Resultats de la cerca

Fill i successor del comte Humbert III, estigué fins el 1191 sota la regència del seu cunyat, el marquès Bonifaci II de Montferrat Consolidà els seus estats i adquirí Chambéry El 1226 l’emperador Frederic II li atorgà el títol i càrrec de vicari imperial

Succeí el seu pare Leopold de Baviera en la regència de l’estat i, a conseqüència de la follia del monarca Otó, en fou proclamat rei En produir-se la revolta bavaresa 1918, que culminà en la proclamació de la república, abandonà el tron

A Catalunya els reialistes foren nombrosos, especialment entre les classes privilegiades de l’Antic Règim i la pagesia pobra Després de la insurrecció contra el règim constitucional Regència d’Urgell, 1822 i dels avalots i la guerra dels Malcontents 1825-27, forniren la base social del carlisme

Essent prevere de Gréixer, el 871 edificà i feu consagrar l’església de Sant Andreu, que dotà amb béns propis i de la qual esdevingué rector Vers el 879 el comte Guifré el Pelós li encomanà la direcció i la regència del nou monestir de Ripoll

A Madrid fou redactor d' El Correo i El Resumen A Cuba, fou secretari del govern de Matanzas, i a les Filipines, governador de La Isabela Publicà un volum dels dos prevists sobre Los dos primeros años de la regencia 1889 i De mi cosecha Colección de artículos 1891

President del consell de regència 1868-72 i gestor de la constitució del 1869 Primer ministre i ministre d’afers estrangers 1872-73 i 1876-80, en el congrés de Berlín obtingué la independència de Sèrbia 1878 Fou regent, novament, en la minoritat d’Alexandre I de Sèrbia

La seva mare prengué la regència, i en morir aquesta 1463, la prengueren els Boyd Les tendències pacifistes de la seva política l’enemistaren amb una part de la noblesa, de la qual es feu capdavanter el seu fill Jaume IV Vençut a Sauchieburn, fou assassinat per un soldat

Fill de Lluís I de Provença , durant la seva minoritat ocupà la regència la seva mare, Maria de Blois El 1390 es casà amb Violant d’Aragó Intentà en dues ocasions 1409 i 1411 d’imposar per les armes els seus drets a la corona de Nàpols, però ambdues expedicions fracassaren

El 1152 fou coronat, i posà fi al govern de la seva mare Assumí la regència del comtat de Trípoli Conquerí Ascaló 1153 Resistí els atacs de Nūr-al-Din Es casà amb Teodora, neboda de l’emperador de Bizanci mort sense fills, el succeí el seu germà Amalric I

Durant el conflicte de les Comunitats de Castella, formà part del consell de regència i impulsà l’aristocràcia a secundar la causa reial Per contra, a les corts de Toledo 1538 s’oposà a la política fiscal del monarca Vencé els comuners a Villalar i els francesos a Logronyo i a Hondarribia