Resultats de la cerca

Sacerdot, fou professor de català a Perpinyà i rector d’Arles del Tec Participà en la confecció d’un catecisme en català per a la diòcesi de Perpinyà i el 1906 assistí com a representant del Rosselló al Congrés de la Llengua Catalana celebrat a Barcelona, on residí durant quinze anys després de jubilar-se 1908 Des del 1895 collaborà a “La Croix des Pyrénées Orientales” amb els pseudònims Hotentic i Mir i Nontoquis Amb el darrer signà una secció en català titulada “Una llesca de pa de casa”, en la qual aparegueren els primers Contes vallespirencs Aquestes narracions, de caràcter…

Fill de Teodor Llorente i Olivares Es llicencià en dret l’any 1901, però no exercí Treballà des de jove a “Las Provincias”, diari que dirigí 1911-49 Fou secretari de la societat Lo Rat Penat, director degà del Centre de Cultura Valenciana 1940-49 i cronista provincial Escriví el volum de narracions Ráfagas del campo 1909, les versions de rondalles mallorquines aplegades per Antoni M Alcover, Cuentos maravillosos 1913 i Nuevos cuentos maravillosos 1928, la biografia Eduardo Escalante 1934 i l’estudi Mistral i Llorente Recull de notícies i impressions 1932 També publicà els reculls d’articles…

Apareguda a Barcelona el 1703 a l’empara de l’Acadèmia Desconfiada de Barcelona, i reeditada el mateix any, l’establiment del text anà a càrrec de Joaquim Vives i Ximénez , Rector dels Banys L’obra inclou una biografia de l’autor redactada per fra Manuel de Vega i de Rovira , Rector de Pitalluga , i un pròleg de Joan Bonaventura de Gualbes , Rector de Bellesguard Els pseudònims rectorals són un clar homenatge a l’autor, més conegut amb el nom de Rector de Vallfogona També hi intervingueren el Rector de Guialmons , el Rector d’Alcanà i el Rector de Valldonzella , que no han…

Estudià teologia a Barcelona i ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Expulsada aquesta 1767, s’establí a Ferrara Itàlia, on publicà Riflessioni imparziali sopra l’umanità degli spagnoli nell’ Indie 1780, obra en la qual defensava l’obra colonitzadora castellana a Amèrica contra les opinions de Bartolomé de Las Casas i de l’Abbé Raynal Fou traduïda al castellà a Madrid 1782 i a Cervera pel seu germà Josep de Nuix i de Perpinyà , 1783 Germans seus foren també Francesc de Nuix i de Perpinyà mort vers el 1804, primer baró de Perpinyà, i Rafael de Nuix i…

Començà les carreres de ciències, de farmàcia i de filosofia, que deixà per l’escultura Deixeble de Sangenís i Nobas, guanyà una primera medalla a l’Exposició Universal del 1888 Tornà a la universitat, i fou un destacat alumne de l’erudit cervantí Clemente Cortejón, amb qui organitzà, l’any 1905, els actes del tercer centenari del Quixot, de la qual obra publicà 1907 una valuosa edició crítica Conservador, des del 1914, de la secció cervantina de la Biblioteca de Catalunya, en féu el catàleg 1916-25 1941-47 La Institució Patxot li publicà 1931-37 la seva monumental Bibliografia Catalana -…

Membre de les Joventuts Llibertàries de Catalunya i redactor de Ruta , destacà durant la Guerra Civil de 1936-39 per les seves posicions d’anarquisme intransigent Exiliat després per Amèrica i Europa, collaborà en gairebé totes les publicacions llibertàries —emprant entre d’altres els pseudònims de Jazmín i Fraternal Lux —, es mantingué fins el 1961 prop de la CNT “apolítica” i fou director de CNT i membre del secretariat intercontinental del MLE Posteriorment trencà amb la tendència encapçalada per Frederica Montseny i Germinal Esgleas Autor d’alguns fullets abans del 1939…

Estudià direcció d’orquestra, composició i piano a l’Escola Superior de Música de Colònia, i teatre a Colònia i a Munic Posteriorment treballà com a actor i compositor en un cabaret muniquès 1931-32 i fou director d’orquestra a Heidelberg 1932-33 i a Darmstadt 1933-34 Dedicat de ple a la composició a partir del 1936, el 1938 posà música a Lili Marleen , un poema melancòlic que el soldat Hans Leip havia escrit en plena I Guerra Mundial, abans de marxar destinat a Rússia Enregistrada originalment per Lale Andersen, la cançó es féu mundialment famosa en les versions de Marlene Dietrich o Vera…

Vida i obra Germà d’Eduard Marquina i Angulo Fou conegut amb els pseudònims de Farfarello i Un Ramblista Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Fou redactor de “La Publicidad” 1906, La Veu de Catalunya i “El Imperial” de Madrid Arran de la seva formació en crítica teatral, dirigí la revista “Teatràlia” 1908-09, en què comptà amb la generació de joves noucentistes El 1909 estrenà a Barcelona El darrer miracle També escriví teatre en castellà, idioma al qual traduí obres d’Àngel Guimerà, Apelles Mestres, Adrià Gual, Josep Pous i Pagès, Raimon Casellas, Víctor Català,…

Vida i obra Germà gran d’ Antoni , Miquel ,  Bartomeu  i Francesc, es feu càrrec del negoci familiar d’adoberia Conreà la literatura només d’una manera esporàdica Collaborà, amb diversos pseudònims Al-Majori , Fermín i, sobretot, Pau de la Pau , a La Dulzaina , Revista Balear , La Ignorància  i La Roqueta , i també al Calendari Català de FP Briz Escriví alguns poemes en castellà i el 1868 guanyà un accèssit als Jocs Florals de Barcelona La seva poesia, de factura no gaire acurada, té, però, un cert to personal Tanmateix, la seva obra més important és la sèrie de vuit narracions…

Catòlic i nacionalista català, fou un dels primers promotors de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i de la restauració del monestir vg Colloquis d’història del monaquisme català Fou igualment promotor de la collecció “Analecta Selvatana” Alternà l’erudició i la divulgació en les seves nombroses obres, en les quals utilitzà en ocasions els pseudònims d’ Artemi Folch i Francesc A Miquel Destaquen les seves publicacions dedicades a Santes Creus, a temes locals i religiosos i les incloses en la collecció “Episodis de la Història” Santes Creus Notes històriques i descriptives 1930, El beat…