Resultats de la cerca

Tipògraf, anà de jove a Tarragona i edità Acracia i Fructidor , que dirigí El 1924 fou nomenat director de Solidaridad Obrera de Barcelona Aquest mateix any creà l’editorial Vértice i a partir del 1925 publicà una revista illustrada amb el mateix títol Membre del comitè nacional de la CNT el 1928-29, prosseguí la tasca editorial durant la República i la guerra civil Exiliat a Mèxic, hi dirigí Solidaridad Obrera És autor de Sindicalismo, misión humana y revolucionaria del sindicato 1922, Concepción federalista de la CNT 1948, El sindicalismo según su influencia i Mis Memorias ,…

Ambaixador del rei Jaume I davant el papa, fou elegit bisbe per la major part del capítol barceloní 1285 contradit, no fou confirmat, però, fins el 1288 pel menoret Nicolau IV, que coneixia personalment Barcelona Prosseguí la tasca de renovació moral, religiosa i litúrgica del clergat i del poble, empresa quaranta anys abans, prenent per base les reunions sinodals, principalment la constitutiva del 1291, la participació en els concilis provincials del 1291 i del 1293, la devoció als sants locals Maria de Cervelló o del Socors, Eulàlia, Oleguer i Sever, i la collaboració dels…

Format a l’Escolania de Montserrat, posteriorment prosseguí els estudis de piano amb JB Pellicer i els de composició amb E Morera i A Vives Mestre de capella a Sitges, parallelament a la seva activitat com a concertista, es dedicà a la composició Del conjunt de la seva obra sobresurten els quatre quartets de corda, un dels quals, el Quartet en re menor , fou premiat per la Generalitat de Catalunya i per la Institució Patxot Pel que fa a la seva obra orquestral, cal destacar el Poema psíquico 1928, la Suite 1929 i els tres Preludis simfònics 1930, dos dels quals foren estrenats…

Estudià a les universitats de Panjab i Liverpool, on es doctorà el 1948 prosseguí la seva formació a l’Institut Federal de Tecnologia de Zuric amb Alexander Todd L’any 1966 es naturalitzà nord-americà Exercí la docència a les universitats de Vancouver 1952-59 i Wisconsin 1960-70 i del 1971 fins a la jubilació 2007 al Massachusetts Institute of Technology Les seves investigacions se centraren en la interpretació del codi genètic i la síntesi proteica, per la qual cosa el 1968 obtingué el premi Nobel de medicina juntament amb Robert W Holley i Marshall W Nirenberg Fou guardonat…

Inicià els estudis musicals a la Plana de Vic i els prosseguí al Conservatori Municipal de Música de Barcelona Es perfeccionà amb Enric Ribó, Gonçal Comellas, Sándor Végh, Agustín León Ara, Montserrat Cervera i An-dré Getler El 1967 entrà a formar part de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, i posteriorment en fou concertino associat Ha estat un destacat intèrpret de música de cambra amb el Trio OBC i el Trio i Grup Bartók, del qual fou fundador Fou també membre fundador i violí concertino de la Simfònica del Vallès Del 1967 al 2001 exercí la docència a l’Escola de Música de Vic, on…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i a partir del 1833 els prosseguí al Conservatori de París, primer amb A Elwart harmonia i Guérin violí, i després amb Leborne i F Halévy composició El 1841 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Lionel Foscari La seva activitat com a compositor se centrà bàsicament en l’òpera, camp on debutà amb Gastibelza ou Le fou de Tolède 1847 i continuà amb Le moulin de tilleuls 1849 i La croix de Marie 1852 El 1856 estrenà al Théâtre-Lyrique la que fou la seva obra de més èxit, l' opéra-comique en tres actes Les dragons de Villars , que…

El 1919 inicià els estudis de música a la Royal Academy of Music de la seva ciutat natal, i a setze anys debutà en la Queen’s Promenade dirigint el Triple concert de JS Bach A partir del 1928 prosseguí la seva formació, primer a Berlín, al costat d’Artur Schnabel i de Wanda Landowska, i després a París, amb Nadia Boulanger S’especialitzà en el repertori per a música de cambra, particularment d’autors com WA Mozart, i participà d’una manera assídua en el Festival d’Edimburg Parallelament estrenà obres d’autors contemporanis com Lennox Berkeley i Alan Rawsthorne, i, com a intèrpret…

Fundat el 1953, prosseguí l’activitat esportiva iniciada a La Salle de Montcada l’any 1950 El primer president fou Jesús Corral Entre el 1957 i el 1963 jugà en competicions d’àmbit estatal Posteriorment baixà de categoria i el 1967 perdé l’equip sènior masculí per problemes econòmics, tot i que continuaren els equips de categories inferiors La temporada 1968-69 es refundà l’equip sènior i participà en categories d’àmbit català La temporada 1962-63 guanyà el Campionat d’Espanya de segona categoria, la 1970-71, la Copa President i la 1977-78, la Copa Catalana Disposa d’equips que…

Es graduà a la Universitat de Manchester, on el 1941 formà part de l’equip d' Alexander Todd , sota la direcció del qual es doctorà amb un treball sobre la síntesi de nucleòtids Posteriorment, anà amb Todd a Cambridge 1944, on sintetitzà per primer cop el trifosfat d'adenosina El 1955 fou nomenat professor de química orgànica i, des del 1977, de microbiologia química de la Universitat de Newcastle, on dirigí l’equip que aïllà els anomenats àcids teïcòics 1956 i en determinà l’estructura i les funcions, particularment a les parets i membranes cellulars Retirat el 1981, prosseguí…

Evolucionà des de la seva actuació en films neorealistes Riso amaro , 1948 fins a la interpretació de personatges sovint sofisticats Le streghe , 1967 Morte a Venezia , 1971 Al llarg de la seva carrera interpretà personatges d’una gran intensitat dramàtica L’oro di Napoli , 1954 Jovanka e le altre , 1959 Il processo di Verona , 1962 i fou dirigida per diversos realitzadors importants, des de De Santis, De Sica i Camerini Ulisse , 1953 a Pasolini Teorema , 1968 Prosseguí la seva collaboració amb Visconti Ludwig , 1972 Gruppo di famiglia in un interno , 1974 i Pasolini Il…