Resultats de la cerca
Es mostren 860 resultats
Antoni Fisas i Planas
Arquitectura
Arquitecte, titulat el 1923.
Seguí, en nombroses cases de pisos, el classicisme italianitzant imposat pel Noucentisme La seva clínica de Sant Josep de la Muntanya 1936, a Barcelona, és un bon exponent de l’estil preracionalista Projectà la parròquia del Pilar de Barcelona i el sanatori de Puigdolena Vallès Oriental
Marià Gomà i Pujades
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor.
Obtingué el títol a Barcelona 1941 El 1945 fou nomenat arquitecte de la comandància d’obres i fortificacions de Lleida, ciutat on collaborà en la reconstrucció de la Seu Vella 1945-54 i projectà el seu edifici més important, la delegació de finances 1960, actualment Cambra de Comerç de Lleida Traslladat posteriorment a Madrid, hi fou nomenat cap del servei de valoracions urbanes 1961, catedràtic a l’escola d’arquitectura de Madrid 1968-76 i secretari del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España 1969-75 Exposà també obra pictòrica Fou membre de la Real Academia de Bellas Artes de…
Pedro Martín Cermeño y Paredes
Militar
Enginyer militar.
Fill de Juan Martín Cermeño , fou acadèmic de San Fernando 1768 i de l’Academia de Arquitectura 1774 a Madrid Projectà 1753 l’església de Sant Miquel del Port, de Barcelona, a la Barceloneta, la construcció de la qual fou dirigida per Francisco Paredes i Damià Ribes projectà la construcció d’unes casernes de cavalleria a la Rambla i a la Barceloneta, a Barcelona féu els plans 1760 de la seu nova de Lleida construïda 1761-81 per Sabatini inspeccionà les obres 1762-64 del Collegi de Cirurgia de Barcelona revisà 1761 el projecte de construcció d’una carretera de Barcelona al límit…
Gallecs

Sector de Gallecs de Mollet del Vallès (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Poble
Poble, de població disseminada, del municipi de Mollet del Vallès (Vallès Oriental), al N de la vila, vora el límit amb els termes de Palau-solità i Plegamans (dins el qual, un veïnat pròxim, duu el nom de Gallecs) i de Montcada i Reixac (enclavament de l’Estany de Gallecs).
L’església parroquial Santa Maria de Gallecs és romànica segle XII Durant els anys setanta, hom projectà de construir en aquest indret una ciutat de nova planta Santa Maria de Gallecs , però tot i haver-se iniciat el procés d’expropiació de terrenys, el projecte de moment resta paralitzat
Joan Antoni Rovira
Arquitectura
Arquitecte.
Acadèmic de mèrit de San Fernando 1803 Projectà el campanar de l’església del Vendrell 1769 i la nova església de Vallmoll 1772 Estudià l’aqüeducte romà de Tarragona i en féu els plans, i després el rehabilità en la conducció d’aigües a la ciutat 1778-98
Owen Chamberlain
Física
Físic nord-americà.
En 1942-46 participà en el projecte Manhattan, que projectà la bomba atòmica Es doctorà a Chicago 1948 i passà a la Universitat de Califòrnia Treballà amb Emilio Segrè en el bevatró de Berkeley i aconseguiren d’obtenir l’antiprotó Ambdós reberen el premi Nobel de física el 1959
Pere Llobet
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Director de l’obra de la primera Llotja de Barcelona 1352, el 1357 era mestre d’obres de la ciutat, on projectà el portal de Santa Eulàlia o de la Boqueria, a la muralla, i dirigí la construcció de la Sala de Cent de la casa de la ciutat 1369-73
Pedro Velarde
Història
Militar
Militar espanyol, capità d’artilleria (1804).
De primer fou entusiasta de Napoleó, però després s’hi oposà obertament i projectà un alçament general amb LDaoíz y Torres que no reeixí a causa de la disgregació dels oficials d’artilleria S'uní a la revolta popular antifrancesa del 2 de maig 1808 i morí en el combat
Nicolau Traver
Escultura
Escultor i imatger.
Treballà principalment a Barcelona Al pati de la Llotja de Barcelona es conserva com a seu un Neptú de marbre de dimensions colossals Projectà i treballà retaules amb imatges per a diverses esglésies, com la de Sant Vicenç de Sarrià, Sant Pere de Terrassa i Sant Francesc de Barcelona, entre altres
Martellange
Arquitectura
Nom amb què és conegut l’arquitecte i jesuïta francès Étienne Ange Martel.
Construí els collegis dels jesuïtes de Le Puy 1610, Dijon 1611, La Flèche 1621, etc Projectà l’església de Saint-Paul et Saint-Louis de París 1627 Seguí sempre l’esquema del Gesù de Roma, i influí sobre tota l’arquitectura religiosa del segle XVII Acabà, en estil clàssic, la catedral d’Orleans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina