Resultats de la cerca

Vida Fill d’una família benestant dedicada a la mineria, es formà en escoles llatines de Mansfeld, Magdeburg i Eisenach L’any 1501 ingressà a la Universitat d’Erfurt, on obtingué el títol de magister en arts Seguint els designis paterns, començà a estudiar lleis, però l’any 1505 ingressà al convent dels agustins observants i s’ordenà al cap de dos anys Es doctorà en teologia l’any 1512 i fou cridat a ocupar un lloc de professor de Sagrada Escriptura a la Universitat de Wittenberg Ocupà diversos càrrecs dins l’orde i es dedicà fonamentalment a la docència Reflexionà profundament sobre el…

Fill de Guillem Caçador, seguí la carrera eclesiàstica com el seu germà Guillem, i fou successivament canonge de Vic, Girona, Tarragona —on ocupà l’ardiaconat de Sant Fruitós, amb el domini annex d’Eivissa— i Barcelona En aquesta darrera ciutat entrà en contacte amb Ignasi de Loiola i el seu grup reformador 1522, els quals defensaren la seva candidatura al bisbat, enfront de Carles de Cardona, candidat de la noblesa Es preocupà per la reforma de la diòcesi, i especialment pels sacerdots, les monges, les visites pastorals i la predicació popular comptà amb l’ajut dels jesuïtes, la…

Monjo benedictí a Lieja i a Siegburg, i abat a Deutz Escriptor fecundíssim, és autor de diferents comentaris bíblics i d’altres obres, entre les quals cal esmentar De divinis officiis , per la seva difusió, De voluntate Dei i De omnipotentia Dei , per la controvèrsia amb Anselm de Laon i Guillem de Champeaux, i De gloria filii hominis super Matthaeum , per la posició antiadopcionista de l’autor Com a escriptor, ocupa un lloc notable en el pensament antiaugustinià, antidialèctic i poc sistemàtic preescolàstic i en la reforma eclesiàstica Amb una concepció molt cristocèntrica de la història,…

Fill del conegut reformador Andreas Osiander, estudià teologia i exercí com a pastor reformat en diverses ciutats alemanyes Fou també un important teòleg protestant Publicà Fünffzig Geistlichhe Lieder und Psalmen Nuremberg, 1586, el primer llibre de corals polifònics alemanys en l’estil cantionale , això és, polifonia homofònica a quatre veus i amb la melodia del coral a la part superior, que amb el temps arribà a ser el més característic de la música reformada L’objecte d’aquest estil era aconseguir la participació dels fidels en el cant litúrgic de l’església reformada El seu…

Dominicà del grup reformador, fou creat cardenal 1557 Ajudaren en part a l’elecció papal els esforços de Lluís de Requesens, com a penyora de la reforma tridentina Volgué fer dels Estats Pontificis l’ideal d’un estat reformat Publicà el Catecisme romà 1566, el Breviari 1568 i el Missal 1570, d’acord amb els decrets tridentins formà una Comissió per a la revisió de la Vulgata 1569 Defensor de la llibertat eclesiàstica enfront de l’intervencionisme dels reis, s’enfrontà amb Felip II per la butlla In Coena Domini Patrocinà la formació de l’esquadra aliada contra els turcs Lepant,…

La seva doctrina, expressada en els himnes que componen el nucli primitiu del Granth , llibre sagrat dels sikhs , intenta de fondre l’hinduisme i l’islamisme en una fe monoteista superior

Sacerdot 1509, fou amic i deixeble de MLuter a Wittenberg 1511 Guanyà Frederic III de Saxònia per a la Reforma i l’acompanyà a les dietes d’Augsburg 1518 i de Worms 1521 Traductor al llatí de Luter i Melanchthon, i d’Erasme a l’alemany, tractà sobre la Reforma en els Annales Reformationis i Chronicon et annales 1463-1525

Era cosí del cardenal Francisco Jiménez de Cisneros Havia estat monjo des del 1475 i sotsprior de San Benito de Valladolid, cap de la congregació reformada que ell introduí a Montserrat No pogué estendre la reforma a cap altre monestir català i, amb els anys, ell mateix es distancià de la congregació de Valladolid per les seves exigències econòmiques i centralitzadores, i el 1510 sostragué temporalment Montserrat de l’obediència a l’abat de Valladolid Escriví constitucions per a les cinc seccions de la seva comunitat monjos, ermitans, preveres, donats i escolans i un cerimonial monàstic…

Predicador a la catedral de Basilea 1515, s’adherí a les proclames luteranes el 1520, però, abandonà Luter i entrà en un monestir, del qual sortí el 1522 i tornà de nou amb els reformadors Afermà la Reforma a Basilea i a Berna A Marburg 1529 defensà la doctrina eucarística de Zwingli Líder, més que no pas teòleg, desaprovà els anabaptistes, que pretenien d’ésser seguidors de les seves idees

Fill de Damarat de Corint i d’una dona etrusca, anà a Roma i canvià el seu nom originari Lucumon pel de Tarquini Succeí el rei Anc Marci a la seva mort i es féu nomenar rei del poble Vencé els llatins, els sabins i els etruscs i es distingí com a bon reformador augment de la gens patrícia, desdoblament de les centúries eqüestres, etc emprengué grans obres públiques assecatge del fòrum per mitjà de la Cloaca Maxima, construcció del circ Màxim, etc Fou fet assassinar pels fills d’Anc Marci Hom creu que, malgrat les interpretacions diverses que subsisteixen a l’actualitat, cal…