Resultats de la cerca

Fill de Francina Boris i Codina , treballà des dels 17 anys en el negoci familiar fins el 1973, que s’establí pel seu compte i fundà un negoci propi dedicat als serveis immobiliaris que, amb el nom de Progrup, esdevingué una de les empreses del ram més importants de l’àrea de Girona Les seves inquietuds culturals el portaren a crear la Fundació Espais Centre d’Art Contemporani de Girona amb la idea que esdevingués en un futur el centre d’art contemporani de la ciutat Donà també suport a la creació d’ El Punt i a la seva continuïtat Des del 2007 una greu malaltia l’obligà a retirar-se de les…

Estudià als seminaris de Vic i Barcelona, però es dedicà a activitats comercials Collaborà a En Patufet i a L’Escena Catalana , i participà habitualment en certàmens poètics L’any 1907 se n’anà a Buenos Aires, on impulsà diverses revistes catalanes, en les quals també collaborà Promogué també la celebració dels jocs florals locals, fou president del Casal Català 1917 i presidí la delegació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana El 1919, amb la composició L’etern poema guanyà la flor natural als Jocs Florals del Casal Català de Buenos Aires La collecció “…

D’ideologia republicana, fou regidor de l’Ajuntament de Llucmajor entre el 1869 i el 1873 Interessat per l’arqueologia i l’agricultura, promogué i dirigí la revista Es Pagés Mallorquí i collaborà en El Felanigense i en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana La seva tasca com a investigador se centrà en l’estudi de les restes arqueològiques i la història de Llucmajor Collaborà en l’elaboració de la planimetria del poblat des Pedregar De la seva bibliografia cal esmentar Restos de construcciones prehistóricas en Lluchmayor 1895 i El término municipal de Lluchmayor 1972 El 1964 fou…

Primer transmissor de l’activitat aeronàutica a Sabadell, s’interessà per l’aviació a l’octubre del 1919 en presenciar l’aterratge d’emergència d’una avioneta a la Creu Alta de Sabadell Al principi de la dècada de 1920 acudí regularment a l’aeròdrom de la Volateria, i des del 1923 a l’aeròdrom Canudas com a membre de la Penya de l’Aire El 1925 dirigí la delegació d’aquesta entitat a Sabadell i acompanyà Josep Canudas en el vol inaugural de l’aeròdrom de Ca n’Oriac Fou un dels impulsors de l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès, fundat l’any 1931, un any després de la seva mort

El 1980 compartí cotxe amb el copilot Josep Autet S’adjudicà el trofeu Volant RACC 1981 Fou nomenat director de l’àrea esportiva del Reial Automòbil Club de Catalunya i director de cursa del Ralli d’Espanya Fou regidor  a l'Ajuntament de Taradell per la llista de Demòcrates Units de Taradell Independents 1979-83 El 1983 fou escollit president de la UD Taradell, club que va presidí en dues etapes  En l’àmbit empresarial, fundà l’empresa del sector de la construcció Aman, que vengué als anys noranta Més tard, la família impulsà una altra companyia del sector de la construcció, Jòdul

L’any 1984 guanyà el Campionat de Catalunya d’autocròs pilotant un Fórmula TT Posteriorment, al volant d’un Fouquet, aconseguí el Campionat de Catalunya i el d’Espanya dos anys consecutius 1990, 1991

Participà en les curses del Socors Roig Internacional que es feren al circuit de Montjuïc Creà l’Organització Internacional de Competicions Automobilístiques, entitat que desenvolupà els vehicles anomenats midgets a Espanya, França i Portugal L’any 1936 obrí la primera autoescola de Girona, i els anys quaranta començà la recerca i la recuperació de vehicles històrics, que culminà amb el museu que porta el seu nom, a Sils També fundà i presidí el Motor Club Girona El seu net Francesc Paco Artigas Claret Sils, Selva, 16 d’agost de 1964 - Girona, 10 de desembre de 2025, expert en antiguitats i…

Donà suport constant a tota mena d’iniciatives musicals i tingué un paper decisiu en dues institucions d’importància cabdal el Patronat Pro Música de Barcelona i el Gran Teatre del Liceu Fundat el 1958, el Patronat Pro Música de Barcelona enriquí el panorama musical barceloní amb unes propostes de gran nivell artístic en el vessant interpretatiu, centrades preferentment en el conreu deliberat d’una línia estètica conservadora Més enllà de les diverses responsabilitats directives que hi assumí -tresorer 1958, director artístic 1969 i president 1977-, Lluís Portabella en fou el capdavanter…

Fou un dels pioners de l’esport i del periodisme esportiu català El 1886 fundà, a Madrid, la Societat Gimnàstica Espanyola, de la qual fou president A Barcelona fundà Vida Deportiva 1902 i, juntament amb Jaume Grau, Mundo Deportivo 1906 El 1902 fou nomenat corresponsal de L’Auto , de París, faceta que desenvolupà fins a la seva mort També escriví a Los Deportes i fou responsable d’esports de La Vanguardia 1912-29 i director de la revista Stadium 1920-29 Fou el principal impulsor del Sindicat de Periodistes Esportius 1911, del qual fou nomenat president d’honor Estigué present en la reunió…

Fou l’impulsor dels trofeus Viver i Blandieres a la dècada de 1930 Posteriorment treballà en el patrocini de diverses curses, tant a la ciutat com a la província de Tarragona Rebé la medalla de plata de la Federació Catalana de Ciclisme 1963