radical 1890 i fou director de La República 1893 Inicià llavors la seva tasca cooperativista, mostrant-se alhora partidari d’un cert socialisme intellectualitzat En 1898-99 fundà la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears i dirigí el seu òrgan de premsa, Revista…

El seu pare, Salvador Feliu mort el 1686, botiguer de teles i, des del 1682, mercader, era descendent d’una família pagesa de Mataró que el 1670 assolí la ciutadania honrada en la persona de Francesc, germà de Salvador Fou tutor seu Narcís Feliu de la Penya Continuà la companyia de venda de teixits que el seu pare tenia amb el mercader Pau Feu, un dels fills del qual, Josep Feu, ciutadà honrat, emparentà amb la branca mataronina dels Feliu Des del 1686 l’administració de la companyia fou exercida per Joan Puigxoriguer botiguer el 1684, mercader el 1705 El 1698 Pau Feu, ja cavaller, se separà…

Rebé del seu pare les primeres nocions de violí De seguida mostrà una destresa excepcional i anà a estudiar a Valladolid amb J Ortega, el qual li suggerí que continués la seva formació a Madrid Ingressà al Conservatori de Madrid i, parallelament, començà a oferir concerts per la Península Ibèrica El 1844 actuà a Lleida L’any 1849 fou admès al Conservatori de Brusselles, on estudià violí amb ChA de Bériot i contrapunt amb FJ Fétis Violinista admirat arreu d’Europa, des del 1857 fou professor de violí del conservatori madrileny i violinista de la capella reial El 1863 creà, juntament amb JM…

Germà dels també escaladors Francesc i Maria Estorach, s’inicià en l’escalada al Club Excursionista de Gràcia CEG i ingressà a la seva secció d’escalada, el Grup Especial d’Escalada GEDE, que va arribar a presidir També fou soci d’altres grups d’escalada, com el Grup d’Alta Muntanya GAM, del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, i el Centre Acadèmic d’Escalada CADE, del Centre Excursionista de Catalunya CEC Mecànic de professió, com el seu germà Francesc, es fabricava pitons, martells i altres estris per a practicar l’escalada L’any 1948 ell i el seu germà obtingueren els primers…

Graduada en física per la Universitat Lliure de Brusselles 1975, on es doctorà en física teòrica 1980, fou professora en aquesta mateixa universitat fins el 1987, quan s’incorporà al Centre d’Investigació Matemàtica d’AT&T Bell Laboratories de Nova Jersey Estats Units Professora al departament de matemàtiques de la Universitat de Rutgers 1991-94, aquest any deixà AT&T per ocupar una càtedra de matemàtiques de la Universitat de Princeton 1994-2001 Des d’aquest any és catedràtica a la Universitat de Duke Carolina del Nord El 1996 es nacionalitzà nord-americana La seva principal…

S’inicià al Club Tennis de la Salut de Barcelona Després de guanyar diversos títols estatals i internacionals en categories inferiors, sota les ordres del tècnic Javier Duarte, el 1991 esdevingué tennista professional Aquell any accedí per primer cop al rànquing de l’ATP, en què obtingué el seu millor registre l’any 1998 amb la tercera posició final Guanyà el seu primer torneig el 1994, a Buenos Aires El 1999 aconseguí situar-se durant dues setmanes de febrer com a número u del món  Subcampió en dues ocasions a Roland Garros 1998, 2001, aconseguí disset títols en categoria individual i tres…