Resultats de la cerca
Es mostren 759 resultats
Jordi Curós i Ventura

Jordi Curós
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Alumne de l’Escola d’Arts i Oficis d’Olot 1943-47, fou becat a París per l’Institut Français de Barcelona Passà per una etapa no figurativa 1958-63, amb arabescs coloristes i qualitats d’esmalt, i més tard assolí un estil figuratiu amb predomini de la llum i la captació instània Premi de dibuix Ynglada-Guillot 1967, entre molts altres Entre les seves obres sobresurt el gran retrat collectiu de la Penya de la Punyalada 1972 Formà part del grup de la Sala Parés
Alexander Sutherland Neill
Educació
Pedagog escocès.
Oposat al sistema repressiu de les escoles tradicionals i decebut de les noves escoles angleses, l’any 1924 fundà la seva pròpia escola, Summerhill Segons Neill, l’infant és bo per naturalesa i cal deixar-lo en llibertat per tal que pugui desenvolupar les seves qualitats És per aquesta raó que cal suprimir tot autoritarisme, jerarquia i disciplina a l’escola Entre d’altres obres, puclicà The Free Child 1953, Summerhill A Radical Approach to Child Rearing 1960, Freedom, not Licence 1966 i Talking of Summerhill 1967
Santagaldana
La cala de Santagaldana
© Fototeca.cat
Urbanització
Centre turístic i urbanització de Ciutadella (Menorca), prop de la costa meridional de l’illa, al N de la cala homònima, una de les més resguardades d’aquesta, oberta a la desembocadura del barranc de Santagaldana
o riu d’ Aljandar
.
Pren el nom de l’antic lloc o possessió homònim Les seves qualitats paisatgístiques es troba en una zona boscada i és limitada per alts penya-segats l’han convertida en un notable centre turístic un poblat típic, una urbanització de luxe i tres grans hotels, un dels quals, a tocar de la platja i davant mateix del morro de Llevant del penya-segat, fet amb un menyspreu total de les característiques de l’entorn La platja, a l’esquerra del riu, pertany al terme de Ferreries, a la qual és unida per carretera
inconscient personal
Psicologia
Segons C.G.Jung, estrat personal de l’inconscient, diferent de l’inconscient col·lectiu.
És constituït per tot allò que pertany a la dimensió històrica i anecdòtica del subjecte però que no ha estat assumit per la consciència i, a més a més, inclou continguts provinents de l’inconscient collectiu que encara no han emergit a la consciència i, per tant, no han estat desenvolupats ni assimilats per ella Si bé recull tot allò reprimit, oblidat o només percebut subliminarment pel jo, es diferencia del concepte d’inconscient de Freud en què conté possibilitats de desenvolupament no reconegudes i qualitats positives desconegudes pel jo
ambientació
Cinematografia
Teatre
Conjunt d’efectes que situen l’acció en la circumstància determinada dins la qual es desenrotlla l’obra, mitjançant la utilització real o figurada d’éssers, objectes, llums, sons, etc.
Lligada a l’escenografia, aquesta no és sinó una de les possibles concrecions de l’ambientació L’ambientació cinematogràfica, ultra els elements que comparteix amb la teatral, exigeix un equilibri de les qualitats de la fotografia, un equilibri rítmic segons els gèneres i un tractament especial del detall decisiu en els primers plans En teatre hom ha advertit darrerament una tendència a convertir l’ambientació en agent generador de motivacions afectives i sensorials i, potenciada aquesta actitud a situacions extremes, ha estat utilitzada en alguns tipus de happening
condicionament
Alimentació
Tecnologia
Operació d’humectació controlada del blat.
Aquesta és seguida d’un temps més o menys llarg de repòs abans de la molta, a fi de posar-lo en bones condicions físiques i provocar directament o indirectament certs canvis estructurals que facilitin de separar després el segó de l’endosperma per obtenir una farina més blanca Pot ésser efectuada en fred o bé per acció de la calor humida En aquest darrer cas, el tractament és dut a terme amb l’ajuda d’aparells especials anomenats condicionadors , amb els quals hom aconsegueix alhora de millorar les qualitats panificables de la farina
antropofàgia
Etnologia
Habitud de menjar carn humana.
En certes societats humanes primitives l’antropofàgia té o ha tingut per finalitat adquirir algunes de les qualitats —intelligència, vista, rapidesa, força, etc— de l’individu sacrificat Generalment, l’objecte de l’antropofàgia és l’apropiació de la vitalitat específica del mort, i com a conseqüència es converteix en canibalisme Per tant, hom no pot considerar l’antropofàgia determinada solament per la necessitat de menjar carn L’antropofàgia va sovint acompanyada d’algun ritu, i, en moltes ocasions, manté correspondències mítiques que constitueixen la seva justificació històrica…
derma

Derma sota la capa de l’epidermis: a, epidermis; b, derma; c, papil·la dèrmica; d, glàndula sudorípara
© fototeca.cat
Anatomia
Capa inferior de la pell, de la qual constitueix la part més important i el substrat d’on l’epidermis i els annexos cutanis obtenen el nodriment.
És format per una associació de proteïnes fibroses i una substància matriu, les quals, per interacció, donen a la pell unes determinades qualitats de resistència i elasticitat També presenta elements cellulars diversos i xarxes vasculars i nervioses disposades en estrats parallels a la superfície Les fibres nervioses hi presenten unes terminacions especialitzades per a captar diverses sensacions En la pell humana hom pot fer clarament una distinció entre una capa superficial dentada, que s’imbrica amb les digitacions epidèrmiques, anomenada derma papillar , i una altra de…
Nodar Dumbadze
Literatura
Escriptor georgià en llengua russa.
Fou redactor de la revista Niangi La seva primera novella, Ja, babuška, Illiko i Illarion ‘Jo, l’àvia, Iliko i Hilarió’, 1959, aconseguí força èxit i fou traduïda a diverses llengües Descriu la vida en un poble georgià durant la Segona Guerra Mundial Seguiren Ja vižu solnce ‘Jo veig el sol’, 1964, Solnetšnaja noč ‘La nit del sol’, 1967 i Ne bois’a, mama ‘No tinguis por, mare’, 1970-71 En les seves obres, que descriuen sovint episodis de la vida russa, subratlla les qualitats morals i el sentit de l’humor dels personatges
Bonaventura Belart i Albinyana
Música
Tenor català.
Estudià filosofia i lletres a l’Institut de Pamplona Posteriorment inicià la llicenciatura de dret, i endegà els estudis musicals com a afeccionat Fou en aquestes classes de música on foren descobertes les extraordinàries qualitats de la seva veu i de seguida fou animat a començar una brillant carrera com a solista El 1851 debutà al Teatro Real de Madrid amb Lucrezia Borgia i fou una de les millors veus que se sentiren a Madrid en aquella època Actuà també en obres com La Cenerentola , Marco Visconti 1855, Don Bucéfalo 1856 o Ernani
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina