Els recursos geoenergètics

L’Antracita és una roca sedimentària carbonosa molt rica en carboni (més del 75%) que representa el més avançat estat evolutiu de la matèria orgànica de la sèrie dels carbons. La il·lustrada procedeix de Guardo (Palència), d’un jaciment del Carbonífer superior explotat industrialment; s’hi aprecia la fractura irregular i el seu reflex quasi metàl·lic.

Jordi Vidal / Museu de Geologia de Barcelona.

Entenem com a recurs energètic tota aquella substància que s’extreu de la litosfera per l’energia potencial que conté. Prescindim de la descomposició radioactiva, que si bé no es té en compte directament en l’explotació dels minerals radioactius, indirectament és tractada en l’apartat dedicat a la geotèrmia. És precisament en aquest apartat de la geotèrmia on tractarem la utilització de la calor interna de la Terra com a recurs energètic, recurs que s’està estudiant a les nostres contrades, on ja s’ha posat en funcionament alguna planta d’aprofitament de gradients geotèrmics anòmals, com és el cas de la de Sant Cugat del Vallès, associats a la falla que limita pel SE la fossa del Vallès-Penedès.

Plataforma de perforació semisubmergible "Sedco-I", ancorada en el jaciment petrolífer "Dorada", a uns 13 km al S del port de Tarragona (12.02.82). La torxa crema els gasos de descompressió del petroli.

Oriol Riba.

Aquests recursos energètics se centren principalment en el carbó i en el petroli. El primer, el carbó, ha passat de tenir una importància capital en la industrialització dels Països Catalans des de mitjan segle passat, a ésser gairebé totalment abandonat i deixada la seva explotació a partir de mitjan segle actual. S’utilitza solament quan l’indret d’ús és molt proper al lloc d’explotació, com és el cas de la central tèrmica de Cercs, a la vall del Llobregat, on s’ha construït una central tèrmica prop de la conca carbonífera de l’Alt Llobregat. A altres indrets, com a Sant Joan de les Abadesses-Ogassa (Ripollès), el carbó va significar fins i tot la construcció d’una via fèrria des de Granollers, la qual ha seguit la mateixa fi que el carbó quan aquest ha deixat d’interessar (ja està tancada la línia Ripoll-Sant Joan de les Abadesses).

La importància que va tenir el carbó la té ara el petroli, i això fa que hi dediquem una part important de l’obra, ja que les recerques dutes a terme als Països Catalans han fructificat els darrers anys i han donat resultats positius, sobretot a la plataforma continental. En les pàgines dedicades al petroli es fa una història de la importància que ha anat tenint l’exploració i successives troballes tant a nivell mundial com dins dels Països Catalans.

Tanmateix, però, els gradients geotèrmics observats a molts indrets de les nostres contrades fan que puguem albirar un esdevenidor optimista quant a la utilització de les anomalies tèrmiques detectades, tant a la zona de la Garrotxa com en altres zones fracturades, com poden ésser les falles que delimita la depressió del Vallès-Penedès, per tal de produir energia que disminueixi la nostra dependència dels països productors de petroli.