Resultats de la cerca
Es mostren 1702 resultats
Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana
Entitat privada, fundada el 1899, que es dedicà a organitzar l’ensenyament.
La creació fou deguda a l’entusiasme despertat per la fundació del Collegi Sant Jordi En fou el primer president Josep Fiter i Inglès Des del 1914, l’Associació prengué una marxa ascendent, i l’any 1933 assolí la xifra de 7 813 socis, fet que permeté d’emprendre activitats molt complexes subvenció econòmica a les escoles que s’anaven creant, i beques als infants organització de colònies escolars creació de la Festa d’Infants i de Flors que tenia lloc al Parc Güell creació de concursos escolars de llengua catalana, de geografia de Catalunya i d’història de Catalunya en diferents localitats La…
bé patrimonial
Dret
Bé pertanyent a una persona de dret públic, no destinat als serveis públics o a l’ús general.
Es classifica en bé general subjecte, amb certes variants, al règim de la propietat privada i bé de propis
Reial decret sobre obres de canalitzacions i regadiu
Reial decret sobre obres de canalitzacions i regadiu, a fi d’estimular la construcció privada d’aquestes obres d’infraestructura
Can Vallhonrat
Barri
Barri de Rubí (Vallès Occidental), a 2 km del nucli urbà, a la carretera de Molins de Rei.
Sorgí el 1960 per iniciativa privada malgrat el projecte de formar una ciutat jardí, la manca de serveis urbans mínims el convertí en suburbi
artropatia de Charcot
Patologia humana
Artropatia d’origen neuropàtic.
Acompanya d’altres afeccions més generals com les tabes, siringomièlia, neuropatia diabètica, etc l’articulació es destrueix, i la zona articular resta privada de sensibilitat dolorosa i propioceptiva
beneficència
Sociologia
Acció d’ajuda directa, permanent o transitòria, especialment material, als qui no disposen de mitjans suficients per a cobrir necessitats intel·lectuals o materials bàsiques.
En èpoques pretèrites, aquesta acció de beneficència, tant pública com privada, fou d’una gran extensió Modernament, l’evolució dels conceptes de solidaritat humana i també la introducció de nous principis sobre les obligacions i els deures socials i estatals han fet que la beneficència tradicional hagi estat gradualment substituïda per altres sistemes d’assistència, com la seguretat social La beneficència pública és organitzada i sostinguda pels organismes oficials, amb més o menys ajuda ocasional, però directa, dels ciutadans actua com a beneficència estatal, provincial, autonòmica,…
la Vallesa de Mandor
Caseria
Caseria del municipi de Riba-roja de Túria (Camp de Túria), a l’esquerra del Túria, prop del límit amb el terme de Paterna (Horta del Nord).
La seva església Santa Bàrbara té per patrona la Mare de Déu dels Desemparats És l’antic mas dels Inquisidors , que esdevingué propietat privada i centre del comtat de la Vallesa de Mandor
la Pobleta de Portaceli
Masia
Masia i antic llogaret del municipi de Serra de Portaceli (Camp de Túria), al vessant meridional de la serra de Portaceli, construït a la fi del s XIV per l’orde del Cister.
Havia estat possessió de la cartoixa de Portaceli Es despoblà a la fi del s XV i en restà només el castell de la Pobleta , transformat al s XIX en una explotació agrícola privada
ASTRA
Sistema de satèl·lits de la Société Européenne des Satellites (SES), companyia privada luxemburguesa.
Difon programes de ràdio i TV per tot Europa per mitjà de satèllits, situats a 19,2 Est a l’òrbita geoestacionària, que transmeten senyals de televisió analògica i digital SES ASTRA forma part del grup SES GLOBAL, que és el fruit de la unió d’ASTRA i AMERICOM, una de les més grans operadores de serveis fixos de comunicació per satèllit, amb seu als EUA Actualment a Europa, ASTRA arriba a uns 18 milions de llars A més de serveis de televisió, proporciona serveis de difusió de dades multicast i d’accés a internet per satèllit en sentit unidireccional i bidireccional
Societat Filharmònica de València
Música
Entitat privada formada per socis que financen una sèrie de concerts per temporada.
Fundada el 1912, el seu principal impulsor fou Enrique Pecourt secretari entre el 1924 i el 1947 Oferí els primers concerts al saló d’actes del conservatori de la ciutat i, després de passar per diversos locals, el 1923 s’installà al Teatre Principal A la primera meitat del segle XX destacà per la quantitat de socis i de concerts celebrats, la qual cosa permeté mantenir a València el gust per la música de cambra En aquesta època hi actuaren artistes com P Casals, M Ravel, A Glazunov o J Heifetz El 1987 l’entitat es traslladà al Palau de la Música i en l’actualitat aplega 1 300…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina