Resultats de la cerca

Deixeble d’ Isòcrates i, segons una vida pseudoplutarquiana, de Plató Amant del bon viure i de les aventures amoroses, sobretot amb l’hetera Friné, la qual defensà en un cèlebre discurs En la vida pública fou demòcrata i nacionalista antimacedoni i adquirí fama de brillant orador polític Acusà Filòcrates, que havia signat la pau amb Filip, i, juntament, amb Demòstenes, fou un dels principals instigadors de la revolta antimacedònia a Làmia Fracassada aquesta, pronuncià, en honor dels caiguts, un famós Epitafi en el qual aconseguia moments d’alt patetisme Capturat per Antípater, fou bàrbarament…

En català, a partir del segle XVIII, tendeix a ésser usat damunt vocals tancades, bé que alguns gramàtics del segle XIX l’han emprat damunt vocals obertes Antoni Febrer i Cardona, Pau Estorch i Siqués, etc En català modern és aplicat a les vocals tancades é, ó, í, ú, seguint la pronúncia de la ciutat de Barcelona És un dels casos excepcionals en què el parlar barceloní ha determinat l’ortografia de la llengua literària, la qual, en els casos de divergència, ha seguit en general el vocalisme dels parlars occidentals i meridionals i el consonantisme dels parlars meridionals o baleàrics

Germà d’Enric Llicenciat en dret, fou del grup promotor que, entorn de Prat de la Riba, fundà la Revista Jurídica de Cataluña , on escriví estudis especialitzats de dret català Fou un dels promotors i president de l’Acció Social Popular de Gabriel Palau Es pronuncià contra els sindicats mixts de patrons i obrers i defensà les unions professionals per oficis Com a catòlic independent, fou elegit regidor per Barcelona 1903 i diputat a corts per Girona 1920 i 1923 Entre altres obres, publicà La ley del progreso 1895, Por los sindicatos obreros 1911, Sindicats i Unions professionals 1912, etc

Lluità contra els carlins en la primera guerra Carlina i fou l’home de confiança de Prim a Catalunya Diverses vegades diputat a corts per Tarragona, el 1867 es pronuncià contra Isabel II Arribà a reunir uns 2000 homes al Camp de Tarragona, però la falta d’ajuda i de recursos frustraren el moviment Quan la revolució triomfà el 1868, fou capità general de Puerto Rico Fou també juny-novembre del 1872 capità general de Catalunya Bibliografia Joan Climent Ferré 2010 Gabriel Baldrich i Palau 1814-1885 Vida i fets d’un liberal polifacètic , Ed Sunya

Fou metge militar durant la primera guerra Carlina Posteriorment exercí a Figueres, i més tard anà a Barcelona, on dirigí el diari El Cultivador  1848-51 i fou catedràtic de l’Escola de Botànica i Agricultura, creada per la Junta de Comerç de Barcelona, i de l’Escola Industrial de Barcelona, on pronuncià el primer discurs inaugural el curs 1851 Fou membre de la primera comissió científica de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre Publicà obres de tema agrícola, com Lecciones elementales de botánica 1842, Catecismo de agricultura 1850 i Reflexiones acerca de los bancos agrícolas 1856

Segurament era germà de Jeroni de Rocabertí i d’Argençola, primer marquès d’Argençola Ensenyà al collegi de Cordelles de Barcelona Compilà i redactà en part l’antologia poètica oferta per la ciutat de Barcelona a la mort de Carles II, Lágrimas amantes de la Exma ciudad de Barcelona 1701, en la qual hi ha una sèrie de composicions en català i l’oració fúnebre, en castellà, que ell mateix pronuncià en les exèquies reials Una petita part de la seva correspondència es pot llegir dins el ms 111 de la Biblioteca del Seminari Conciliar de Barcelona

Beneficiat a la catedral, doctor en teologia i catedràtic de retòrica i de poètica de l’Estudi General de Girona Pronuncià una Oración fúnebre a Catalina Antonia de Cardona impresa a Girona el 1698 Se’n conserven, copiats per un deixeble, un tractat de retòrica en llatí i un altre de mètrica catalana, Parnàs català , primer exemple conegut de l’ensenyament de literatura catalana a la universitat Publicà també unes Cobles en alabança dels sants quatre màrtirs Germà, Just, Paulí i Cicí Girona 1698 Bibliografia Rossich, A ed 1979 Una poètica del barroc Girona, Collegi Universitari de Girona

Fill del cònsol Gai Claudi Marcel i d’Octàvia, germana d’August El 25 aC serví a Hispània, juntament amb Tiberi, a les ordres de l’emperador, que li concedí per muller la seva filla Júlia Mort dos anys després, el mateix August en pronuncià l’elogi fúnebre, i permeté que les cendres fossin portades al mausoleu augustal També féu construir, en honor d’ell, el teatre de Marcel Aquest edifici, inaugurat l’any 12 o 11 aC amb jocs esplèndids, oferia una façana — en part conservada — formada per tres fileres d’arcades superposades amb semicolumnes dòriques, jòniques i corínties, i una càvea i una…

Doctor en farmàcia Deixeble de Carbonell i Bravo i de Bahí, fou catedràtic del Collegi de Sant Victorià i de la Universitat de Barcelona, de la qual fou rector Fou separat de la docència per l’absolutisme de Ferran VII del 1823 al 1830 President de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, pronuncià elogis històrics de Carbonell, Bolòs, Lagasca, Orfila i altres Assessorà els industrials en l’ús de matèries colorants en la indústria tèxtil Publicà Lecciones de historia natural 1820, 1854 i nombroses memòries, entre les quals destaquen Sobre la temperatura de Barcelona 1840-41 i Descripción…

De família molt humil, a onze anys abandonà l’escola per treballar de cosidora Amb el seu marit Amancio Ortega  amb qui es casà el 1966 i del qual es divorcià al cap de vint anys creà l’empresa tèxtil que amb els anys es convertiria en Inditex , la primera multinacional espanyola Segons la revista Forbes , era la tercera fortuna d'Espanya, la dona més rica d’Espanya i la 195 del món Finançà abundantment la investigació sobre les anomenades malalties rares, i els darrers anys de la seva vida es pronuncià en contra la reforma de la llei de l’avortament i les retallades del PP