Resultats de la cerca

S’installà amb la seva família a Barcelona el 1898 Llicenciat a Barcelona 1917 i doctorat a Madrid 1923, fou cap de la secció de psicologia 1919 i director 1927 de l’Institut d’Orientació Professional de Barcelona 1919 i, amb Strauss i Moragas, fundador del Centre d’Observació Psicològica Infantil La Sageta El 1933 exercí com a professor de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona i n’ocupà la primera càtedra de psiquiatria Fins el 1939 fou cap de l’Institut Psicotècnic de Barcelona 1931, director de l’Institut Frenopàtic Pere Mata de Reus 1935 i del manicomi de Sant…

Estudià composició i direcció al Conservatori de Praga i més tard feu història de la música, literatura i filosofia a Praga mateix i a Viena, ciutat aquesta darrera on fou alumne de G Adler, R Lach i E Wellesz El 1929 conegué l’eminent psicòleg Karl Bühler i llavors decidí iniciar els estudis de psicologia, disciplina que cursà a la universitat de la capital austríaca Del 1946 al 1972 dirigí l’Institut de Psicologia a la Universitat de Magúncia Wellek rebé una gran influència de Fèlix Krueger, representant destacat a Leipzig del corrent ganzheit und gestalt la…

Professor a la Sorbona i al Collège de France, director de la Revue philosophique i més teòric que no pas home de laboratori, és considerat, tanmateix, com a iniciador de la psicologia positivista i experimental francesa Rebutjà tota metafísica i se centrà en l’estudi de la psicologia patològica Entre altres és autor de Les maladies de la memoire 1881, Les maladies de la volonté 1883, Les maladies de la personnalité 1885 i Essais sur la passion 1907

Professor a les universitats de Nimega i d’Utrecht Estudià alhora la psicologia animal i la humana, les quals contemplà des de la fenomenologia rebutjà el dualisme cartesià ànima-cos i basà les seves observacions sobre les relacions que manté el subjecte amb el medi més que no pas sobre situacions experimentals Entre d’altres obres, publicà Psychologie der Tieren ‘Psicologia dels animals’, 1920, Traité de psychologie animale 1952, Prolegomena van een anthropologische Fysiologie ‘Prolegòmens d’una fisiologia antropològica’, 1965

Doctorat a les universitats de Lovaina 1947 i París 1958, des del 1943 fou estret collaborador d’Henri Piéron i director adjunt del Laboratoire de Psychologie Experimentale des Sensations a l’École Pratique des Hautes Études de París, del qual esdevingué director el 1952 Investigà la percepció del temps i del ritme, el llenguatge i la memòria Collaborà en la reestructuració de la Universitat de París 1970, contribuí decisivament en el desenvolupament de la psicologia acadèmica a França i a establir lligams entre aquesta i la psicologia americana

Després d’haver ensenyat a Munic, Dresden i Viena on ocupà la càtedra de psicologia de la facultat de filosofia, emigrà a Califòrnia Influït per les investigacions de l’escola de Würzburg, s’orientà vers l’estudi experimental del pensament i del llenguatge, i seguí les teories biopsicològiques de l’escola de la Gestalt És autor de Die Gestaltwahrnehmungen ‘Les percepcions de les formes’, 1913, Die geistige Entwicklung des kindes ‘L’evolució psíquica de l’infant’ 1918, Die Krisis der Psychologie ‘La crisi de la psicologia’, 1927 i Sprachtheorie ‘Teoria de la parla’, 1934

Llicenciat en psicologia i màster en psicologia de l’activitat física i l’esport, forma part de la junta directiva i de l’equip tècnic del Club Esportiu Paralítics Cerebrals PC-Sport És jutge d’eslàlom des del 2001 i àrbitre de boccia des del 2003 El 1998 organitzà el Campionat d’Espanya de futbol sala per a paralítics cerebrals Fou responsable de la secció de futbol de la Federació Catalana d’Esports de Paràlisi Cerebral 1997-2000, de la qual també fou delegat També és professor de cursos per a àrbitres de boccia

La consideració dels fenòmens psicològics com a totalitat sorgí en reacció a l’atomisme vigent en la psicologia del s XIX que portava a les dicotomies individu-societat, psiquesoma, conducta-consciència, etc i fou establerta a partir de l’anomenada psicologia de la forma Gestaltpsychologie Hom parla, en aquest sentit, de l’estructura de la personalitat, de la situació, del camp psicològic, etc En psicopatologia, així mateix, hom tendeix a veure el quadre clínic —més enllà de la seva comprensió com a addició de símptomes aïllats— com un conjunt o sistema d’…

Per a combatre l’antropomorfisme científic, establí l’anomenat cànon de Morgan 1894, que diu que cap activitat animal no ha d’ésser interpretada en termes de processos psicològics superiors mentre es pugui fer amb els inferiors de l’escala evolutiva i del desenvolupament La seva influència en el conductisme és evident Escriví, entre altres obres, Animal Life and Intelligence 1890-91, Introduction to Comparative Psychology 1894 i The Animal Mind 1930

La casa dels seus pares era un centre important de la vida musical vienesa Fill de la cantant Helene Magnus, des de ben petit rebé una excellent formació musical Abans de tenir vint anys ja destacava com a pianista i com a compositor Estudià ciències naturals i filosofia a les universitats de Heidelberg i Viena, i en aquesta darrera es doctorà en química el 1900 Posteriorment assistí a la Universitat de Berlín per estudiar psicologia experimental i musicologia, i s’interessà especialment per la psicologia del so Assistent de C Stumpf a l’Institut Psicològic des del…