Resultats de la cerca
Es mostren 1590 resultats
túmul de Son Ferrer
Talaiot
Jaciment arqueològic
Necròpolis
Túmul i necròpolis talaiòtics del terme municipal de Calvià (Mallorca).
El jaciment és situat a la península de Santa Ponça Calvià, Mallorca i està constituït per diversos murs adossats que formen una estructura escalonada És l’únic que ha estat excavat a Mallorca, a part del de Son Oms, desmuntat en construir-se la segona pista de l’aeroport de Son Sant Joan Construït abans del segle V aC, en les seves primeres etapes tingué probablement funcions religioses, però posteriorment esdevingué el centre d’una necròpolis que possiblement cal relacionar amb el poblat del Puig de sa Morisca i que, a la vegada, està formada per dues àrees ben diferenciades una cova on s’…
Sepultures excavades a la roca (Palafrugell)
Art romànic
Necròpoli Al final del segle passat, segons una notícia de J Pella i Forgas, foren descobertes unes sepultures excavades a la roca al voltant de l’església parroquial de Palafrugell Sembla que devien ésser de tipus antropomorf, ja que, segons aquest autor, tenien forma de taüt i la capçalera tenia un forat rodó Aquestes tombes, de les quals no sabem pas quin nombre aparegué, foren descobertes en construir unes cases Cal relacionar aquestes sepultures amb un moment d’habitació de l’alta edat mitjana, possiblement de cap a l’any 1000 Bibliografia J Pella i Forgas Historia del…
Castell de l’Aleixar
Art romànic
El primer esment del lloc de l’Aleixar és de l’any 1158, quan apareix entre les afrontacions del terme d’Alforja Potser cal relacionar el repoblament del lloc amb una notícia continguda en el Liber feudorum maior , segons la qual el 1184 Alfons I va fer donació de tres parellades de terra a l’Aleixar a un personatge anomenat Ferran de l’Aleixar El castell de l’Aleixar, però, és documentat molt més tard, el 1342, formant part del comtat de Prades Del terme de l’Aleixar depenien Maspujols i, possiblement, Vilaplana El 1391 el rei va vendre a l’arquebisbe tots els drets que tenia…
neuroimatge
Medicina
Conjunt de tècniques radiològiques i de medicina nuclear que permeten obtenir, en forma d’imatges, informació in vivo de l’estructura i el funcionament del sistema nerviós central.
Hom parla de neuroimatge estructural quan s’adreça a l’estudi de l’estructura del sistema nerviós central mitjançant tècniques de tomografia computada i de ressonància magnètica nuclear, i de neuroimatge funcional quan es dedica a l’estudi de paràmetres d’activitat del sistema nerviós central, el consum d’oxigen, la neurotransmissió o diversos processos metabòlics, amb un objectiu diagnòstic, terapèutic o de recerca La neuroimatge funcional fa possible l’exploració del cervell humà intacte i, alhora, analitzar les variacions de l’activitat neuronal de manera que permet relacionar…
semiologia
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia la vida dels signes en el si de la vida social.
El terme i la seva definició són deguts al lingüista Fde Saussure, el qual considerava la lingüística com una part d’aquesta ciència general per això es poden relacionar totes dues disciplines El problema lingüístic és essencialment semiològic per a descobrir la veritable natura de la llengua, cal considerar en primer lloc allò que té de comú amb tots els altres sistemes del mateix ordre Però, paradoxalment, la lingüística és precisament necessària a la semiologia per a posar convenientment el problema del signe, atès que la llengua és el primer sistema de signes Per bé que…
boig | boja
Antropologia
Que ha perdut la raó, que pateix una malaltia mental.
En la cultura popular hom tenia el boig com a posseïdor de facultats especials, sovint sobrenaturals, i com a objecte de supersticions diverses L’exaltació de la bogeria, que sembla provenir de les saturnals saturnal romanes i de la creença en una època de capgirament de les jerarquies socials edat d’or, sembla palesa en costums com els de la diada dels Innocents o els del Carnestoltes Als Països Catalans hom elegia un personatge que era anomenat abat, bisbe, papa o rei dels boigs , les atribucions del qual consistien a organitzar les farses populars La festa dels boigs havia estat coneguda…
estructura profunda
Lingüística i sociolingüística
En gramàtica generativa, nivell o aspecte del llenguatge que determina la interpretació semàntica de l’oració, en oposició a l’estructura superficial, que en determina la forma fonètica.
Segons la gramàtica generativa, l’efecte final d’una gramàtica és relacionar una interpretació semàntica amb una representació fonètica, és a dir, expressar com és interpretada una oració El component sintàctic de la gramàtica, que constitueix la seva única part “Creativa”, serveix de mitjancer en aquesta relació i constitueix la meta final de la gramàtica, en el sentit que només ella permet d’establir una relació entre el contingut semàntic dels signes i llur forma fonètica, és a dir, és la que permet de determinar com s’ha d’interpretar una frase, mitjançant una sèrie de regles…
dret lingüístic
Dret
Especialitat del saber jurídic que té com a objecte d’estudi les qüestions derivades de l’existència de diverses llengües en un mateix territori i que s’ocupa de definir-ne el marc d’aprenentage i ús.
Els drets lingüístics s’estableixen en la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, i on es proclama la igualtat de drets lingüístics, sense distincions no pertinents entre llengües oficials i no oficials nacionals, regionals i locals majoritàries i minoritàries, o modernes i arcaiques Es consideren eixos de la comunitat lingüística la historicitat, la territorialitat, l’autoidentificació com a poble i el fet d’haver desenvolupat una llengua comuna com a mitjà normal de comunicació entre els seus membres El dret lingüístic inclou el dret a ésser reconegut com a membre d’una comunitat…
assaig de reconeixement de penetració estàndard
Construcció i obres públiques
En mecànica de sòls, assaig que s’utilitza en el reconeixement geotècnic dels sòls mitjançant sondeigs.
Consisteix en l’obtenció del nombre N de cops necessaris d’una massa de 63,5 kg amb una caiguda lliure des de 76 cm a fi que un cilindre buit de dimensions normalitzades penetri 30 cm en el terreny del fons d’un sondeig L’SPT proporciona una informació quantitativa de la capacitat portant del terreny, especialment quan es tracta de terrenys granulars com ara sorres i graves En el cas de terrenys cohesius, com ara argiles i llims, cal relacionar els valors obtinguts amb el resultat d’altres assaigs més específics per a aquests sòls Resultat de l’experiència acumulada en la…
llibre de les Cròniques
Llibre de l’Antic Testament, conegut també per llibre dels Paralipòmens.
Anomenat dibrē ha-yāmim ‘Història dels temps’ per la versió hebrea, παραλειπόμενα als Setanta i Paralipomena a la Vulgata en el sentit de “coses omeses en els llibres anteriors”, el nom de Cròniques prové de sant Jeroni Ofereix una visió de conjunt de gairebé tota la història d’Israel, des d’Adam fins a l’edicte de Cir 338 aC, reprodueix escrits anteriors, especialment de Samuel i dels Reis, i hi afegeix tradicions orals El nucli original, escrit probablement vers el s III aC, fou enriquit més tard amb algunes seccions, i la versió alexandrina dividí l’obra en dos llibres De tipus de midraš…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina