Resultats de la cerca
Es mostren 533 resultats
belostòmids
Entomologia
Família d’hemípters heteròpters que comprèn individus de grans dimensions, aquàtics, de cos ovalat, d’ulls grossos i de tíbies aplanades i piloses.
Les antenes són compostes de quatre artells i tenen una funció important en la respiració Devoren una gran quantitat de cries de peixos Abunden arreu del món, però les espècies més grosses i més característiques són americanes, com Belostoma maius , que fa uns 10 cm de llargada
estadi oral
Psicologia
Primer estadi de l’evolució de la libido, segons S. Freud i la psicoanàlisi, que comprèn el primer any de vida de l’infant.
Els impulsos libidinals s’estructuren sota la primacia de la boca i, també, dels òrgans digestius, del llenguatge i la respiració, i d’altres òrgans dels sentits i de la pell Cap a la meitat del primer any, amb la sortida de les dents, apareix una dimensió sàdica
socorrisme
Medicina
Conjunt de mitjans i tècniques simples de salvament d’índole pràctica i terapèutica que hom utilitza per a prestar els primers auxilis a persones accidentades o que es troben en perill.
De gran utilitat en platges, càmpings, centres d’alpinisme, etc, on hi sol haver personal especialitzat socorristes , hom n'organitza cursets de divulgació amb vista, sobretot, a accidents de circulació Entre les tècniques més útils hi ha la respiració artificial, diversos sistemes d’embenat i algunes cures d’urgència
cíclops
Carcinologia
Gènere de crustacis entomostracis de la subclasse dels copèpodes de petites dimensions, amb el cos allargat i format per un cefalotòrax, més o menys ovalat, i un abdomen cilíndric.
Les antènules són ben desenvolupades, especialment en els mascles Els sexes són separats, i les glàndules genitals, imparelles La respiració és cutània, i els aparells circulatori, digestiu i nerviós són poc evolucionats Viuen a les aigües dolces i són, com tots el copèpodes, un dels principals components del zooplàncton
accident anestèsic
Farmàcia
Medicina
Accident provocat per un anestèsic.
Pot afectar l’aparell circulatori o el respiratori Els accidents circulatoris mes importants són la fibrillació ventricular que es presenta al principi de l’anestèsia, i la hipotensió, que es presenta en l’anestèsia profunda Els accidents respiratoris més importants són la interrupció de la respiració, la depressió lingual i els vòmits
El que cal saber de la insuficiència respiratòria i l’aturada respiratòria
Patologia humana
És anomenada insuficiència respiratòria IR una situació en què la funció respiratòria es troba alterada, de manera que és incapaç de mantenir les concentracions d’oxigen i de diòxid de carboni en la sang adequades al funcionament correcte dels teixits i els sistemes de l’organisme L’aturada respiratòria AR consisteix en l’absència absoluta de moviments respiratoris que, si no és tractada, causa ràpidament una disminució dels nivells sanguinis d’oxigen, la qual cosa interromp l’activitat cerebral i provoca la mort de la persona afectada Es pot presentar una IR sense malaltia respiratòria a…
producció d’energia
Biologia
Mètodes segons els quals els éssers vius obtenen l’energia química necessària per a dur a terme les funcions vitals i les reaccions intracel·lulars que esmercen energia.
Els éssers vius produeixen energia tot oxidant les substàncies orgàniques, sobretot els glúcids, mitjançant la respiració L’energia produïda és emmagatzemada en forma de substàncies, com ara l’ATP i la fosfocreatina, i és alliberada en forma de moviment treball muscular, divisió cellular, de calor animals homeoterms, de llum bioluminescència o d’electricitat bioelectricitat
Paul Bert
Biologia
Història
Fisiòleg i polític francès.
Fou professor de zoologia a Bordeus 1858 i ministre d’instrucció pública 1881-82 Nomenat governador general d’Annam i Tonquín el 1886, morí de disenteria aquell mateix any Els seus estudis sobre la respiració i la influència sobre aquesta de les variacions de pressió són fonamentals per a comprendre la fisiologia a grans altituds
badall
Biologia
Inspiració bucal, profunda, llarga i involuntària, amb separació de les mandíbules i seguida d’una expiració també profunda i prolongada, sovint sorollosa.
Comporta sovint l’obturació de la trompa d’Eustaqui i, com a conseqüència, sordesa momentània Tradueix una dificultat o disminució de la respiració, deguda a la fatiga, al desig de dormir, al tedi, a la gana, al fred o a una calor excessiva També a vegades és símptoma de dispèpsia Pot ésser provocat també per mimetisme, naturalment inconscient
expiració
Biologia
Fase de la respiració durant la qual l’aire atmosfèric és expel·lit dels pulmons (l’aire que ha servit per a la respiració).
En deixar d’actuar els músculs inspiradors, el teixit elàstic del parènquima pulmonar es retreu i provoca que l’aire de dins els alvèols sigui sotmès a una pressió superior a l’atmosfèrica Això fa que l’aire surti pels bronquis cap enfora A l’expiració forçada contribueixen els músculs abdominals i hom expulsa l’aire de reserva
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina