Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
Els recursos geoenergètics
L’Antracita és una roca sedimentària carbonosa molt rica en carboni més del 75% que representa el més avançat estat evolutiu de la matèria orgànica de la sèrie dels carbons La illustrada procedeix de Guardo Palència, d’un jaciment del Carbonífer superior explotat industrialment s’hi aprecia la fractura irregular i el seu reflex quasi metàllic Jordi Vidal / Museu de Geologia de Barcelona Entenem com a recurs energètic tota aquella substància que s’extreu de la litosfera per l’energia potencial que conté Prescindim de la descomposició radioactiva, que si bé no es té en compte…
electró primari
Física
Electró produït en una desintegració radioactiva i, per extensió, electró que en col·lidir amb un àtom dóna lloc a l’emissió d’un altre electró.
sèrie de l’actini
Química
Sèrie radioactiva natural, amb l’actini 277 com a element més característic, que s’inicia a l’urani 235 i acaba en el plom 207 radioactivitat.
immunoassaig
Tècnica de detecció de substàncies antigèniques (hormones, vitamines, etc) per mitjans serològics, a través d’anticossos específics marcats amb un element fluorescent, un colorant o una substància radioactiva.
gammagrafia
Mètode d’exploració clínica, fonamentat en l’administració endovenosa d’una substància radioactiva, que es fixa d’una manera selectiva sobre les cèl·lules de l’òrgan que cal estudiar.
Les substàncies emprades són 6 7 Ga, 9 9 Tc, 1 9 8 Au i 1 3 1 I Els òrgans generalment estudiats amb aquesta tècnica són els pulmons, la tiroide, els ronyons, el fetge i els ossos
captura K
Física
Tipus de desintegració radioactiva d’un àtom en la qual un electró cortical és absorbit pel nucli; en general, aquest electró pertany a la capa K (la més pròxima al nucli).
Com a conseqüència de la captura K el nucli emet un neutrí i raigs X, aquests a causa de l’arranjament dels altres electrons corticals partícula beta
Hipofunció hipofisial o hipopituïtarisme
Patologia humana
És anomenat hipofunció hipofisial o hipopituïtarisme un trastorn poc freqüent i greu que es caracteritza per una fallada de l’activitat de la hipòfisi o glàndula pituïtària Quan es tracta d’una fallada global de la hipòfisi, l’alteració és anomenada panhipopituïtarisme si es produeix un dèficit en la producció d’algunes de les hormones hipofisials es parla d’ hipofunció hipofisial parcial i si es tracta solament de la fallada aïllada en l’elaboració d’una de les hormones hipofisials hom parla d’ hipopituïtarisme selectiu o monohipopituïtarisime L’origen de l’alteració pot ésser variat La…
conversió interna
Física
Fenomen de descomposició radioactiva en què un nucli atòmic excitat transfereix l’excés amb una energia a un electró orbital, dit electró de conversió
, el qual és desprès de l’àtom d’energia relativament alta ( efecte Auger
).
L’espectre d’energies dels electrons de conversió és discontinu La conversió interna tendeix a dissipar l’excés d’energia, el qual no basta per a produir una emissió de partícules α o β o raigs γ
urani
Urani natural
Química
Element químic, de nombre atòmic 92 i símbol U, pertanyent al grup III B de la taula periòdica.
Origen i propietats És un dels metalls de la família dels actínids i és l’element més pesant d’ocurrència natural Tot i haver estat emprat en l’antiguitat per a la preparació de vidre groc, NH Klaproth el descobrí com a element, i l’identificà com a component de la pechblenda uraninita l’any 1789 La seva preparació en forma pura fou feta per Peligot, que l’obtingué per reducció del clorur UCl 3 amb potassi l’any 1841 Té l’interès històric d’ésser l’element en el qual Becquerel descobrí la radioactivitat natural, l’any 1896 L’urani és àmpliament difós a la natura, i constitueix un 5 x 10 -3…
microscopi electrònic
Esquema del funcionament s’un micrroscopi electrònic de transmissió (a dalt) i d’escombratge (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric d’una àmplia classe de microscopis que visualitzen un objecte de petites dimensions en fer-lo interaccionar amb electrons.
La utilitat del microscopi electrònic prové del seu gran poder de resolució, que té origen en el fet que la longitud d’ona associada a un electró pot fer-se molt menor que la de les radiacions electromagnètiques emprades en els microscopis òptics així, per exemple, el poder de resolució d’un microscopi que empra electrons d’uns 100 KeV és d’uns 0,3 nm i el d’un que n'empra de 1 000 KeV és d’uns 0,15 nm Per la seva invenció 1932, ERuska compartí el premi Nobel de física del 1986 amb GBinnig i HRohrer Hom distingeix diferents tipus de microscopis electrònics El més estès és el microscopi…