Jaume II d’Anglaterra

Jaume VII d’Escòcia
(Londres, 14 d’octubre de 1633 — Saint-Germain-en-Laye, 16 de setembre de 1701)

Rei d’Anglaterra, d’Irlanda i d’Escòcia (1685-1688), fill de Carles I d’Anglaterra i d’Enriqueta Maria de França i net de Jaume I.

Fou duc de York des del 1643. Empresonat durant la guerra civil (1646), pogué fugir a França, on residí fins a la restauració dels Stuart. Nomenat gran almirall el 1660, lluità contra els holandesos. El 1672 es convertí al catolicisme i es casà amb la princesa catòlica Maria de Mòdena, cosa que li valgué l’hostilitat dels whigs. Vencé la conjura del duc de Monmouth, però el seu absolutisme, la protecció indiscriminada dels catòlics i el seu apropament a Lluís XIV el feren impopular. El naixement d’un hereu (1688) semblava assegurar la consolidació d’una dinastia catòlica i autoritària, però l’oposició s’alià amb Guillem de Nassau, stadhouder d’Holanda i gendre de Jaume II, el qual desembarcà a Anglaterra i obligà Jaume a refugiar-se a França, on residí envoltat d’una petita cort.