Resultats de la cerca

Els pocs vestigis d’aquesta capella es localitzen vora la casa homònima, al nord-est de la Colomina Les seves referències més reculades daten del segle XIII, quan hom documenta la família del mas Santromà El 1250, per exemple, els canonges de Roda donaren a cens als germans Ramon de Santromà i Guillem dos capmasos als Solans d’Eroles i a Terrassa

Capella del mas de Can Ribes convertida al segle XVIII en capella pública del mas Sembla que és l’església de Sant Joan d ‘Orençana , citada en un document dels Libri Antiquitatum del 1054 J Mas dóna altres referències d’aquesta capella del 1280, del 1389 i una darrera referència del 1776, quan s’esmenta com a capella pública del mas Ribes

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles El 1957 abandonà l’art figuratiu acadèmic per tal d’iniciar un període de recerca experimental on barreja un informalisme biomorf de densa matèria amb referències figuratives de fort caràcter expressionista Cerca la dissociació del grafisme i la taca dins les possibilitats intrínseques dels materials Des del 1985 viu als EUA

El primer autor, anònim, arribà fins l’any 835 continuat fins el 861 per Prudenci, bisbe de Troyes hispà d’origen, d’estil impersonal i sec, Hincmar, arquebisbe de Reims, apassionat en els judicis però ben documentat, en redactà la darrera part Són una de les fonts històriques bàsiques per al s IX europeu les referències a Catalunya hi són breus i escasses

Escriví cinc llibres sobre Els llocs sòlids on formulà teoremes sobre els cinc sòlids regulars i sobre les corbes còniques Influí sobre Euclides, bé que el tractat d’Aristeu és més important i original Les seves obres només són conegudes per referències de Pappus i Euclides Això fa que tota l’originalitat de l’estudi de les còniques recaigui sobre Apolloni de Perge

Modernament l’aparat crític és imprescindible en les edicions de texts, i comprèn diversos aspectes entre ells l’exposició, per ordre cronològic, dels exemplars existents, llurs característiques i l’arxiu o biblioteca on són conservats la collocació o establiment del text les referències a edicions o citacions bibliogràfiques L’aparat crític ve ésser el resultat d’una branca de l’heurística, o crítica de fonts històriques

Capellà reial i conseller de Sant Ofici, versat en història antiga, llatí, grec i hebreu El seu Tesoro de la lengua castellana o española 1611, primer diccionari etimològic de la llengua castellana, estudia l’etimologia de les paraules enregistrades i inclou dites populars, referències a coses i persones de l’època, dades erudites i llegendes Martí de Riquer en publicà una edició el 1943

D’aquest temple només es tenen referències indirectes Al començament del segle XII es fa esment d’un camí que passava sota Santa Creu També es consignen Ramon Galí 1112 i Pere Mir de Santacreu 1185 El mas de Santa Creu, a l’indret on hi degué haver aquesta església, ara desapareguda, es localitza al camí de Roda a Llastanosa A la vora hi ha una ermita dedicada a sant Mamet

Curiosament, la paraula rarament apareix citada a la literatura gaèlica L’Església Anglicana s’hi mostrà contrària El 1642, en el sínode d’Argyll, es prengueren mesures per a suprimir " un costum comú en algunes parts remotes d’aquesta província propi de dones pobres i ignorants que canten uns laments als seus morts davant la tomba " No obstant això, hi ha referències de la seva supervivència fins al primer terç del segle XIX

Estudià a Malmö i després a Estocolm, on féu la seva primera exposició el 1945 Formà un grup, anomenat Els Imaginistes, que tenia com a propòsit la defensa de la fantasia en el món de la pintura A partir d’aquí passà directament al surrealisme l’any 1953 La seva pintura té com a referències la dona, l’estrella i l’ocell, els quals, esquematitzats, proposen la construcció d’un món mític, imaginari i màgic