Resultats de la cerca

Estudià violí i arpa Entre els anys 1861 i 1864 s’interpretaren força obres vocals seves Fou professor d’arpa al Conservatori del Liceu, on exercí una tasca pedagògica molt important, i primer violí de l’Orquestra del Teatre del Liceu en la temporada 1879 Fou mestre de capella a Santa Maria del Pi, a Barcelona

Llicenciat en història i doctor en ciències exactes, fou professor de la Facultat de Ciències de la Universitat de València i de l’Escola d’Arts i Oficis de València Molt actiu en les files del valencianisme cultural de la dècada del 1920, fundà i dirigí la revista Cultura Valenciana 1926-31, publicació trimestral de l’Academia Valencianista del Centro Escolar y Mercantil, de clara orientació conservadora, i el 1928 creà, juntament amb el marquès de Lozoya, la càtedra Lluís Vives de la UV Ja després de la Guerra Civil Espanyola, dirigí la revista Esto Vir 1952-55, publicada per…

Fill del pintor i dramaturg Juli Vallmitjana i germà de David Vallmitjana i Vallès , també pintor Format a Bells Oficis, a Barcelona, i a l’École des Arts Décoratifs de París Treballà inicialment com a ceramista i escultor Dedicat a la docència, fou professor de l’Escola Blanquerna i membre dels Amics de l’Art Nou ADLAN Se n’anà del país el 1938 i s’establí a França, a París, des d’on es traslladà a Veneçuela aquell mateix any i s’establí a Caracas Hi exercí com a professor de la Nueva Escuela Experimental de Venezuela 1939 i també a la facultat d’arquitectura de la Universidad Central de…

Estudià a la Universitat de Tecnologia de Graz i el 1964 emigrà als EUA Des del 1971 és professor a la Cooper Union i al Pratt Institute de Nova York Desenvolupà la docència a Harvard i Yale i en altres universitats de Londres, Los Angeles i Estrasburg La seva activitat acadèmica li permeté dedicar-se a l’arquitectura dibuixada i a l’expressió gràfica d’estructures arquetípiques sovint incloses en l’àmbit de l’arquitectura radical Malgrat la dimensió teòrica i ideològica de la seva feina, en destaquen algunes obres construïdes, com ara l’edifici de l’IBA de Berlín 1980-85 i l’…

Iniciat en el món musical com a nen cantor de la collegiata de Santa Úrsula a la seva ciutat natal, el 1870 es traslladà a Leipzig, on estudià piano amb C Reinecke i harmonia amb H Richter El 1877 s’installà a Basilea, i al cap de dos anys obtingué la plaça de professor que S Bagge deixà vacant al conservatori de la ciutat, del qual poc després, i fins el 1918, esdevingué director En aquesta època destacà també com a concertista de piano Del 1899 al 1902 dirigí la Societat Coral de Berna Adscrit plenament a l’estètica romàntica, les seves obres denoten la forta petjada de…

Debutà molt aviat a la cobla Juvenil Cervianenca, i més tard a la cobla Art Gironí, on actuà 18 anys consecutius Després figurà en agrupacions simfòniques a l’orquestra Pau Casals tocà com a tenora solista Fundador i director de l’Orfeó Cants de Pàtria, de Girona, i professor de música a les escoles municipals d’aquella ciutat, compongué diverses sardanes i fou el creador del Museu de la Sardana de Girona

Treballà a TVE Catalunya com a cap de muntadors del Departament de cinema, muntador de programes i realitzador de capçaleres 1969-82 i operador d’imatge i cinema documental 1983-86 Parallelament 1975-85 realitzà campanyes publicitàries que obtingueren guardons internacionals En l’àmbit cinematogràfic muntà força curts i una vintena de llargs, la majoria coproduccions europees, la sèrie La saga dels Rius Pedro Amalio López, TVE i el documental Som i serem 1981-82, Jordi Feliu Com a professor, en collaboració amb l’Institut National de l’Audiovisuel França i per a TVC, formà les…

Comencà a treballar com a articulista i crític de teatre i arts plàstiques als diaris “El Día Gráfico” i “La Noche” Fou administrador de la Casa de Caritat, professor de l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya i membre de la Unió Catalanista El 1939 s’exilià a França, on fou un dels organitzadors de la Residència d’Intellectuals Catalans a Montpeller 1939-41 El 1941, arribà a Mèxic on portà la gerència de l’editorial Misrachi fins que es jubilà Des de Mèxic, animà i coordinà els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili i en fou secretari del patronat…

Inicià els estudis de violí al Conservatori de Lieja amb D Hynberg, i els prosseguí a Brusselles amb H Léonard Durant el curs 1868-69 estudià amb L Massart al Conservatori de París mentre tocava a l’orquestra de l’Òpera Després d’una breu estada a Brusselles, es traslladà a Berlín per estudiar amb J Joachim en 1870-71 Debutà com a virtuós en els Concerts Populaires el 1873, on es mostrà com un dels millors violinistes del moment El 1877 fundà a París un quartet amb Rémy, L van Waefelghem i J Delsart Successor d’E Sauzay com a professor de violí al Conservatori de París, el 1892,…

Es traslladà a Anglaterra de molt jove i només l’abandonà en una ocasió per a visitar Holanda, segons la documentació conservada, cap al 1697 Fou molt conegut com a professor de clavicèmbal i baix continu També guanyà fama com a compositor, i se sap, per exemple, que s’oferiren concerts amb la seva música al Theatre Royal, el 1703, i als York Buildings, el 1704 Compongué preludis i sonates per a instruments de vent que delaten la seva formació germànica Les seves tres sonates per a trompeta 1700 mostren una interessant diversitat de formes i un coneixement de l’estil de l’Escola…