Resultats de la cerca
Es mostren 695 resultats
audiència reial
Història
Història del dret
Òrgan d’administració de justícia creat per Ferran II als països de la corona catalanoaragonesa.
Les audiències amb veritable estructura moderna foren fruit de les reformes decisives de Ferran II i els seus successors immediats a través de disposicions diverses que les establiren i les adaptaren als països respectius Com a nota comuna conservaren la vinculació reial —de tradició medieval— significada ara en l’estructuració de la lloctinència, per la presidència primacial i en part ben efectiva del lloctinent respectiu i més efectiva encara per la de canceller, vicecanceller o regent en algunes de llurs sales o seccions Però la del Principat es distingí pel fet d’ésser…
Miquel Mai de Sa Rovira
Filosofia
Història
Política
Polític i humanista.
Vida i obra Fill del regent la cancelleria Joan Mai i d’Elisabet de Sa Rovira o Rovira, net del també regent la cancelleria Joan Mai i besnet de Ramon Mai, mestre de medicina a Tremp Dos germans seus, Climent i Joan, foren, respectivament, abats de Ripoll i de Sant Benet de Bages Fou doctor en drets Regent la cancelleria de Sardenya 1512-17, ho fou després 1519-33 del Consell d’Aragó El 1528 fou nomenat ambaixador a Roma prop del papa Climent VII, i preparà la solemne coronació de Carles per part del papa, a Bolonya El 1533 fou ascendit a vicecanceller…
,
Mor Isabel I de Castella
Mor Isabel I de Castella Ferran II d’Aragó és nomenat regent del regne
Dalmau de Castellnou
Història
Senyor de Montbram, Vall de Sant Martí i de Montferrer, fill i hereu de Dalmau de Castellnou.
El 1324 prestà homenatge al rei Sanç de Mallorca Fou el veritable cap de la família Castellnou —frustrat ja el títol vescomtal— i el capitost dels contraris, nombrosos entre els nobles, al regent Felip de Mallorca Aquest establí per la força nous castellans a Montbram i a Vall de Sant Martí, i Dalmau, des de Montferrer, entrà en revolta oberta contra el regent i prengué part activament en la guerra civil que tingué lloc al Rosselló La rebellió fou sufocada el 1327 però, no obstant això, restà sense efecte la citació de Dalmau a la cort del veguer de Perpinyà Present…
Maria de Molina
Història
Reina de Castella i Lleó (1284-95).
Filla de l’infant Alfons de Molina, neta d’Alfons IX i muller de Sanç IV Exercí una notable influència política sobre el seu marit, el qual feu decantar a l’aliança amb França assemblea de Toro, 1288, en contra dels desigs del privat, Llop IV, senyor de Biscaia Un cop vídua, governà Castella com a regent 1295-1301, durant la minoritat del seu fill Ferran IV, i superà amb èxit corts de Valladolid, 1300 la guerra civil que enfrontà els partidaris del nou rei amb els seguidors dels infants de la Cerda, que tingueren l’ajut diplomàtic de Jaume II de Catalunya-Aragó, amb el qual no hi…
Al Japó, mor l’emperador Yoshihito i el substitueix el seu fill Hiroito
Mor l’emperador del Japó Yoshihito i és substituït pel seu fill Hiroito, regent des de 1921
Guillema
Història
Comtessa de Pallars Sobirà, de filiació desconeguda.
Fou muller del comte Artau IV El 1119 esdevingué regent de la seva neta la comtessa Guillema I
Peronella I d’Aragó
Història
Reina titular d’Aragó i comtessa de Barcelona, muller del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i filla del rei Ramir II d’Aragó.
Quan tenia un any fou promesa al comte de Barcelona, que en tenia vint-i-tres, el qual es féu càrrec del govern d’Aragó 1137 Després d’un primer fill, de nom Pere, nascut el 1152 i que morí infant, el 1154 en tingué un altre, anomenat Ramon, que regnà amb el nom d’Alfons Seguiren dues filles, Dolça i Elionor, un segon fill Alfons mort infant i dos fills més Pere després anomenat Ramon Berenguer, comte de Provença i Sanç, comte de Cerdanya, regent de Provença i regent de Catalunya-Aragó Ramon Berenguer IV, en morir, li llegà el comtat de Besalú i la vall de Ribes En…
Teodoric denuncia els abusos del sistema de recaptació
El rei ostrogot Teodoric, regent del regne visigot, denuncia els abusos del sistema de recaptació, fent-se ressò de les queixes dels provincials d’Hispània 523-525
Joan IV Ducas Làscaris
Història
Emperador bizantí (1258-61).
Fill de Teodor II Làscaris, en morir aquest una conspiració de nobles imposà com a regent Miquel Paleòleg El 1261 aquest l’empresonà i el féu eixorbar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina