Resultats de la cerca
Es mostren 400 resultats
Roser Llop Florí

Roser Llop Florí (amb la pilota)
Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Formà part d’una generació que, dirigida per Rafael Mora, aconseguí ser campiona d’Espanya júnior en dues ocasions, a les files de l’AD La Casera de Figueres La temporada 1979-80 aconseguí el segon Campionat júnior i l’ascens a primera divisió amb l’ADEPAF de Figueres Debutà en la màxima categoria la temporada 1981-82 Posteriorment jugà al Picadero, Betània, Masnou Basquetbol, CB Cantaires de Tortosa, Dorna Godella i Juven Sant Sebastian Guanyà la Lliga Catalana i espanyola amb el Masnou i el Tortosa, i repetí títol de Lliga estatal amb el Godella Fou internacional en 65 ocasions…
Irina Rodríguez Álvarez
Natació
Nedadora de natació sincronitzada.
S’inicià al Club Natació Kallípolis amb Anna Tarrés Entre el 1992 i el 2010 guanyà cada any alguna medalla en els Campionats d’Espanya absoluts El 2002 debutà amb la selecció espanyola en el Campionat d’Europa i aconseguí la medalla de plata per equips Repetí medalla en la prova de combo del Campionat del Món de Barcelona 2003 Disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008, on assolí el subcampionat en equip Abans de retirar-se, el 2010, i passar a ser ajudant de Tarrés a la selecció espanyola, acumulà set medalles una de les quals d’or en Mundials i vuit quatre d’or en…
Maria Teresa Salvà Valls

Maria Teresa Salvà Valls
CN SABADELL
Natació
Nedadora especialitzada en braça.
Membre del Club Natació Sabadell, el 1967 es proclamà campiona de Catalunya en 100 m i 200 m braça, 200 m estils i 4×100 m estils, prova en què repetí títol 1968 Fou tres vegades campiona d’Espanya en relleus 4×100 m estils dos cops a l’estiu 1967, 1968 i un cop a l’hivern 1968 Fou vint-i-cinc vegades internacional, entre les quals participà en els Jocs Mediterranis 1967 El 1989 esdevingué entrenadora amb el grau de superior, i treballa en el Club Natació Granollers Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1968 i la de bronze de serveis distingits de la federació…
Jaume Vilamajó Ipiens
Ciclisme
Ciclista de carretera.
El 1980 guanyà la Volta a Lleida El 1981 passà a professionals amb l’equip Kelme i debutà al Tour de França Guanyà una etapa de la Volta al País Basc 1982 i una de la Setmana Catalana 1984 amb el Reynolds El 1986, amb el Seat-Orbea, guanyà una etapa de la Volta a les Valls Mineres i la cursa Hucha de Oro, i el 1987 s’imposà en l’etapa final de la Vuelta a Espanya El 1988 tornà al Kelme, repetí participació al Tour de França i guanyà una etapa a la Setmana Catalana El 1990, amb el Tulip, fou el guanyador del Critèrium de Barcelona
Pedro de Mena
Escultura
Escultor barroc andalús, deixeble del seu pare, també escultor, Alonso de Mena, i d’A.Cano, el qual l’influí en gran manera.
El 1658 s’establí definitivament a Màlaga, d’on sortí només el 1663, per anar a Madrid i a Toledo, i el 1675, per anar a Granada Allà féu una part del cadirat del cor de la catedral i establí un important taller Els seus temes preferits, que repetí diverses vegades, foren la Dolorosa, místics i sants ascetes, tractats tots amb un gran realisme i sovint d’un patetisme que l’aparta de la serenitat de Cano Cal destacar-ne el Sant Francesc d’Assís catedral de Toledo, la Magdalena penitent Museo Nacional de Escultura Policromada, Valladolid i la Dolorosa Museo de Bellas Artes de San…
Gaspare Luigi Spontini
Música
Compositor italià.
Es destacà a la cort de Palerm, on succeí Cimarosa Passà a París, on, a fi de fer-se popular, abandonà l’estil napolità i imità Gluck L’èxit assolit amb l’obra mestra La vestale 1807 el consagrà, i fou protegit per Napoleó i Josefina Repetí l’èxit amb Fernand Cortez 1809, però no amb Olympia 1819, i passà, envoltat de prestigi, a la cort de Berlín, on també dirigí l’Òpera Procurà de germanitzar el seu estil amb Agnese di Hohenstaufen , 1829 però, perjudicat per l’èxit de Weber, perdé prestigi i el 1842 abandonà Alemanya i es retirà els darrers anys restà sord
Klaus Hirte
Música
Baríton alemany.
En principi cantant aficionat, el seu talent fou descobert ben aviat i el 1964 fou contractat per l’Òpera de Stuttgart Set anys després interpretà a Nuremberg el paper de Beckmesser Els mestres cantaires de Nuremberg , actuació que repetí més tard a Munic, Stuttgart i Düsseldorf i al Teatre dels Festivals de Bayreuth 1973 i 1974 El 1972 interpretà el paper d’Antonio de Les noces de Fígaro al Festival de Salzburg i el de Papageno de La flauta màgica al Festival de Ludwigsburg També estrenà òperes de compositors contemporanis, com El parc , de Hans Gefors Wiesbaden, 1992, o Don…
Club Gimnàs Gimbe
Fitnes
Gimnàstica
Club de gimnàstica i de fitnes de Manresa.
Fundat l’any 1973, participa en competicions de gimnàstica artística i de trampolí d’àmbit català i estatal Organitza activitats relacionades amb la salut, com gimnàstica, natació, activitats aeròbiques, aquàtiques i de tonificació, ioga, taitxí o pilates De l’equip de competició destaca Cristina Masfret, que participà en el Campionat del Món de trampolí individual i sincronitzat, i en doble minitrampolí També tingué una secció de triatló creada el 1986 El mateix any organitzà la primera competició de triatló a Catalunya, prova que transcorregué pel pantà de Sant Ponç i per la ciutat de…
Santi Pons Tresserras
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
S’inicià en el Club Patí Tordera, amb el qual debutà a la màxima categoria quan era júnior El 1995 jugà al Blanes Hoquei Club i l’any següent tornà al Tordera, amb el qual fou subcampió de la Copa de la CERS 1997 Jugà al Club Patí Vic 1997-99, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1999, retornà al Blanes 1999-2005, on repetí títol 2001, passà al Club Patí Vilafranca 2005-06 i la temporada 2006-07 tornà al Club Patí Tordera, a primera divisió, on es retirà Amb la selecció espanyola, guanyà la Copa de les Nacions de Montreux 1999 i quedà subcampió del món a Reus
Xantos
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Lícia situada prop del poble de Kinik, a la desembocadura del riu Koka (antigament Xantos), a la Turquia sud-occidental.
Als documents antics segle VI aC apareix com la ciutat més important de Lícia Cap al 540 aC fou assetjada per Harpagos, general de Cir II de Pèrsia els habitants, després d’aplegar-se a l’acròpolis, se suïcidaren cremant-se juntament amb llurs esclaus i tresors La ciutat fou destruïda i incendiada Reconstruïda i repoblada, tornà a ésser assetjada 42 aC, pels romans, i es repetí l’heroica defensa Hi ha restes de les muralles, del teatre, de temples i de monuments sepulcrals decorats amb traços esculpits i ornats amb frontons Les peces més conegudes són el monument de les harpies i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina