Resultats de la cerca
Es mostren 803 resultats
àrea estratègica de negoci
Economia
Parcel·la o subdivisió de l’entorn específic en què es pot aplicar una mateixa estratègia a una unitat estratègica de negoci, i per tant molt pròxim a entorn competitiu.
És una part determinant d’una filera de producció, i el seu domini permet controlar la totalitat de la filera, tant cap amunt com cap avall, la qual cosa justifica els esforços de recerca de l’empresa en aquests segments La relació entre els conceptes de segment estratègic i unitat estratègica de negoci és tan estreta que molts autors parlen de segmentació estratègica per referir-se a l’agrupació de negocis que admeten o requereixen una mateixa estratègia
reportar
Portar (una nova), donar compte (d’una cosa), referir, contar, verbalment o per escrit.
versió
Manera de referir, d’interpretar, de presentar, una cosa (en contraposició amb altres maneres).
cara
Antropologia
Conjunt de les faccions en tant que expressa l’estat físic, els afectes, el caràcter, la raça, etc.
La forma de la cara és determinada per la relació entre l’amplada i la llargada índex facial, per la forma d’inserció dels cabells en el front i pel contorn de la cara mateixa, contorn que varia segons la conformació i el desenvolupament de la mandíbula, del mentó, dels arcs zigomàtics i del front Rudolf Pöch establí una sèrie de deu tipus facials als quals hom pot referir totes les variacions individuals La forma de la cara té un valor racial notable
deflexió
Construcció i obres públiques
Deformació en direcció vertical de la superfície d’un ferm o d’una esplanació produïda per l’aplicació d’una càrrega.
Hom sol referir-se a un eix tipus de camió i a uns temps fixats d’aplicació de la càrrega i de recuperació després de retirar-la, per a donar un índex de l’estat del ferm o de la seva capacitat de reforçament És anomenada deflexió elàstica la part de la deflexió que hom recupera en eliminar la càrrega que l’ha provocada, i deflexió romanent , la diferència entre el nivell primitiu i el que resulta després de tot el cicle d’assaig
redactor | redactora
Comunicació
Persona que té com a professió la redacció de texts en una publicació periòdica o una editorial.
A diferència del collaborador extern o l’escriptor, la dedicació del redactor és exclusiva i, en general, la seva activitat professional es desenvolupa físicament en el local de l’editorial o la publicació Hi ha una certa especialització entre els redactors hom pot esmentar el cap de redacció 1> i el redactor gràfic , que té al seu càrrec la recopilació i la selecció de la illustració d’acord amb els texts En l’àmbit audiovisual, hom parla també de redactors per a referir-se als professionals que elaboren informatius, butlletins de notícies, missatges publicitaris, etc
prínceps dels sacerdots
Judaisme
Títol donat als sacerdots principals d’Israel en època de Jesús.
Texts rabínics semblen fer referència a un collegi estable de sacerdots, integrat pel cap de la policia del temple i els seus collaboradors, pels caps de les vint-i-quatre classes sacerdotals i pels tresorers, que dirigia el culte i l’administració del temple i constituïa el grup més important dins el sanedrí El Nou Testament, en canvi, sembla referir-se als grans sacerdots destituïts arbitràriament per Herodes o pels romans, i també als membres de les famílies sacerdotals més distingides, entre les quals eren elegits els grans sacerdots
capellà de les roques
Religió
Sacerdot que, a València, presidia la desfilada anunciadora de la processó del Corpus, la vigília d’aquesta festivitat.
Muntava un cavall o una mula, i recorria el trajecte que havia de fer la processó en actitud continuada de saludar el públic traient-se el bonet Aquest gest era considerat com una invitació a participar en la cerimònia de l’endemà Fins ben entrat el segle XIX, pertanyia a la clerecia secular, i tenia assignat domicili gratuït a la mateixa casa de les roques després, el càrrec passà als frares dominicans “Parèixer el capellà de les roques” és una locució proverbial encara viva, per referir-se a persones extremament sollícites en les salutacions
subnormal
Pedagogia
Psicologia
En sentit genèric, dit d'allò situat per sota del que és considerat normal
Hom aplicà inicialment aquest terme al domini de la psicologia i també al de la pedagogia per a referir-se a persones amb disminució psíquica, especialment pel que fa a capacitats cognitives Actualment és un terme científicament en desús per la dificultat de definir el concepte de normalitat i d'establir-ne la frontera, per la inclusió indiscriminada dins d'aquest terme de tipologies molt diverses de disminució psíquica i, sobretot, per les connotacions pejoratives que el terme adquirí, que l’han convertit en un insult en l’ús colloquial
demarcació
Geografia
Línia de separació, natural o convencional, entre dos o més territoris; es considera natural si el traçat s’adapta als principals accidents del relleu.
Pot referir-se a les fronteres entre els estats o bé a divisions i subdivisions dins el mateix estat La divisió de l’Estat espanyol en províncies, per exemple, fou feta durant el segle XIX —decret de 1833— i és coneguda amb el nom de demarcació territorial general Hi ha també demarcacions especials , com és ara, entre altres, les eclesiàstiques, les militars i les universitàries A França, durant la Segona Guerra Mundial, fou establerta una línia de demarcació entre la zona lliure del govern de Vichy i la zona ocupada pels alemanys
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina