Resultats de la cerca
Es mostren 380 resultats
efecte Christiansen
Física
Efecte produït en travessar la llum una suspensió d’una substància finament dividida en un líquid.
A causa de les diferents dispersions de les pólvores suspeses i del líquid, la suspensió només deixa passar les radiacions les freqüències de les quals pertanyen a la banda estreta de l’espectre per a la qual líquid i pólvores tenen el mateix índex de refracció Aquest efecte és aprofitat per a confeccionar filtres òptics filtres passa-banda
autooxidació
Alimentació
Alteració no enzimàtica oxidativa dels greixos insaturats amb la formació de composts carbonílics, àcids i polímers, els quals alteren les propietats sensorials físiques (viscositat, consistència, etc) dels aliments.
El mecanisme de l’autooxidació afecta els radicals, amb formació de peròxids hi intervenen l’oxigen i les radiacions, i les reaccions són catalitzades per metalls coure, ferro Suposa una de les causes més comunes de l’enranciment dels greixos Es pot controlar i impedir mitjançant additius antioxidants i reactius segrestants, desaireació o protegint els aliments de la claror
beina
Física
Protecció estanca que envolta el combustible nuclear d’un reactor per tal d’evitar que s’escampin els productes de fissió i contaminin el refrigerant.
També rep el nom de funda Ultra resistir a les exigències tecnològiques de treball, causades per la temperatura i per la corrosió a què és sotmesa, la beina d’un combustible nuclear ha d’ésser d’un material alumini, acer inoxidable, aliatge de zirconi de mínima secció eficaç de captura de neutrons i capaç de suportar l’acció de les radiacions nuclears
dispersió
![](/sites/default/files/media/FOTO/226883.jpg)
Dispersió d’un raig de llum blanca produïda per un prisma
© Fototeca.cat
Física
Variació de l’índex de refracció d’una substància en fer-ho la freqüència de llum incident.
Aquesta propietat té com a conseqüència la descomposició d’una llum composta en un espectre de radiacions de diferents longituds d’ona N'és un exemple típic la descomposició d’un raig de llum solar, en travessar un prisma o bé una xarxa de difracció, en els set colors fonamentals Aquesta propietat és vàlida per a qualsevol mena d’ona
anells de Newton
Física
Anells concèntrics iridescents que hom observa entorn del punt de contacte d’una lent planoconvexa de gran radi amb una superfície de vidre perfectament plana.
Són la manifestació de la interferència que es produeixen entre si les radiacions de llum blanca quan travessen o es reflecteixen en una làmina molt fina i transparent de cares no paralleles Les irisacions que presenten una bombolla de sabó o les figures de color més o menys regulars que a vegades es formen en posar en contacte dos vidres plans, obeeixen el mateix fenomen
Alexandre-Edmond Becquerel
Física
Físic francès.
Succeí el seu pare Antoine-César Becquerel a la càtedra del Musée d’Histoire Naturelle, on es dedicà a l’estudi de la llum El 1842 mostrà la unitat de l’espectre solar i el fotografià per primera vegada A partir del 1857 realitzà treballs sobre la fosforescència i les radiacions infraroges Publicà els resultats dels seus treballs a La lumière, ses causes et ses effets 1869
Paul Langevin
Física
Físic francès.
Fou alumne de PCurie, i de JJThomson Partidari de la divulgació de les teories més revolucionàries, es destacà en l’ensenyament de la relativitat i de la física quàntica Féu recerques sobre el moviment brownià i d’altres aspectes de la termodinàmica, sobre el magnetisme i les radiacions En acabar la Segona Guerra Mundial, fou autor, juntament amb Walton, d’un pla de reforma de l’ensenyament a França
Kai Manne Börje Siegbahn
Física
Físic suec.
Fill de Karl Manne Siegbahn, es doctorà a la Universitat d’Estocolm el 1944 el 1951 fou nomenat professor al Reial Institut de Tecnologia d’Estocolm i des del 1954 fou professor a la Universitat d’Uppsala Treballà en espectroscòpia, en l’anàlisi de la interacció entre les radiacions electromagnètiques i la matèria El 1981 li fou atorgat el premi Nobel de física, juntament amb NBloembergen i ALSchwalow
radiotelescopi
![](/sites/default/files/media/FOTO/radiotelescopi.jpg)
A dalt, tall vertical d’un radiotelescopi amb reflector secundari; a baix, esquema del camí que segueixen els senyals captats per un radiotelescopi
© Fototeca.cat
Astronomia
Instrument destinat a captar les ones radioelèctriques que arriben a la Terra procedents dels cossos celestes.
Un radiotelescopi és constituït essencialment per una superfície collectora metàllica de grans dimensions, que recull les ones radioelèctriques que provenen d’un astre llunyà i les fa arribar a una petita antena, la qual les envia a un detector Aquest aparell és connectat a un instrument d’anàlisi, que estudia les radiacions rebudes, i a un sistema d’enregistrament, que n'enregistra els resultats Les qualitats més importants d’un radiotelescopi són la sensibilitat i el poder separador La sensibilitat d’un radiotelescopi, igual que per a un telescopi normal, depèn de la superfície…
Gammagrafia isotòpica
Patologia humana
Els raigs gamma són unes ones electromagnètiques originades per la pèrdua de massa o radioactivitat dels nuclis dels àtoms Són semblants als raigs X, però tenen una longitud d’ona menor i una energia superior Alguns elements químics, siguin àtoms naturals o bé partícules sintetitzades amb transmutacions nuclears, anomenats en conjunt isòtops radioactius o radioisòtops , tenen la propietat d’emetre de manera continuada radiacions gamma d’una intensitat i una longitud d’ona variables La gammagrafia , o escintillografia isotòpica és una tècnica diagnostica que es basa en la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina