Resultats de la cerca
Es mostren 489 resultats
sureda
Geobotànica
Bosc de sureres.
Les suredes es fan en contrades de clima marítim humit la Selva, Serralada Litoral, etc, sobre substrat silícic Poques vegades forma la surera boscs purs generalment és mesclada amb alzines, castanyers o roures La composició florística de les suredes és semblant a la dels alzinars, però és peculiar la presència de brucs, certes ginestes, estepes i alguna altra planta
Val de Lourenzá
Comarca de Galícia, a la província de Lugo.
Travessada pel riu Masma, presenta una superfície plana, de forma triangular, orientada cap a la mar ria de Foz La població, dispersa, es dedica a les activitats agrícoles blat, blat de moro, sègol, patates i a la ramaderia vaques A les muntanyes, predominen els boscs de pins i roures i els prats La capital és Mondoñedo
Cangas
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia.
Situat a la península de Morrazo, a la riba nord de la ria de Vigo, prop de l’embocadura És centre pesquer, amb indústria conservera i una factoria balenera Hi és important l’agricultura patates, blat de moro, llegums, vinya i la ramaderia vacuna i porcina Té explotacions forestals pins, eucaliptus i roures i també indústria turística
A Limia
Comarca gallega, al SW de la província d’Ourense, a la frontera amb Portugal, travessada pel riu homònim.
És una regió eminentment agrícola conreus de blat i ordi, horta, patates, llegums i fruiters Grans extensions de bosc roures afavoreixen la indústria de la fusta La població és dispersa comprén els municipis de Baltar, Os Blancos, Calvos de Randín, Porqueira, Rairiz de Veiga, Sandiás, Sarreaus, Trasmiras, Vilar de Barrio, Vilar de Santos i Xinzo de Limia, el nucli més important
Moncayo
Massís
Massís de la península Ibèrica, a la serralada Ibèrica, a l’W de la vall del Jalón.
És constituït per un anticlinal triàsic, format per quarsites i conglomerats i fracturat El relleu presenta alguna resta de circs glacials L’altitud màxima és de 2 313 m Les alzines i els roures formen la vegetació del sector menys enlairat, juntament amb les fagedes del vessant nord Les coníferes i els prats es troben a les zones més altes
Bergantiños
Província
Comarca de Galícia, a la província de la Corunya, que comprèn la conca del riu Allóns i és limitada al nord i a l’oest per l’Atlàntic.
El clima és humit i la vegetació és formada per roures i pins Els sòls són molt rics i constitueixen la base d’una agricultura florent cereals, patates i conreus d’horta Altres recursos són la ramaderia bestiar boví, porcí i cavallí, l’explotació forestal, la pesca i les indústries derivades d’aquesta Els nuclis urbans principals són Carballo, Malpica i Laxe
bolet d’esca

Bolet d’esca
© Xevi Varela
Micologia
Bolet lignícola, de la família de les poliporàcies, de fructificació perenne, al començament en forma de mig disc; després, cada any més gruixuda, per aposició de noves capes de tubs fins a atènyer diàmetres de 40 cm i gruixos de més de 20 cm.
La carn és de color caoba i suberosa, recoberta per una cutícula resistent, d’un gris clar a negrosa Viu sobre roures, faigs, pollancres i altres arbres de fulla plana, al cor de la fusta dels quals produeix fissures radials i circulars, amb una massa densa i brunenca constituïda pel miceli Amb la carn dels carpòfors hom preparava l’esca També havia estat emprada, en medicina casolana, com a hemostàtic
serra d’Albarrasí
Serra
Massís de la península Ibèrica que forma part de la serralada Ibèrica; culmina en el pic Caimodorro (1 921 m), i separa les valls del Guadalaviar i el Xúquer.
El sòl és format pel Paleozoic que aflora als eixos de màxima deformació i per margues d’origen cretaci i juràssic El massís s’ha fracturat en forma de horst d’estil juràssic és un nus hidrogràfic important Tajo, Xúquer, Guadalaviar, Jiloca Té 60 000 ha de pinedes, que pertanyen a la comunitat d’Albarrasí també hi ha roures de fulla petita i alzines Cria de bestiar de llana transhumant Explotació forestal
gírgola d’olivera

gírgola d’olivera
Marjan Kustera (CC BY-NC 2.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret poc o molt en forma d’embut, sec i setinat, de color groc de safrà a carbassa, que pot atènyer de 10 a 14 cm de diàmetre.
Té les làmines compactes i decurrents, que en la foscor emeten una fosforescència verdosa que fins i tot permet de llegir El peu sol ésser excèntric, massís i afuat La carn, groga, fa olor d’oli ranci i és metzinosa, emètica i causant de transtorns intestinals Pot ésser confós amb els rossinyols, però sol ésser més gros i formar flotes denses sobre troncs o arrels d’oliveres i també de roures o pins, a la regió mediterrània
Sant Julià de Cabrera
Aspecte del disseminat de Sant Julià de Cabrera (l’Esquirol)
© A. Bachs
Poble
Poble del municipi de l’Esquirol (Osona), de caràcter disseminat, situat al peu de la cinglera occidental de la serra de Cabrera.
És centrat per l’església de Sant Julià de Cabrera , que li dona el nom al disseminat El 1687 tenia 13 masos, 142 h el 1782 i 210 h el 1855 És format exclusivament per masos, amb grans prades per al bestiar, i boscs de faigs i roures Pertany a la seva demarcació el santuari de Cabrera, prop del qual hi ha les restes del castell de Cabrera, origen de l’important llinatge del mateix nom
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina